Hisenda estudia facilitar la possibilitat de poder deduir dietes i despeses de locomoció als autònoms
Ens fem ressò de la notícia publicada a El Economista i que entre altres qüestions ens informa que s’està ultimant un informe sobre una reforma fiscal que podria millorar la tributació dels autònoms.
Presumpció de rendes a l'impost sobre societats: Passius ficticis
Segons la sentència del Tribunal Suprem nº3516/2023 (recurs 6934/2020) quan hi hagi enregistrats deutes inexistents als llibres de comptabilitat del contribuent, als efectes de la presumpció de l’existència de rendes no declarades, el registre comptable no controvertit és un mitjà de prova vàlid perquè el contribuent pugui demostrar que la renda, conseqüència de tal presumpció, s’hagi d’imputar a un període impositiu, diferent del més antic d’entre els no prescrits.
Per tant, és possible, per mitjà de la comptabilitat, acreditar que ha prescrit el dret de l’administració a liquidar la renda presumpta.
Comprovacions i regularitzacions tributàries infinites
Les regularitzacions fiscals posteriors a una comprovació d’hisenda que son objecte d’anul·lació per part dels tribunals, en moltes ocasions porten aparellada una nova regularització. L’administració tributària torna a comprovar aquells impostos i períodes, salvant allò que no havien fet correctament.
Aquesta segona regularització és moltes vegades fruit de nous conflictes. Es coneix com a “teoria del doble tret”.
La sentència de l’Audiència Nacional de 19/04/2023, recurs 692/2019 resolt que quan s'anul·la una liquidació per raons de fons o substantives, l’administració pot tornar a dictar nova liquidació amb allò que tenia mentrestant la seva potestat no hagi prescrit, sense poder completar allò que ja s’hagi actuat ni portar a terme noves comprovacions o nous requisits per integrar les seves actuacions.
Actualment, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit un recurs de cassació (recurs 8287/2022) per:
Determinar si la potestat que la jurisprudència del Tribunal Suprem reconeix a l'Administració tributària per a reiterar una liquidació després d'una estimació total per raons substantives, permet rectificar els errors comesos en la primera liquidació, tramitant un nou procediment de comprovació i recerca.
Determinar si el principi de conservació d'actes i tràmits previst en els articles 51 de la Llei 39/2015 i 66.3 del RD 520/2005, resulta d'aplicació quan aquests es van adoptar en un procediment viciat de nul·litat des del seu inici i que resultaven ser l'essència d'aquest.
Determinar si l'excepció jurisprudencial al reconeixement d'efecte interruptiu a la interposició de qualsevol classe d’accions de l'article 68.1.b) LGT s'ha d'aplicar també en supòsits en els quals el contribuent es veu obligat a recórrer sistemàticament actes declarats improcedents per raons substantives.
Alhora la interlocutòria del Tribunal Suprem tractarà sobre si, en aplicació de l'article 17.5 de la Sisena Directiva de l'IVA, ha d'aplicar-se la prorrata especial en aquells casos en què aquesta s'adapta millor al principi de neutralitat de l'IVA fins i tot si el subjecte passiu ha optat expressament per la general.
Accés a la sentència de l’Audiència Nacional
Accés a la interlocutòria del Tribunal Suprem
Acreditació de parella de fet
La sentència del Tribunal Suprem de data 17 de gener de 2023 reitera en l'essencial el que va declarar a la sentència de 7 d'abril de 2021 (recurs de cassació 2479/2019), respecte a que la prova de l'existència d'una parella de fet anterior a la celebració del matrimoni indicant que no només es pot acreditar a l'efecte del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat a través dels mitjans assenyalats en el paràgraf quart de l'article 38.4 del Reial decret legislatiu 670/1987, és a dir mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que tots dos siguin anteriors, almenys, en dos anys a la defunció del causant; també es podria acreditar mitjançant el certificat d'empadronament o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en Dret que demostri la convivència de manera inequívoca.
Deducció dels subministraments a l'IVA
El TEAC, en resolució de 19/07/2023, ha indicat que de conformitat amb el que es disposa en l'apartat quart de l'article 95 de la LIVA, interpretat a la llum dels articles 168 i 168 bis de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 (Directiva IVA), que està permesa la deducció pel subjecte passiu de les quotes d'IVA suportades per les despeses de subministraments (aigua, llum, gas) dels béns immobles que formant part del patrimoni de l'empresa s'utilitzin tant en les activitats empresarials com per a ús privat.
La resolució indica que la deducció d'aquestes quotes haurà d'efectuar-se de manera proporcional a la seva utilització a l'efecte de les activitats de l'empresa.
La qüestió per la qual es va interposar el recurs extraordinari d'alçada va ser determinar si es podia admetre la deducció a l’IVA de les quotes suportades per les despeses per subministrament d'un immoble que no es trobava afectat de manera directa i exclusiva a l'activitat econòmica del subjecte passiu sinó que s'afectava de manera parcial, en el mateix percentatge en el qual s'admetia la deducció parcial d'aquestes despeses en l'Impost de societats o si, per contra, les quotes suportades per subministraments d'un immoble no afectat directament i exclusivament a l'activitat econòmica no podien deduir-se en no estar emparades per l'excepció de l'article 95. Tres de la Llei 37/1992 de 28 de desembre d'IVA.
Tractament dels vehicles cedits a treballadors
L’Agència Tributària ha emès en data 28/07/2023 una nota amb el tractament tributari que cal donar a la cessió dels vehicles per part de l’empresa als seus treballadors, enfocat a IVA i a IRPF.
El resultat de la nota és, com ja va essent habitual, una sort de presumpcions, fets necessitats de prova i situacions confuses que cal que siguin degudament estudiades per l’empresa, de ser el cas que opti per cedir els vehicles als seus treballadors.
La tributació d’aquestes operacions pot resultar costosa per quin motiu, abans de portar-la a terme, cal valorar-ne el cost i riscos.
Pacte sobre la reforma fiscal dels autònoms
La fiscalitat i les vacances no són compatibles.
L’1 d’agost és notícia l’acord entre les diferents organitzacions (sindicals, empresarials, autònoms i Agència Tributària) sobre un canvi rellevant a la fiscalitat dels autònoms. La principal característica del nou sistema que regirà (anomenat IVA de franquícies) suposarà que aquells que facturin menys de 85.000 € no facturaran amb IVA. Com a contrapartida, l’IVA suportat tampoc serà deduïble.
Altres qüestions sobre les quals hi ha acord són l’eliminació progressiva del sistema de mòduls o la creació d’una relació de despeses objectivables (que no generin conflictes amb l’agència tributària).
La darrera batalla sobre la plusvàlua municipal
La Sentència del Tribunal Constitucional 182/2021 va limitar els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat de la normativa que regulava la plusvàlua municipal a aquelles liquidacions o autoliquidacions que s’havien reclamat amb anterioritat a la data de dictar-se la sentència.
La data que es va dictar la sentència va ser el 26/10/2022. Més tard, el 3 de novembre de 2022 es va publicar la sentència a la web del TC i no va ser fins el 25/11/2022 que es va publicar al BOE.
Es important advertir que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional diu clarament, al seu article 38:
Les sentències recaigudes en procediments d’inconstitucionalitat tindran el valor de cosa jutjada, vincularan a tots els Poders Públics i produiran efectes generals des de la data de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
Així doncs, el Tribunal Constitucional va ferir de mort totes aquelles plusvàlues municipals que en condicions normals (en aplicació estricta de la llei) podrien haver estat susceptibles de reclamació entre el dia 26/10/2022 (data de dictar-se la sentència) i el 25/11/2022 (data de publicació al BOE).
Lògicament, aquesta limitació d’efectes clarament manifestada per el Tribunal Constitucional en la seva sentència no va ser acceptada per molts contribuents, per quin motiu varen reclamar abans que sortís publicada al BOE.
Després de varis pronunciaments de diferent contingut, el Tribunal Suprem ha confirmat finalment la limitació a la sentència 949/2023, de 10 de juliol indicant:
“ … la delimitació de les situacions consolidades a aquesta data del dictat de sentència és una decisió del Tribunal Constitucional que tan sols al mateix correspon, dins de l’exercici de les seves facultats i responsabilitats […]», per la qual cosa els Jutges i Tribunals, així com els poders públics en general, queden vinculats i han de respectar i aplicar en els seus propis termes aquesta limitació d’efectes.”
Plans de pensions d'ocupació
El Consell de Ministres va aprovar ahir el reglament que desenvolupa els nous plans de pensions d’ocupació.
Aquests plans de pensions, a més de permetre una deducció en quota del 10% a l’Impost sobre societats de les empreses en determinats supòsits, permeten incrementar les aportacions màximes del treballador amb reducció a la base imposable, passant a ser de fins a 8.500€ sempre que aportin l’empresa i treballador de forma proporcional segons es preveu a la norma. Als esmentats 8.500€ s’hi poden sumar els 1.500€ lliures.
Els autònoms poden aplicar una reducció màxima de fins a 4.250, als quals també s’hi poden sumar els 1.500€ lliures.
La llei que desenvolupa el reglament es correspon a la llei 12/2022, de 30 de juny de regulació per l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.
Actualització de despeses de locomoció exemptes de tributació
Avui s’ha publicat al BOE l’ordre HFP/792/2023 amb la finalitat d’actualitzar les despeses de locomoció exceptuades de tributació a IRPF.
Si bé les dietes no s’han actualitzat, sí s’ha actualitzat l’import per quilòmetre recorregut.
Abans la quantia era de 0,19€/km, passant a ser (a partir d’avui) de 0,26€/km recorregut.
