El requisit de la principal font de renda en l'impost sobre successions
Una recent resolució del TEAC de 30/05/2024 tracta el següent assumpte referent a l’impost sobre successions, concretament, la valoració del compliment del requisit legal de la principal font de renda del causant pel que fa a l’any que s’ha de prendre en consideració per a la comprovació dels requisits
Estableix com a criteri que, en aplicació de la doctrina continguda en la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de novembre de 2020, nº 1566/2020, rec. 420/2018, a efectes de comprovar si l’activitat econòmica desenvolupada pel causant constituïa la seva principal font de renda com a requisit exigit per al gaudi de la reducció prevista a l’article 20.2.c) LISD, el criteri general conforme l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per tal activitat és el de la defunció, és a dir, el del meritament de l’ISD, no significa que no pugui i, de fet, hagi de ser modulat o precisat en atenció a criteris de justícia i davant la manca de previsió legal, sempre que concorrin circumstàncies excepcionals:
(a) que es tracti d’una activitat, com per exemple l’agrícola, que per la seva pròpia naturalesa, no sigui susceptible de generar beneficis fins al segon semestre de l’any, i
(b) a més, que s’hagi acreditat suficientment que en els exercicis anteriors aquesta activitat econòmica era la principal font de renda del causant.
Al cas objecte de litigi es resolt informant que en aquest cas, l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per l’activitat agrícola és l’immediatament anterior al de la defunció.
Inversions i millores vs. preparacions i conservació
El TEAC, en resolució de 27/05/2024 segueix resolent conflictes per diferenciar el que serien obres de conservació i reparació, vers les obres d’inversió i millores.
La distinció és important perquè les primeres NO permeten incrementar el valor d’adquisició de l’immoble.
El TEAC fuig de conceptes globals tals com “reforma”, “reforma integral”. S’ha d’estudiar cas per cas.
El TEAC accepta aquelles obres que s’adiguin al concepte de rehabilitació de l’IVA (art. 20.Ú.22.B Llei de l’IVA).
La simple reordenació de l'espai disponible no es pot, en principi, qualificar de millora; aquesta reordenació amb supressió o ampliació d'estances respon a les necessitats, conveniències, gustos, subjectivitat de qui les realitza, sense que impliqui un augment de la productivitat associada a l'immoble. El mateix es pot dir d'afirmacions com "modernització" de l'immoble, etc.El contribuent va informar un valor d’adquisició de 515.497,70€ (295.000 compra + 220.497,70€ millores), amb la corresponent venda de 550.000€. A la declaració es va informar la data d’adquisició de 2011 i la de millora de 2012 (tot i que les obres finalitzen el 2014). La transmissió es va produir el 2018.
Inicialment, la Oficina Nacional de Gestió Tributària (ONGT) va determinar que el contribuent no havia acreditat correctament les inversions o millores declarades en l'immoble, considerant que es tractaven de simples obres de conservació i reparació. La ONGT va establir una quota a pagar de 31.950 euros, en lloc de la devolució de 9.944,56 euros sol·licitada pel contribuent.
En aquest cas, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha resolt parcialment a favor del contribuent en la seva reclamació contra una liquidació provisional de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), corresponent a l'exercici 2018.
El reclamant va presentar diverses proves documentals:
- Contracte i pressupost del projecte d'obres (no factures, tot i que es despren de la resolució que semblaria que s’aporten en fase de reclamació al TEAC). Es descriuen, entre les actuacions a fer: demolició de mur de càrrega, encairat per al fossat de l’ascensor, excavació en rasa per a l'execució de la fonamentació del mur de l'ascensor, escomeses de xarxa general, aire condicionat, ascensor hidràulic, depuradora piscina…
- Factures d’arquitecte i arquitecte tècnic.
- Informes de valoració intermitja dels taxadors, especialment rellevants a judici del TEAC perquè revelen un augment de la productivitat de l’immoble.
- Certificats de valoració.
- Taxacions i altres documents per justificar que les obres realitzades eren inversions i millores substancials, com la instal·lació d'un ascensor, una piscina i un sistema de climatització, entre d'altres.
L’administració informa que no consten mitjans de pagament (el contribuent va informar a l’expedient que fessin les consultes a l’entitat bancària perquè ell ja no era client), tampoc consten imputacions al contribuent a la declaració model 347 de l’empresa constructora. Tampoc consta ampliació de l’habitatge ni instal·lació de nou immobilitzat, ni de noves estances.
ARGUMENTACIÓ DEL TEAC
El TEAC indica on correspon trobar l’origen dels conceptes:
MANTENIMENT I REPARACIO (art. 13.1.a) del reglament IRPF: que son els que permeten mantenir l’estat dels béns, contribuint a mantenir la vida útil de l’immoble:
Els efectuats regularment per mantenir l’ús normal dels béns (pintar, arrebossar, reparar instal·lacions)
Els de substitució d’elements, com instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat o altres.
Es manté un actiu en bones condicions de funcionament, conservant la seva capacitat productiva, gràcies a les intervencions de reparació d'elements existents que no requereixen ser substituïts o substituint un element existent que, no sent susceptible de reparació o estant obsolet, requereix el seu reemplaçament per un de nou, mantenint el seu destí i capacitat productiva.
Fa remissió a consultes vinculants per recordar que son despeses de manteniment:
Substitució del quadre antic d'electricitat
Substitució de finestres antigues
Substitució de canonades antigues i griferia
Enrajolat i pavimentació del bany i cuina
Substitució del parquet desgastat i col·locació de nous sòcols
Reparació de portes
Pintura
Retirada de runa a l'abocador
Neteja final de l'oficina
Substitució del paviment vell
Substitució de màquines d'aire condicionat
Obres en la xarxa de sanejament i en l'enllaç amb la xarxa general, degut al seu mal estat
Col·locació de tarima flotant en tota la vivenda
Revestiment amb fris de fusta en algunes parets
Remodelació completa de banys i cuina
Instal·lació de nou quadre elèctric
Eliminació del gotelé i pintat de parets
INVERSIONS i MILLORES no gaudeixen d’una definició concreta. S’han d’entendre, diu el TEAC com autèntiques inversions que, bé augmenten la seva vida útil, bé l’habitabilitat de l’immoble, o l’extensió o capacitat en altres tipus de béns. Es remet novament a la resolució d’1 de març de 2013 de l’ICAC:
L'«ampliació» consisteix en un procés mitjançant el qual s'incorporen nous elements a un immobilitzat, obtenint com a conseqüència una major capacitat productiva.
S'entén per «millora» el conjunt d'activitats mitjançant les quals es produeix una alteració en un element de l'immobilitzat, augmentant la seva anterior eficiència productiva.
Els criteris de valoració aplicables en els processos descrits seran els següents:
- Perquè es puguin imputar com a major valor de l'immobilitzat els costos d'una ampliació o millora, s'hauran de produir una o diverses de les conseqüències següents:
- Augment de la seva capacitat de producció,
- Millora substancial en la seva productivitat, o
- Allargament de la vida útil estimada de l'actiu.
L'ampliació o millora implica que s'implanta alguna dotació prèviament inexistent, o es realitzen intervencions estructurals d'envergadura tal que suposen un allargament de la seva vida útil o un augment substancial de la seva eficàcia productiva.
Aplicat al cas d'immobles, això es produiria clarament en el cas d'un augment de la seva superfície construïda, incorporant nous elements estructurals. També en la incorporació d'elements, instal·lacions noves, prèviament inexistents.
Actuacions que poden suposar un augment constatable del preu de venda o increment de l’import de la renda o lloguer.
Fa remissió a consultes vinculants per recordar que son inversions i millores:
Constitueixen una inversió o millora, i no una despesa deduïble, les següents obres quan s'instal·len per primera vegada i no existien anteriorment:
Instal·lació de calefacció.
Instal·lació d'un ascensor.
Instal·lació de portes de seguretat.
Altres instal·lacions similars.
Nota: Quan aquestes instal·lacions ja existeixen i és necessari substituir-les per raons de manteniment de l'ús normal, aquestes substitucions no es consideren millores, sinó despeses deduïbles.
Després de revisar les proves, el TEAC va reconèixer que les obres justificades pel reclamant, per un import total de 161.097,24 euros més IVA, podien ser considerades com a millores. En conseqüència, va estimar parcialment la reclamació, ajustant el valor d'adquisició de l'immoble en aquesta quantitat, però no en els 220.497,70 euros inicialment declarats pel contribuent. El contribuent només podia justificar la quantia que accepta el TEAC.
Aquesta resolució destaca la importància de proporcionar proves sòlides i detallades per acreditar les inversions i millores realitzades en els immobles, i pot servir com a referència per a futurs casos similars.
A la resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), les obres que han estat acceptades com a millores inclouen:
Instal·lació d'un ascensor interior: Considerada una millora ja que aporta accessibilitat a la vivenda.
Instal·lació d'una piscina a la coberta de l’habitatge: També considerada una millora pel valor afegit a l'immoble.
Instal·lació d'un sistema de climatització: Aquesta millora contribueix a augmentar la confortabilitat i l'eficiència energètica de la vivenda. S’ha de poder acreditar amb certificats d’eficiència energètica.
Reforma de tota la carpinteria metàl·lica: Qualificada com una millora per millorar l'eficiència energètica de l'immoble.
Eliminació de murs per dotar l’habitatge de major habitabilitat: Considerada una millora que augmenta l'espai útil i la funcionalitat de la vivenda.
Exempcions a l'impost sobre el valor afegit
El Tribunal Suprem, en sentència de 27 de juny de 2024, ha confirmat l'obligació de pagar més d’1 milió d’euros a un Col·legi Professional de Farmacèutics en entendre subjectes a IVA i no exempts a l’Impost sobre Societats els serveis de facturació prestats per l’esmentada entitat a alguns dels seus col·legiats.
El Tribunal Suprem resolt que no s'aplica l'exempció regulada en l'article 20. Un 12è LIVA als serveis de facturació a una administració sanitària, relatius a les prestacions o dispensacions realitzades per les oficines de farmàcia als beneficiaris de la Seguretat Social, prestats per un col·legi professional a determinats col·legiats, titulars de les citades oficines, que resulten obligats al pagament d'una quota variable per aquests serveis.
Accés a la sentència del Tribunal Suprem
Modificació del RD 2064/1995 art.44 i 46
Modificacions importants al procediment de regularització de quotes del RETA
Amb vigència a partir de l'1 d'agost de 2024, s'han introduït modificacions importants en el procediment de regularització de quotes a la Seguretat Social per als treballadors per compte propi (autònoms). Aquestes modificacions s’han considerat necessàries després de la implantació del nou sistema de cotització per als treballadors autònoms.
Les principals novetats inclouen:
- Determinació de la base aplicable en casos d'altes presentades fora de termini i en períodes inclosos en actes de liquidació per manca d'alta promogudes per la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).
- Càlcul de la quota de Seguretat Social resultant del procediment de regularització, tenint en compte no només els rendiments derivats de les activitats econòmiques, empresarials o professionals del treballador autònom, sinó també altres circumstàncies concurrents que poden ser determinants de la quantia de la quota.
- les possibles modificacions en la classificació econòmica de l'activitat exercida pel treballador autònom;
- les actualitzacions de la data d'alta o baixa del treballador;
- La seva inclusió en una tipologia específica de treballador autònom que implica una base de cotització concreta o l'aplicació de bonificacions específiques a la cotització.
- Establiment del procediment per a la regularització anual de rendiments en situacions específiques com a treballadors autònoms que simultaniegin l'activitat al RETA i al Grup I del RETM, treballadors autònoms artistes amb baixos rendiments, i treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant, així com els socis treballadors de les cooperatives de treball associat.
Estafes i IRPF
A continuació s’adjunta un resum de la informació provinent de l’AEAT per el cas de contribuents que pateixen algun tipus d’estafa online, i la seva relació amb l’IRPF:
Es el cas d'una estafa en una aplicació d'internet a través de la qual es van realitzar compres. S’ha presentat denúncia davant la Policia Nacional. Es consulta si és viable declarar aquesta pèrdua patrimonial.
Resposta
Quan sigui possible identificar l'autor de l'estafa l'import defraudat no dona lloc a una pèrdua patrimonial, ja que en principi es considera existent un dret de crèdit enfront de l'estafador, per la qual cosa s'aplicarà l'article 14.2.k) de la Llei de l'IRPF, i la pèrdua serà imputable a l'exercici en què es compleixi el termini d'un any des de l'inici del procediment judicial destinat a l'execució del crèdit.
Quan no sigui possible identificar l'autor de l'estafa l'import defraudat constituirà una pèrdua patrimonial en la mesura que no es pugui determinar l'existència d'un dret de crèdit contra l'estafador per desconèixer la seva identitat. No obstant això, la pèrdua només es pot declarar quan quedi justificada tant l'existència de la compra com la quantia defraudada, i per l'import no cobert per cap assegurança, corresponent als òrgans de gestió i inspecció la valoració de les proves que s'aportin. S'imputa al període impositiu en què es produeix l'estafa.
Autoliquidacions rectificatives
Està en fase de tramitació el projecte d'ordre per la qual es modifica l'orde eha/3786/2008, de 29 de desembre, per la qual s'aproven els models d’IVA que preveuen les rectificacions d’autoliquidacions.
S’introdueix la possibilitat d'establir un sistema únic per a la correcció de les autoliquidacions, regulant amb aquesta finalitat la nova figura de l'autoliquidació rectificativa.
Aquesta nova figura substituirà l'actual sistema dual d'autoliquidació complementària i sol·licitud de rectificació. D'aquesta manera, mitjançant la presentació d'una autoliquidació rectificativa l'obligat tributari, podrà rectificar, completar o modificar l'autoliquidació presentada amb anterioritat, amb independència del resultat d'aquesta, sense necessitat d'esperar, en el cas de sol·licitud de rectificació, una resolució administrativa.
Es preveu la seva aplicació a partir de l’octubre:
- En el cas de subjectes passius amb període de liquidació mensual, s'aplicaria per primera vegada a l'autoliquidació de setembre de 2024.
- En el cas de subjectes passius amb període de liquidació trimestral, s'aplicaria per primera vegada a l'autoliquidació del tercer trimestre de 2024.
Amb aquesta finalitat, l’ordre introdueix en el citat model a més de les necessàries caselles per identificar l'autoliquidació rectificativa i, si és el cas, les causes que la motiven, dues noves caselles.
CASELLA 108 quan es tracta d'una discrepància de criteri administratiu. Aquesta solució tranquil·litza tots aquells que preveien, en l’autoliquidació rectificativa, una automatització del sistema de devolució amb el risc de sanció, de ser el cas que aquesta posteriorment fos comprovada.
CASELLA 111 que permet diferenciar la devolució associada a una devolució d'ingressos indeguts.
Prorrateig de despeses segons el TEAC
La resolució del TEAC de data 22/04/2024 resolt quines despeses relacionades amb l’arrendament s’han de prorratejar i quines no.
Segons el seu criteri, el fet que els serveis de conservació i manteniment es duguin a terme de manera sistemàtica o periòdica, en lloc d'intervencions esporàdiques, no altera la consideració d'aquesta despesa com a despesa de conservació i/o reparació, que està exempta de prorrateig.
Així doncs resolt:
Conservació i Reparació:
Manteniment de piscina i jardí: Les factures corresponents a la conservació i manteniment de la piscina i el jardí de l'immoble s'admeten íntegrament. La periodicitat del servei no afecta al seu deducibilidad completa, ja que són necessaris per a mantenir l'ús normal
de l'immoble i evitar la seva deterioració.
Reparació de la caldera i fugides d'aigua: Factures relacionades amb la reparació de la caldera i fugides d'aigua també s'admeten completament, classificades com a despeses de conservació i reparació necessaris per a l'habitabilitat de l'immoble.
Desinfecció de formigues: Admès íntegrament, ja que és una despesa necessària per a mantenir l'immoble en condicions habitables.
Subministraments i Altres Despeses Proporcionals:
Subministrament d'internet: Les factures d'internet es dedueixen proporcionalment als dies que l'immoble va estar arrendat (2 dies de 365).
Subministraments de llum i aigua: Deduïbles en proporció al temps d'arrendament (2 dies de 365).
Assegurança de la llar: Proporcionalment deduïble segons els dies d'arrendament en 2017, excloent el temps de cobertura en 2018.
Neteja per a lloguer: Factures per neteja específica per a l'entrada de l'inquilí s'admeten íntegrament, ja que beneficien directament a l'arrendatari.
Automatització de les sancions: cal justificar la culpabilitat
En la venda de 2 immobles, una societat encarrega a la Notaria la gestió dels impostos. A les escriptures públiques de transmissió es va indicar que la notaria efectuaria la gestió del document en el Registre de la Propietat i l'Oficina Liquidadora, comprometent-se a realitzar les provisions de fons necessàries per al pagament d'honoraris notarials, registrals i liquidació dels impostos. La notaria va presentar les liquidacions d'ITPyAJD. La societat no va presentar l'IVA corresponent i va ser sancionada per l'Administració.
La demandant al·lega la manca de motivació de la sanció imposada.
El Tribunal Econòmic Administratiu Regional d’Andalusia va considerar que les sancions estaven motivades i que la culpabilitat es presumeix de la valoració conjunta de la prova.
El Tribunal Superior de Justícia destaca la manca de valoració adequada per part de l'Administració tributària i l'absència de culpabilitat en l'actuació de la demandant. Basa la seva decisió en una motivació insuficient dels acords sancionadors: L'Administració tributària no va proporcionar una motivació adequada per a les sancions imposades a la societat. Els acords sancionadors es van limitar a indicar que el contribuent va ometre la diligència exigible, sense respondre a les al·legacions exculpatòries presentades per la demandant.
La demandant va presentar diverses al·legacions exculpatòries, com el pagament de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i la declaració-resum anual de l'IVA, que incloïa la transmissió dels immobles. A més, a les escriptures públiques de transmissió es va indicar que la notaria s'encarregaria de la gestió en el Registre de la Propietat i l'Oficina Liquidadora, comprometent-se a realitzar les provisions de fons necessàries.
El Tribunal va considerar que la conducta del contribuent no podia qualificar-se de culposa. El fet que la notaria, presumiblement coneixedora del dret tributari, hagi liquidat l'ITP en lloc de l'IVA, juntament amb el pagament de tributs i la inclusió de la transmissió en les declaracions de l'impost, indicaven que el contribuent va actuar amb la diligència deguda.
A causa de la manca de valoració adequada per part de l'Administració i a l'absència de prova de culpabilitat, el Tribunal va decidir anul·lar les sancions imposades a la societat.
Invalidada l'estimació indirecta per vendes en efectiu d'una perruqueria basada en les baixes transaccions en metàl·lic
La inspecció havia resolt que un percentatge de les vendes havien de ser en efectiu (un 31,79%) i que aquestes (en no constar a la comptabilitat) s’havien amagat. Aquesta estimació la va obtenir d’altres tres inspeccions fetes a Tarragona i corresponents resultats del sector.
Durant la inspecció es va informar que l’empresa havia traslladat als seus treballadors que no podien fer operacions en efectiu (amb motiu de furts que havien succeït), a més d’aportar una testifical conforme el software complia els requisits d’integritat i no manipulació de les factures emeses, entre altres contraindicis d’operacions en efectiu.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 de març de 2024 ha considerat que la inspecció tributària no pot aplicar el mètode d’estimació indirecta motivat en el baix percentatge de vendes en efectiu d’una perruqueria.
Zona de mercat residencial tensionat
El DOGC de 3 de juliol de 2024 va aprovar la resolució TER/2408/2024, d'1 de juliol, per la qual es declara una nova zona de mercat residencial tensionat formada per 131 municipis de Catalunya, d'acord amb la Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge (als efectes de la llei 12/2023, de 24 de maig).
Ara ja son 271 municipis:
Aiguafreda, Albinyana, Alcanar, Alcarràs, Alcover, l'Aldea, Almacelles, Alpicat, Altafulla, l'Ametlla de Mar, l'Ametlla del Vallès, l'Ampolla, Anglès, l'Arboç, Arbúcies, Artés, Artesa de Segre, Bagà, Begues, Begur, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, Besalú, Bigues i Riells del Fai, la Bisbal del Penedès, les Borges Blanques, Breda, Cadaqués, Calaf, Calafell, Caldes de Malavella, Calonge i Sant Antoni, Canyelles, Cassà de la Selva, Castellet i la Gornal, Castellgalí, Castelló d'Empúries, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, Castellterçol, Celrà, Centelles, Creixell, Cunit, Deltebre, Dosrius, l'Escala, l'Esquirol, Folgueroles, Fornells de la Selva, Gelida, Gironella, Hostalric, Linyola, Llançà, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Maçanet de la Selva, Masquefa, Moià, Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Móra d'Ebre, el Morell, Navàs, Òdena, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Pallejà, la Palma de Cervelló, Pals, Peralada, Piera, la Pobla de Montornès, el Pont de Suert, Ponts, Prats de Lluçanès, Puig-reig, la Ràpita, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudoms, Roda de Berà, Roda de Ter, Roses, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume dels Domenys, Sant Jaume d'Enveja, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Ramis, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Llorenç Savall, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere Pescador, Sant Quirze de Besora, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Queralt, Santa Cristina d'Aro, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa Oliva, Santpedor, la Selva del Camp, la Sénia, Sentmenat, Seva, Sils, Súria, Taradell, Torrelles de Foix, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Ulldecona, Vacarisses, Vallgorguina, Vidreres, Vielha e Mijaran, Viladecavalls, Vilafant, Vilanova del Vallès, Vilobí d'Onyar, Vinyols i els Arcs.
Es considera gran tenidor, de conformitat amb l'article 3.k) de la Llei 12/2023, també a la persona física o jurídica que sigui titular de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats dins la zona de mercat residencial tensionat declarada en l'apartat anterior.
Aplicar el límit màxim del preu de conformitat amb el sistema d'índex de preus de referència corresponent en els termes de l'article 17.7 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, als contractes de lloguer d'immobles ubicats en la zona declarada mercat residencial tensionat sobre els quals no hagués estat vigent cap contracte d'arrendament d'habitatge en els darrers cinc anys.
El Ministeri ha de publicar una resolució que reculli la relació de les noves àrees de mercat residencial tensionat declarades pel Govern.
D’aquesta manera, aquests 131 municipis se sumaran als 140 que el Departament de Territori. A la primera relació de municipis, el Ministeri va trigar 7 mesos a publicar la resolució; per tant, hem de remarcar que, ara per ara, encara NO estan en vigor les noves àrees tensionades.
