Archives Novetats

Segons apunten els diaris econòmics, hi ha acord sobre l’increment de tipus de la base de l’estalvi a IRPF. D’acord amb les notícies més recents, només afectaria a guanys patrimonials (vendes accions, fons, immobles etc…) i rendiments (dividends, interesssos, etc…) quan superin els 300.000€, que passaran del 28% al 29%.

Segueix pendent de resolució la possible inconstitucionalitat del restabliment de l’impost sobre el patrimoni que es va aprovar amb caràcter permanent per la via d’una Llei de Pressupostos. De considerar-se inconstitucional, aquest pronunciament podria afectar els impostos sobre el patrimoni de 2021, 2022 i 2023, depenent de l’abast temporal o efectes que indiqui la sentència.

A partir de l’1 de gener de 2026, totes les societats, empresaris i professionals que utilitzin sistemes informàtics de facturació hauran d’adaptar els seus processos de facturació a la nova normativa digital. Aquesta transformació exigeix la modernització dels sistemes informàtics per garantir una millor interconnexió, seguretat i fiabilitat de les dades.

 

Si bé la previsió normativa indica que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2025, responsables de l’Agència Tributària confirmen que la data es posposarà a 2026.

El nou decret té com a objectiu simplificar les relacions amb l’administració, reduir costos i evitar l’ús de programes que puguin manipular o eliminar informació de vendes. Des de l’Assessoria Codina, t’ho expliquem detalladament.

1. Què estableix el Reial decret 1007/2023 sobre sistemes i programes informàtics de facturació a partir de l’1 de juliol de 2025?

A partir d’aquesta data, totes les societats, empresaris i professionals hauran d’adaptar els seus processos de facturació per complir amb les noves exigències tècniques i legals. El principal objectiu és garantir una major transparència i traçabilitat en la gestió dels documents fiscals.

 

2. És obligatori emetre factura electrònica a partir de l’1 de gener de 2026?

No. Cal diferenciar factura electrònica del procés de facturació. La factura electrònica obligatòria està prevista que entri en funcionament de forma gradual i més enllà de l’1 de gener de 2026 (dos anys després de quan s’aprovi el reglament). Encara no se sap una data concreta.

 

3. Quina és la diferència entre la factura electrònica i els requisits establerts per aquest Reial decret?

La factura electrònica és un document fiscal que es genera i emet en format electrònic, complint amb els requisits d’autenticitat de l’origen i integritat del contingut (art. 9 reglament de facturació). El Reial decret 1007/2023, per contra, regula els requisits tècnics dels sistemes informàtics que societats, empresaris i professionals han d’utilitzar per emetre i gestionar qualsevol classe de factura (sigui electrònica o en paper).

 

4. Quina és la principal novetat d’aquesta obligació?

Que el sistema informàtic que registri les factures emeses esdevindrà inalterable. En cas que es generi un registre de facturació d’alta, aquest podrà ser corregit o anul·lat, però sempre quedarà constància de tots els registres, la seva traçabilitat i moment concret (data, hora, minut i segon) de cadascun d’ells. Aquests registres de facturació seran signats electrònicament, excepte que s’opti per enviar els registres a l’agència tributària.

Les factures emeses fent servir aquest software incorporaran un codi QR (art. 6.5 del reglament de facturació). El receptor de la factura (sigui empresari o consumidor) podrà remetre aquesta informació a l’Agència Tributària, sense que això es consideri denúncia pública.

 

5. Qui està obligat a complir amb aquesta nova normativa?

Totes les societats, empresaris i professionals que desenvolupin activitats econòmiques segons la llei de renda i que utilitzin sistemes informàtics de facturació. La mida de l’empresa o el volum de factures no eximeix de l’obligació de complir aquesta normativa.

 

6. Qui no està obligat a complir amb aquesta nova normativa?

Persones físiques i comunitats de béns que no porten a terme una activitat econòmica segons la llei de renda, però que tinguin obligació d’emetre factura, per exemple en el cas de lloguers.

Associacions, fundacions, etc… estaran obligades per aquelles operacions que generin rendes subjectes i no exemptes de l’impost.

 

7. Soc metge i els serveis que presto ho són exempts d’IVA. Estic obligat?

Sí, doncs està obligat a emetre factura segons indica l’art. 3.1.a) el reglament de facturació.

 

8. Soc una persona física que tinc una botiga de roba. Estic al règim de recàrrec d’equivalència. Estic obligat?

No, segons es preveu a l’art. 3.1.b) del reglament de facturació. Compte si es fa alguna operació que requereix facturació (a algun empresari, administració, particular que la reclami, etc. En aquest cas hi haurà obligació, havent de constar aquesta circumstància quan es registri la factura (art. 10 reglament).

 

9. Estic al règim simplificat d’IVA. Estic obligat?

No, segons es preveu a l’art. 3.1.c) del reglament de facturació. Compte si es fa alguna operació que requereix facturació. En aquest cas hi haurà obligació, havent de constar aquesta circumstància quan es registri la factura (art. 10 reglament).

 

10. Estic al règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca. Estic obligat?

No, segons es preveu al propi reial decret (art.4) per el cas que s’emetin rebuts.

 

11. Estic al SII (Subministrament immediat d’informació). Estic obligat?

No, segons es preveu al propi reial decret 1007/2023 (art.3).

 

12. Estic obligat tant si emeto factures completes com factures simplificades (antics tiquets)?

Sí. L’obligació no discrimina en funció del tipus de factura.

 

13. És obligatori enviar els registres de facturació a l’Agència Tributària de forma periòdica?

No, l’enviament dels registres de facturació a l’Agència Tributària no és obligatori de manera immediata o automàtica, excepte si així ho requereix la normativa específica o s’opta voluntàriament per utilitzar un “Sistema de factures verificables” o “VERI*FACTU”. Aquest sistema permet enviar tots els registres de facturació de forma automàtica i segura.

 

14. Quan estaré obligat a enviar els registres?

De moment, només en cas de comprovació (inspecció, requeriment, etc.).

 

15. Com es poden adaptar les empreses i professionals als nous requisits?

És recomanable començar l’adaptació abans del termini de l‘1 de juliol de 2025. L’1 de gener de 2025 seria una data idònia per engegar el seu funcionament, suposant que no es posposi aquesta obligació.

L’ordre ministerial que en regula els aspectes tècnics, i que ha d’entrar en vigor en el termini de 9 mesos (i abans de l’1 de juliol de 2025) no ha estat publicat.

És imprescindible contactar amb el proveïdor de software per confirmar que la facturació s’adapta al Reial Decret 1007/2023 sobre sistemes i programes informàtics de facturació (conegut com a reglament veri*factu)

 

16. Quines solucions hi ha per adaptar-se?

Hi ha l’opció d’adquirir un producte privat (que requerirà certificació) o aprofitar l’opció que faciliti l’agència tributària, que serà gratuïta.

Lògicament, l’opció gratuïta es podrà recomanar en casos de molt poca facturació. Actualment, no es disposa d’informació del producte.

Actualment estem avaluant diferents opcions. Podem facilitar informació sobre programari, sense cap mena de compromís pel cas que no disposin d’ell.

 

17. Quins efectes secundaris té aquest reglament?

Principalment, que les factures s’hauran d’emetre dins de termini. Si bé fins ara aquests terminis d’emissió de factura ja existien, en la mesura que el seu registre portarà associat una traçabilitat, caldrà ser més estrictes.

18. Si faig molt poques factures i no utilitzo cap programa, és obligatori adaptar-me?
No, perquè només hauran de complir la normativa aquells que utilitzin sistemes informàtics per facturar.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha emès la Sentència número 533/2024, en la qual desestima el recurs presentat per una coneguda influencer contra una liquidació de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) relacionada amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) dels exercicis 2017 i 2018.

L’assumpte gira al voltant de la valoració de les operacions vinculades entre la influencer, que presta serveis publicitaris a través de les seves xarxes socials, i la societat de la qual és sòcia i administradora única. La Inspecció Tributària va considerar que la societat no aportava un valor afegit significatiu als ingressos obtinguts per la intervenció de la influencer i que, per tant, aquests rendiments havien de ser qualificats com a rendiments d’activitats econòmiques de la influencer, persona física.

Aquestes son les quanties més rellevants que es desprenen de la sentència:

Els rendiments d’activitat econòmica que imputa l’AEAT a la renda de la influencer ho son un cop descomptades les despeses acreditades de 63.897,76€ i 88.370,42€.

La societat tenia una persona contractada com assisitent de direcció, però no la considera important de cares a generar valor afegit als serveis prestats.

Aquest cas subratlla la importància de la correcta documentació i valoració de les operacions vinculades en el context de les activitats professionals i l’ús de societats interposades per a minimitzar la tributació.

El Reial Decret-llei 2/2024, de 21 de maig modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, incorporant la obligació de presentar la declaració de renda a tothom qui percebi la prestació per desocupació. Es modifica, concretament, l’article 299.1.k) que informa

Article 299. Obligacions dels treballadors, sol·licitants i beneficiaris de prestacions per desocupació.

1. Són obligacions dels treballadors i dels sol·licitants i beneficiaris de prestacions per desocupació:

…

 

1. k) Presentar anualment la declaració corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

El TSJ de la Comunitat Valenciana considera que per existir una successió per transmissió de la titularitat de l’empresa és necessari un acord entre el titular anterior i l’actual; no n’hi ha prou amb la mera continuïtat en l’explotació del negoci.

En aquest cas, l’Agència Tributària va declarar la recurrent responsable solidària dels deutes d’una altra societat, argumentant que havia assumit el lloguer d’una estació de servei prèviament explotada per la deutora. L’Administració va interpretar que, en fer això, la recurrent havia pres el control de l’activitat comercial, indicant una continuïtat en l’explotació del negoci. En el cas concret la nova empresa explotadora s’havia fet càrrec de les existències i es va subrogar en els contractes de subministrament de l’estació de servei anterior.

L’Administració, però, no va demostrar cap vincle entre les dues societats explotadores, tampoc cap benefici aparent en la successió. La tesi de l’administració implicaria que qualsevol societat que assumeixi un negoci o indústria, després d’un arrendament, sempre seria considerada com a successora, encara que no tingui relació amb l’anterior arrendatari. A més, no es va demostrar cap acord fraudulent entre la deutora i la recurrent.

No podem obviar que estem davant una sentència que no vincula a l’Agència Tributària per altres supòsits que es puguin donar.

 

El TEAC, en resolució de 24/09/2024 ha fixat el criteri que, en casos de vendes ocultes, el preu de les operacions ha de considerar-se “IVA inclòs” en tots els períodes, independentment que el dret de l’Administració a liquidar l’IVA estigui prescrit o no. Aquesta decisió es basa en la coherència lògica i la necessitat de seguretat jurídica, assenyalant que no és raonable que una mateixa operació es diferent en funció de la possibilitat de liquidar l’IVA.

Amb aquesta decisió, El TEACreitera que el preu pactat en operacions no declarades ha de considerar-se amb IVA inclòs per a la base imposable de l’IRPF, fins i tot si l’IVA ja no pot regularitzar-se per prescripció. Això evita incoherències i assegura la correcta aplicació del principi de neutralitat de l’IVA

Dues recents sentències del Tribunal Suprem han establert com a criteri que les quanties pagades en concepte de PENSIÓ COMPENSATÒRIA AL CÒNJUGE (art. 55 L’IRPF), es poden aplicar a la renda, des de la subscripció del conveni i, per tant, abans de la sentència, si aquest conveni és ratificat judicialment.

Són bones notícies per aquells que han de fer pagament de la pensió, i no tan bones per aquells que les hagin de percebre.

El criteri establert a les consultes vinculants d’hisenda, que fins a la data s’havien emès i que no permetien aquesta pràctica (per ex. V1846-23) ha estat superat.L’article 55 de la Llei de l’IRPF informa:

Artículo 55. Reducciones por pensiones compensatorias.

Las pensiones compensatorias a favor del cónyuge y las anualidades por alimentos, con excepción de las fijadas en favor de los hijos del contribuyente, satisfechas ambas por decisión judicial, podrán ser objeto de reducción en la base imponible.

D’acord amb la redacció d’aquest precepte 55, la redacció de l’article 64 de la llei de l’IRPF corresponent a les pensions d’aliments als fills i afegint que les consultes tributàries no discriminaven el moment a partir del qual es podien aplicar aquests pagaments (cònjuge o fills), podria ser viable recuperar IRPF amb motiu de pagaments de pensions d’aliments als fills abans de la sentència dels exercicis no prescrits.

Artículo 64. Especialidades aplicables en los supuestos de anualidades por alimentos a favor de los hijos.

Los contribuyentes que satisfagan anualidades por alimentos a sus hijos por decisión judicial sin derecho a la aplicación por estos últimos del mínimo por descendientes previsto en el artículo 58 de esta Ley, cuando el importe de aquéllas sea inferior a la base liquidable general, aplicarán la escala prevista en el número 1.º del apartado 1 del artículo 63 de esta Ley separadamente al importe de las anualidades por alimentos y al resto de la base liquidable general. La cuantía total resultante se minorará en el importe derivado de aplicar la escala prevista en el número 1.º del apartado 1 del artículo 63 de esta Ley, a la parte de la base liquidable general correspondiente al mínimo personal y familiar incrementado en 1.980 euros anuales, sin que pueda resultar negativa como consecuencia de tal minoración.

Recentment, han sortit publicades, als mitjans de comunicació, notícies com aquesta:

La autorización judicial no es suficiente para la entrada de Hacienda en la empresa y la solicitud de datos contables (eleconomista.es)

La notícia informa de titulars com:

L’avís de la inspecció ha de ser previ a l’entrada en el domicili.

El TS reitera que encara que existeixi consentiment del mateix interessat.

S’exigeix que prèviament s’hagi obert un procediment inspector.

Si ve aquests titulars podrien ser certs, cal posar-los en context. Són mitges veritats. Poden convèncer més fàcilment pel missatge que donen, però al final només acaben perjudicant o confonent al lector perquè no s’aprofundeix en l’assumpte.

Per què són mitges veritats? Bàsicament per dos motius:

JA EXISTEIX UNA NOVA NORMATIVA:

Els pronunciaments del Tribunal Suprem que indica la notícia, efectivament són recents, de juliol de 2024, però ho són respecte a una entrada i registres a les quals corresponia aplicar una normativa que ja ha estat modificada.

Avui dia és important tenir en compte que les entrades i registres per part de la inspecció tributària es poden portar a terme, inclús sense necessitat de prèvia comunicació de la inspecció a l’interessat. Així es va legislar l’any 2021 (fruit d’alguns pronunciaments jurisprudencials del Tribunal Suprem que exigien aquest requisit), modificant els articles 113 i 142 de la Llei General Tributària i art. 8.6 de la Llei de jurisdicció contenciosa administrativa. Hi ha qui discuteix sobre el rang de la norma que va provocar aquests canvis (llei ordinària versus llei orgànica), però en qualsevol cas, el canvi ja és operatiu.

En aquest sentit, la notícia fa referència a pronunciaments aplicables a la normativa anterior, i per tant la seva rellevància és limitada.

CONSEQÜÈNCIES DE L’INCOMPLIMENT DE L’AVÍS PREVI:

En segon lloc, els pronunciaments del Tribunal Suprem, tot i que acaben resolent que cal comunicar prèviament de la inspecció al contribuent (ja sigui amb autorització judicial o amb consentiment de l’interessat), també informen que la documentació i dades obtingudes en una entrada i registre per part de la inspecció feta incorrectament – per no haver avisat prèviament, exigència aplicable a la normativa anterior – poden ser validades i tingudes en compte si no es vulnera el dret fonamental a un procés amb totes les garanties.

Textualment es diu:

Es planteja el cas de qui dels dos progenitors té dret a aplicar la tributació conjunta amb els fills menors d’edat quan, estan separats i en règim de custòdia compartida, no es posen d’acord. Aquesta es tradueix en una reducció de 2.150€

La recent resolució del TEAC, i fruit de vàries resolucions de Tribunals Econòmics Administratius Regionals exposa dues solucions alternatives per a la reducció fiscal en casos de custòdia compartida després d’un divorci.

La primera solució proposa que cadascun dels excònjuges es pugui aplicar la meitat de la reducció fiscal, és a dir, 1.075 euros cadascun, mantenint la tributació individual per a ambdós. Aquesta solució es considera més justa per diversos motius, incloent el benefici fiscal reduït, les raons d’equitat, i el prorrateig ja contemplat per la llei per a altres reduccions.

La segona solució suggereix permetre als excònjuges acollir-se a la tributació conjunta, tot i la impossibilitat actual de formar part de dues unitats familiars simultàniament, i que cadascun pugui aplicar-se la meitat de la reducció. Aquesta segona opció és proposada pel Consell per a la Defensa del Contribuent.

No obstant això, aquestes solucions requereixen una reforma legislativa, ja que el Tribunal no pot aplicar-les amb la normativa vigent. Així, en absència d’acord mutu, els excònjuges amb custòdia compartida han de seguir amb la tributació individual.