Les capitalitzacions de crèdit a examen

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 26/10/2023 ha resolt el tractament fiscal corresponent al cas d’una societat inactiva, on la societat té deute amb el soci majoritari de 700.000€. Es produeix una ampliació de capital del soci majoritari, quin tenia un 41,66% i passa a tenir un 97,60%. Es creen, en aquest sentit, 7.000 noves participacions amb l’ampliació de capital.

Hisenda entén que hi ha un ingrés tributable a l’Impost sobre societats (el fons econòmic de l'operació és una condonació de deute). L’ingrés es determina per la part del préstec condonat que excedeix de la participació del soci.

291.620 € majors fons propis de la societat (41,66%).

408.380 € ingrés a tributar (58,34%).

El cas és realment interessant en la mesura que es respecta que el 41,66% no tributi; ara bé, només amb motiu de l’aplicació del principi de prohibició de reformatiu in peius.

Accés a la sentència


Dret a rectificar si no s'ha declarat una exempció per reinversió

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha considerat, al contrari que l’AEAT i el Tribunal Econòmic Administratiu, que si un contribuent inicialment va declarar el guany provinent de la venda de l’habitatge habitual, més tard pot modificar aquesta tributació sol·licitant l’exempció per reinversió, i per tant rectificant la renda presentada erròniament. Lògicament, sempre que s’hagin complert els requisits materials per la reinversió en els dos anys següents a la venda de l’habitatge habitual.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid no enten que s’estigui davant una opció, que només es pugui aplicar en el moment de la declaració; per tant, es podria modificar amb posterioritat. La sentència reitera un criteri de 2011.

Aquesta sentència no és vinculant pels òrgans administratius de l’AEAT, però és un pas més per acabar consolidant aquesta doctrina.

Accés a la sentència


El vehicle d'empresa i la seva cessió als treballadors

El Tribunal Suprem, en sentència de 29/01/2024 ha resolt que NO s’ha de repercutir IVA per la cessió del vehicle de l’empresa al treballador si aquesta cessió té caràcter gratuït, és a dir que el treballador no renuncia a cap contraprestació ni fa cap pagament per aquest ús o disponibilitat particular del vehicle, així com tampoc renuncia a altres avantatges.

Aquesta solució ja s’apuntava darrerament en pronunciaments del Tribunal Econòmic Administratiu Central, com indica la Sentència.

El fet que consti retribució en espècie del treballador per la disponibilitat particular del vehicle no suposa onerositat de la cessió. No suposa que calgui repercutir IVA per la cessió.

La regularització que inicialment va fer la inspecció, si bé suposava el dret a deduir l’IVA íntegre del renting (l’empresa havia deduït el 50% aplicant la presumpció a IVA art. 95.Tres.2ª LIVA), com a contrapartida obligava a l’empresa a repercutir IVA per aquesta cessió (disponibilitat particular del vehicle).


Tot i que les notícies es fan ressó del blindatge en la deducció del 50%, el cert és que, de la lectura de la sentència, no es desprèn aquesta situació. Podent-se revisar a la baixa per part de la inspecció, si n’acredita un percentatge d’afectació menor.

Accés a la sentència


Diferències entre conflicte laboral / assetjament laboral "mobbing"

El TSJ Castella i Lleó (Valladolid) , 15-12-2023 , núm , rec.1806/2023, ha declarat que l’existència d'informes mèdics i d'una associació de víctimes d'assetjament basats en les afirmacions del treballador no és suficient per considerar-ho assetjament moral, a menys que no es provi una conducta objectiva de l'empresa en aquest sentit. Això suggereix que, segons la decisió del TSJ de Valladolid, només l'existència d'informes mèdics i testimonis d'una associació de víctimes no és suficient per considerar que hi ha assetjament moral al lloc de treball, a menys que es demostri que aquesta conducta va ser objectivament inadequada o abusiva. Sentència

 

Principals punts relacionats amb la identificació, les conseqüències i les característiques de l'assetjament laboral.

En primer lloc, cal destacar que si una persona considera que és víctima d'assetjament laboral, s'han d'avaluar les conseqüències d'aquesta situació per a l'empresa.

L'assetjament moral o "mobbing" es produeix quan una persona exerceix una violència psicològica de manera recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra persona al lloc de treball, amb la finalitat de destruir la reputació de la víctima o pertorbar l'exercici de les seves responsabilitats laborals, incentivant la sortida de la feina.

D'altra banda, cal subratllar que hi ha situacions incòmodes, com la pressió sobre un treballador o els conflictes puntuals entre empleats, que tot i ser desagradables, no constitueixen assetjament laboral.

Per tant, és important comprendre que l'assetjament laboral és dona quan s'exerceix una violència psicològica de manera recurrent i perllongada sobre una altra persona.

En cas d'assetjament laboral, la persona afectada té dret a sol·licitar l'extinció del contracte amb dret a indemnització per acomiadament improcedent si l'empresa no ha pres les mesures de prevenció de riscos necessàries per evitar la situació d'assetjament. A més, l'assetjament laboral està tipificat com una infracció administrativa molt greu, el que pot resultar en sancions econòmiques considerables per a l'empresa, per la qual cosa la Inspecció podrà imposar-li una sanció de com a mínim 6.251 euros.

Per evitar situacions d'assetjament laboral a l'empresa, és crucial implementar un protocol d’assetjament  laboral específic per aquest tipus de situacions.

A continuació es detallen algunes mesures clau que l'empresa pot prendre:

  1. Establir polítiques clares: Desenvolupar i comunicar clarament les polítiques de tolerància zero envers l'assetjament laboral a tota la plantilla. Això pot incloure sessions de formació sobre el significat de l'assetjament, els comportaments inacceptables i els passos a seguir en cas de rebre o presenciar assetjament.
  2. Crear un entorn segur: Fomentar la creació d'un entorn de treball segur i respectuós on els treballadors es sentin còmodes per informar sobre comportaments inadequats, sense por de represàlies.
  3. Establir canals de comunicació: Proporcionar diversos canals de comunicació confidencials, com ara línies directes o formularis anònims, perquè els treballadors puguin informar sobre casos d'assetjament.
  4. Investigació imparcial: Portar a terme investigacions objectives i imparcials sobre les denúncies d'assetjament, assegurant que les persones afectades percebin un tracte just i apropiat.
  5. Intervenció i acció: Si es confirma un cas d'assetjament, aplicar mesures correctives immediates i proporcionar suport tant a les persones afectades com a les persones que han comès l'assetjament, com ara formació o orientació addicional.
  6. Seguiment i prevenció: Realitzar un seguiment regular per garantir que les polítiques s'apliquen de manera efectiva i prendre mesures proactives per prevenir futurs casos d'assetjament.

Implementar aquestes mesures ajudarà a crear un entorn de treball més segur i respectuós, i demostrarà el compromís de l'empresa en la prevenció de l'assetjament laboral.


Les consultres tributàries vinculants a judici

Una recent sentència del Tribunal Suprem resolt que, si bé s’ha d’analitzar per part dels Tribunals el motiu pel qual l’òrgan liquidador s’ha apartat del supòsit contemplat a les consultes tributàries seguides pel contribuent (si es denuncia aquesta circumstància), aquestes no vinculen a l’òrgan judicial.

Accés a la sentència


Terminis previstos per la factura electrònica, facturació electrònica i comunicació de l'estat de les factures

A continuació adjuntem un quadre resum amb els terminis previstos per la implementació de la factura electrònica i corresponent software de facturació.

Accés al document


Els no residents podran declarar els arrendaments d'immobles un cop a l'any

L’ordre HAC/56/2024, de 25 de gener preveu que la presentació de l’Impost sobre la Renda de No Residents corresponent als arrendaments d’immobles es pugui presentar amb caràcter anual. Fins ara aquesta opció no era possible, i cada trimestre existia obligació de presentar la declaració dels rendiments obtinguts per part dels no residents.Aquesta opció ja serà vàlida per els rendiments obtinguts durant el 2024.

El nou redactat disposa:

 

Accés a la norma


Riscos de tramitar alta d'activitat a hisenda i no fer alta d'autònoms

En una recent sentència, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya ha donat la raó a un professional en la seva disputa amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) respecte a la data d'alta obligatòria al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

El professional en qüestió va tramitar la seva alta censal (hisenda) l'1 de novembre de 2019 i va procedir a la seva inscripció en el RETA (Seguretat Social) l'1 de febrer de 2020. No obstant això, la TGSS va iniciar un expedient al·legant que l'alta en el RETA hauria d'haver-se efectuat des de l'1 de novembre de 2019.

La clau de la sentència del TSJ de Catalunya radica en la interpretació de l'article 305.1 de la Llei General de la Seguretat Social, que estipula la inclusió obligatòria en el RETA d'aquells que exerceixin de manera habitual una activitat econòmica o professional a títol lucratiu. El tribunal va concloure que l'activitat del professional fins a l'1 de febrer de 2020 havia estat esporàdica i amb un nivell d'ingressos molt reduït, per la qual cosa no complia amb el criteri d'habitualitat exigit.

A més, es va destacar la importància de l'habitualitat en l'activitat econòmica per determinar l'obligatorietat de l'alta en el RETA, alguna cosa no sempre fàcil d'establir. En aquest cas, es va demostrar que el professional no va assolir el llindar d'habitualitat en la seva activitat, facturant una mitjana de 242,41 € mensuals en el període discutit.

Aquesta sentència subratlla la necessitat d'una avaluació detallada de cada cas abans de procedir a la inscripció obligatòria en el RETA, oferint una sortida o via de defensa a aquells professionals que, com en aquest cas, exerceixen la seva activitat de forma esporàdica i amb ingressos limitats.

Accés a la sentència


Rebaixa de les retencions a l'IRPF per a rendes baixes i mitjanes

Ha sortir publicat el Real Decreto 142/2024, de 6 de febrer, pel qual es modifica el Reglament de l'impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, en matèria de retencions i ingressos a compte.

És una mesura fiscal proposada pel Ministeri d'Hisenda per adaptar les retencions d'IRPF a l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2024. Aquesta mesura implica elevar la quantitat mínima de renda per practicar retencions a l'IRPF fins a 15.876 euros anuals, que és equivalent a cobrar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) anual del 2024. L'objectiu és evitar que les persones que reben aquest salari hagin de suportar retencions d'impost a la seva nòmina.

No es practicarà retenció sobre els rendiments del treball la quantia dels quals no superi l'import anual establert al quadre següent:

Situació del contribuent 0 fill/descendent 1 fill/descendent 2 o més fill/descendent
1a Contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment. - 17.644 €
   18.694 €
2a Contribuent el cònjuge del qual no obtingui rendes superiors a 1.500 euros anuals, excloses les exemptes 17.197 € 18.130€ 19.262 €
3a Altres situacions 15.876 € 16.342 € 16.867 €

Impacte de la rebaixa de les retencions a l'IRPF segons exemples proporcionats pel Govern:

  • Persona que guanya el SMI: una persona que guanyi el  SMI del 2024 no haurà de pagar retencions d'IRPF, comparat amb el 2023 que en tenia un 2%.
  • Persona assalariada que guanya 18.502 euros: Retencions de IRPF baixen de 1.328 euros el 2023 a 1.128 euros el 2024.
  • Persona treballadora casada amb dos fills que guanya 20.000 euros: Retencions de IRPF redueixen de 1.429 euros el 2023 a 1.346 euros el 2024.
  • Persona jubilada entre 65 i 75 anys amb pensió de 17.000 euros: Retencions de IRPF disminueixen de 601 euros el 2023 a 224 euros el 2024.

Entrada en vigor:

En el període impositiu 2024, per determinar el tipus de retenció o ingrés a compte que s'aplicarà als ingressos del treball pagats abans del 8 de febrer de 2024, s'utilitzaran les quantitats vigents el 31 de desembre de 2023. Pels imports satisfets des d’aquesta data s’aplicarà el nou tipus de retenció.


Salari Mínim Interprofessional (SMI) 2024

Ha sortir publicat el Real Decreto 145/2024, de 6 de febrer, pel qual es fixe el Salari Mínim Interprofessional 2024 (SMI).

La pujada del SMI tindrà caràcter retroactiu des de l' 1 de gener del 2024. Les empreses hauran d'adaptar les nòmines del febrer i revisar les del gener.

És a dir, les persones treballadores que es beneficiïn de la pujada del SMI rebran la quantia que els correspongui de gener a la seva nòmina de febrer.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha pujat un 5% el 2023 fins arribar als 1.134 euros bruts al mes en 14 pagues . Així, el sou s'estableix en 15.876 euros anuals.

Amb aquesta pujada del SMI, les quanties el 2024 queden de la manera següent:

  • SMI diari37,8 euros.
  • Per a contractes eventuals i temporers53,71 euros al dia.
  • Per a persones empleades de la llar8,87 euros per hora treballada.
  • El salari de 1.134 euros mensuals s'abona en el cas de rebre 14 pagues per part de l'empresa.
  • En cas de percebre 12 mensualitats amb les pagues prorratejades, les 12 mensualitats serien de 1.323 euros.

Regles generals per al còmput del SMI

Tenint en compte les quantitats vigents a cada moment, la pujada dels salaris haurà de ser automàtica per a aquelles persones treballadores que percebin quantitats inferiors als 15.876 euros bruts a l'any per una jornada completa. És a dir, l'increment del SMI, igual que altres fixats per conveni col·lectiu, no repercuteixen o modifiquen el salari realment percebut per la persona treballadora, llevat que, en conjunt i en còmput anual, sigui inferior (art. 27.1 de l'ET ) .

Per saber si un conveni assoleix les quantitats obligades pel salari mínim esmentat se sumarà al salari base, si escau, segons indiqui el conveni o contracte de treball, els complements salarials (art. 26.3 de l' Estatut dels Treballadors). La revisió del SMI no afectarà l'estructura o la quantia dels salaris que superin 15.876 euros anuals (art. 3 del Reial decret 817/2021, de 28 de setembre).

El salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d'aquell.