El Constitucional avala el valor de referència dels immobles
El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat sobre el sistema del valor de referència del Cadastre com a base imposable en l’ITP, AJD i també en Successions i Donacions.
El tribunal d’Andalusia que va plantejar el dubte considerava que aquest sistema podia vulnerar el principi de capacitat econòmica, ja que fixa de manera objectiva el valor dels immobles, sense atendre —en principi— a les circumstàncies concretes de cada cas.
El Tribunal Constitucional, però, conclou que el sistema és constitucional, perquè:
- Té una justificació objectiva (simplificació, seguretat jurídica i lluita contra el frau).
- Manté una connexió raonable amb el valor de mercat.
- Permet al contribuent impugnar-lo i acreditar un valor inferior.
Amb aquesta sentència, el valor de referència queda consolidat com a criteri vàlid per determinar la base imposable en les transmissions immobiliàries que afecten certs tributs.
Impost sobre el Patrimoni (Exercicis 2021-2024)
Ens adrecem a vosaltres per informar-vos sobre una notícia que ha sortit publicada en relació amb l'Impost sobre el Patrimoni dels exercicis 2021, 2022, 2023 i 2024.
Segons informacions recents, el Tribunal Constitucional (TC) té previst emetre, el mes de març, la seva sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat contra les modificacions que es van introduir en aquest impost a través de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021. El recurs qüestiona principalment dos aspectes, essent el més rellevant:
La conversió de l'impost en permanent, quan tenia caràcter temporal, la qual cosa podria vulnerar la Constitució Espanyola.
Els darrers pronunciaments del TC estableixen que, en cas d'una sentència favorable que declari la inconstitucionalitat, només podran beneficiar-se'n i sol·licitar la devolució dels imports pagats aquells contribuents que hagin impugnat les seves autoliquidacions abans que es dicti la sentència i mantinguin el procediment obert.
Per aquest motiu, i per tal de vetllar pels vostres drets davant una possible devolució, és fonamental interrompre el termini de prescripció.
En aquest sentit:
- Si desitgeu iniciar els expedients de rectificació per als exercicis 2021, 2022, 2023 i 2024, us preguem que contacteu amb nosaltres com més aviat millor.
- Si en el seu moment ja vau iniciar la reclamació per als exercicis 2021 i 2022 (arrel de les notícies publicades en aquell moment), ara és el moment de fer-ho per als exercicis 2023 i 2024 per garantir la cobertura de tots els períodes afectats i presentats fins a dia d’avui.
És important que tingueu en compte que la interrupció de la prescripció manté l'exercici fiscal "viu". Això significa que, si bé es protegeix el dret a una possible devolució, l'Agència Tributària també podria revisar altres aspectes de la declaració (com ara la valoració de béns o l'aplicació de beneficis fiscals).
Restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment que necessiteu.
El congrés no convalida el Reial Decret Llei 16/2025 i en decau el paquet de mesures fiscals i socials
Ahir, 27 de gener de 2026, el Congrés dels Diputats va rebutjar la convalidació del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre (publicat al BOE el 24/12/2025). El resultat de la votació va ser 171 vots a favor i 178 en contra, i això comporta que el seu contingut deixa de ser aplicable (queda derogat) en no haver estat convalidat dins el termini constitucional.
La norma afectava un conjunt ampli de mesures i, també, mesures urgents en matèria tributària i de Seguretat Social.
QUINES MESURES TRIBUTÀRIES DECAUEN
Entre les mesures que incloïa el RDL 16/2025 —i que, per tant, no es consoliden— hi havia, entre d’altres:
- Renúncia/revocació extraordinària (extemporània) al SII i REDEME, vinculada als ajustos del calendari de Verifactu.
- Nous coeficients per al càlcul de la plusvàlua municipal (IIVTNU) per a 2026.
- Límits del règim de mòduls (estimació objectiva / règim simplificat) per a 2026.
- Pròrroga de deduccions d’IRPF per obres d’eficiència energètica en habitatges.
- Incentius fiscals vinculats a vehicles elèctrics i punts de recàrrega (IRPF i IS).
- Amortització lliure d’instal·lacions destinades a autoconsum elèctric o tèrmic per consum propi.
- Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues (mesura societària amb impacte directe en empreses).
Important: a efectes pràctics, torna a aplicar-se el règim anterior a aquestes mesures. En situacions iniciades durant el període de vigència del RDL (del 24/12/2025 al 27/01/2026), caldrà analitzar cas per cas l’efecte jurídic i la documentació existent.
Una situació “repetida”: també va passar l’any passat.
Aquest escenari no és inèdit: l’any passat el Congrés també va acordar la derogació d’un altre decret llei de final d’any (RDL 9/2024), i l’acord de derogació es va publicar al BOE.
QUÈ PODEM ESPERAR ARA
Després del “no” parlamentari, el més habitual és que el Govern intenti recuperar part de les mesures mitjançant:
- nous reials decrets llei més acotats (separant blocs per facilitar suports), i/o
- projectes de llei amb tramitació ordinària.
De fet, ja s’ha comunicat públicament que es continuarà treballant per replantejar mesures clau que havien quedat dins el decret rebutjat.
Residència fiscal a l'estranger: La importància de la prova segons dues sentències recents del TSJ de Catalunya i Madrid
Dues sentències recents, una del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una altra del de Madrid, posen de manifest la importància cabdal que té la càrrega probatòria per al contribuent a l'hora de defensar la seva residència fiscal fora d'Espanya. Tot i que ambdues resolucions tracten la mateixa qüestió de fons - l'acreditació de la residència fiscal a l'estranger -, arriben a conclusions oposades per als contribuents, il·lustrant perfectament les dues cares d'aquesta problemàtica.
El nexe comú d'ambdós casos és la controvèrsia sobre la residència fiscal d'una persona física que al·lega viure a l'estranger (Andorra i Sierra Leona, respectivament), enfront del criteri de l'Agència Tributària, que la considera resident a Espanya. En tots dos supòsits, la clau rau en la capacitat del contribuent per aportar proves suficients que desvirtuïn els vincles amb el territori espanyol.
En el cas analitzat pel TSJ de Catalunya, el tribunal conclou que el contribuent és resident fiscal a Espanya, malgrat disposar d'un certificat de residència andorrà i un habitatge en aquell país. La sentència es basa en el concepte de "centre d'interessos vitals" del Conveni de Doble Imposició. El tribunal realitza una anàlisi comparativa i determina que els vincles econòmics (percepció de pensions, rendiments de capital i patrimoni immobiliari de valor superior) i personals (residència de l'esposa, filles i altres familiars) del contribuent són manifestament més estrets amb Espanya que amb Andorra.
Per contra, el TSJ de Madrid dona la raó al contribuent que al·legava ser resident a Sierra Leona, tot i no aportar el certificat de residència fiscal. El tribunal adopta una postura flexible en reconèixer que hi ha països que no emeten aquests certificats. En aquest escenari, admet com a prova suficient un conjunt de documents alternatius (contracte de treball, nòmines, passaport amb segells d'entrada i sortida, permís d'immigració, vols...). A més, resulta determinant el fet que la pròpia Administració Tributària hagués reconegut la condició de no resident al contribuent en l'exercici anterior amb proves similars.
El punt més destacat és que el certificat de residència fiscal, tot i ser el mitjà de prova habitual, no és l'únic ni un requisit absolut. La seva absència pot ser suplerta per altres mitjans de prova admesos en dret.
Aquestes dues sentències subratllen que, per acreditar la residència fiscal a l'estranger, no n'hi ha prou amb tenir elements formals. Cal demostrar de manera fefaent i consistent on es troba el veritable nucli de la vida personal i econòmica del contribuent, adaptant l'estratègia probatòria a les particularitats de cada cas i de cada país.
Consulta aquí les sentències:
L'amortització acumulada d'un immoble llogat no pot superar el seu valor d'adquisició
El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en una recent resolució d'unificació de criteri de data 18 de desembre de 2025, ha establert un LÍMIT CLAR per a la deducció de les amortitzacions d'immobles llogats a l'IRPF.
Aquesta decisió aclareix un punt clau que generava dubtes: la suma total de les amortitzacions deduïdes al llarg del temps no pot ser mai superior al valor d'adquisició de l'immoble.
EL CRITERI ANTERIOR I LA NOVA DOCTRINA
Fins ara, existia un debat sobre el límit total de l'amortització. La normativa permet deduir anualment un 3% sobre el valor més gran entre el valor d'adquisició o el valor cadastral (excloent en ambdós casos el valor del sòl).
Això podia portar a confusió en la interpretació de la norma; si el valor cadastral era molt superior al d'adquisició, es podia arribar a amortitzar una quantitat total més gran que el que va costar l'immoble?
El TEAC ha “tancat” aquest debat. El criteri fixat és que, encara que el càlcul anual es faci sobre el valor més alt (cadastral o d'adquisició), LA SUMA DE TOTES LES AMORTITZACIONS DEDUÏDES AL LLARG DELS ANYS NO POT SUPERAR MAI EL VALOR D'ADQUISICIÓ DE L'IMMOBLE (excloent-ne el valor del sòl).
La raó és lògica: l'amortització busca compensar la pèrdua de valor d'una inversió, i no es pot recuperar més del que es va invertir inicialment.
Un exemple senzill per entendre-ho:
Valor d'adquisició d'un pis el 2010: 100.000 € (dels quals 80.000 € corresponen a la construcció i 20.000 € al sòl).
Valor cadastral actual: 200.000 € (dels quals 150.000 € corresponen a la construcció).
Càlcul de l'amortització anual: Es pren el valor més gran de la construcció (150.000 €) i se li aplica el 3%.
Amortització anual deduïble = 3% de 150.000 € = 4.500 €.
Aplicació del nou límit global: El límit total que es pot amortitzar és el valor d'adquisició de la construcció.
Límit global d'amortització = 80.000 €.
Això significa que el propietari podrà deduir 4.500 € cada any, però només fins que la suma total de les deduccions arribi als 80.000 €. Un cop assolit aquest límit, ja no podrà deduir més per aquest concepte, encara que continuï llogant l'immoble.
Els perceptors de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) mantenen l'obligació de presentar la declaració de la Renda
Recentment, el Reial Decret Llei 16/2025, de 23 de desembre, ha introduït canvis en la normativa de la Seguretat Social, eliminant l'obligació de presentar la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per aquell que percebien la prestació d’atur.
No obstant això, volem aclarir que aquesta modificació no afecta els perceptors de l'Ingrés Mínim Vital (IMV).
L'obligació de declarar per als beneficiaris de l'IMV es regula per una normativa específica que no ha estat alterada per aquest nou reial decret llei. En concret, és la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la que s'estableix l'ingrés mínim vital.
Segons el que disposa l'article 36 d'aquesta llei, tant les persones titulars de l'IMV com tots els membres que integren la unitat de convivència estan obligats a presentar anualment la declaració de l'IRPF, amb independència de la quantia dels seus ingressos.
Atès que el Reial Decret Llei 16/2025 no modifica ni deroga aquest article, l'obligació es manté plenament vigent.
Article 299 Prestació per desocupació
Escrius per a un blog? Compte amb l'IVA!
Ets escriptor, fotògraf, traductor o col·laborador gràfic i prestes serveis per a un blog?
Una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional (TEAR) de Catalunya ha dit la seva sobre una qüestió que sempre genera dubtes: aquests serveis, estan exempts d'IVA?
És un blog, o és un "diari o revista"?
El cas analitzat pel TEAR és el d'un professional que facturava a un blog sense aplicar l'IVA, acollint-se a l'exempció de l'article 20.U.26 de la Llei de l'IVA. Aquest article exonera, entre d'altres, els serveis professionals de col·laboradors literaris, gràfics i fotogràfics de "diaris i revistes". L'argument del contribuent era senzill i, a priori, lògic: un blog és un mitjà de comunicació digital, l'equivalent modern a una revista.
No obstant això, Hisenda no ho va veure igual. Va emetre una liquidació exigint l'IVA no repercutit, argumentant que l'exempció s'ha d'interpretar de manera estricta i no es pot estendre a mitjans com els blogs.
El TEAR ha donat la raó a l'Administració en aquest punt. La seva anàlisi confirma que la norma prové d'una clàusula europea (stand still) que permet a Espanya mantenir les exempcions que ja existien el 1993, però no ampliar-les. Per tant, com que els blogs no són literalment "diaris i revistes", els serveis que se'ls presten estan subjectes i no exempts d'IVA.
Per tant, si col·labores amb un blog, hauries de facturar amb el 21% d'IVA.
Atenció a la prorrata: Si realitzes activitats exemptes (per ex: col·laborar amb una revista) i no exemptes (col·laborar amb un blog), hauràs d'aplicar la regla de la prorrata a l'hora de deduir-te l'IVA suportat.
Artcile 20.U. 26 Llei IVA |
Estarán exentas de este impuesto las siguientes operaciones:
...
26.º Los servicios profesionales, incluidos aquéllos cuya contraprestación consista en
derechos de autor, prestados por artistas plásticos, escritores, colaboradores literarios,
gráficos y fotográficos de periódicos y revistas, compositores musicales, autores de
obras teatrales y de argumento, adaptación, guión y diálogos de las obras
audiovisuales, traductores y adaptadores.
Accés a la resolució del TEAR | Clicar pdf
Reducció a l'IRPF dels lloguers d'habitatge "no tan típics": Els casos d'estudiants i de les ONG
Quan un propietari, persona física, declara rendiments del lloguer d’un habitatge, una de les qüestions més rellevants és si pot aplicar la reducció prevista a l’article 23.2 de la Llei de l’IRPF. Tradicionalment, Hisenda ha defensat un criteri restrictiu: només quan el lloguer té per finalitat habitatge (residència estable) i no un ús “temporal”.
Ara bé, en l’òrbita de Madrid s’estan veient pronunciaments que flexibilitzen aquest enfocament, especialment en dos supòsits pràctics:
1. Lloguer a estudiants: la clau no és la durada, sinó la finalitat.
El TEAR de Madrid ja havia admès la reducció en un cas de lloguer a estudiants durant el curs acadèmic (contractes “per curs”), tot i que l’AEAT l’havia negat per considerar-los lloguers temporals. La idea central és que el contracte pot ser de menys d’un any i, malgrat això, si l’immoble és la residència de l’estudiant, la finalitat és “habitatge”.
En aquesta línia també s’hi cita jurisprudència del TSJ de Madrid (sentència 26/06/2023) que s’adjunta al present article. Aquesta afirma que el requisit essencial és el destí a habitatge de caràcter permanent i estable, “independentment de la durada del contracte”.
Què convé documentar en aquests casos?
Clàusules que reforcin que l’immoble es destina a residència (no a allotjament turístic ni per dies).
Evidències d’ús efectiu com a habitatge (empadronament si escau, subministraments, etc.).
Evitar redactats que “etiquetin” el contracte com a “temporada” sense justificar-ne la causa real (si l’ús és habitatge).
2. Lloguer a una ONG: i si l’ocupant final no consta al contracte?
El segon supòsit és especialment sensible: el propietari lloga a una ONG (persona jurídica) però qui ocupa l’habitatge són tercers (beneficiaris) que sovint no apareixen identificats al contracte.
Segons l’article més recent, el TEAR de Madrid (resolució 25/11/2025) ha estimat el dret a aplicar la reducció en un cas de tres habitatges llogats a dues ONG destinats a allotjar persones en risc d’exclusió social.
El punt crític era que els contractes no identificaven els ocupants, però el TEAR hauria acceptat que aquesta identificació podia ser impossible per raons de protecció de dades, aplicant criteris de facilitat/possibilitat probatòria i donant per acreditat el destí a habitatge permanent.
Ara bé, el mateix text recorda que el TSJ de Madrid (04/07/2025) havia defensat que, per aplicar la reducció, caldria identificar les persones físiques ocupants i la seva relació amb l’entitat arrendatària (aquesta és la sentència que s’adjuntarà).
Recomanació pràctica (sense entrar en dades personals):
Incloure al contracte i/o annexos una descripció clara del programa i del destí d’habitatge habitual (p. ex. “habitatge d’acollida”, “allotjament estable”).
Obtenir un certificat o document de l’ONG que acrediti:
que l’ús és d’habitatge per beneficiaris, que no hi ha explotació econòmica del pis per part de l’entitat, i, si no es poden identificar ocupants, el motiu (protecció de dades, col·lectiu vulnerable, etc.).
La tendència que es desprèn dels pronunciaments comentats és clara: la finalitat (habitatge) pesa més que la forma (durada, etiqueta de “temporada”, o identitat formal del llogater). Però també és un terreny on la prova i la redacció contractual són decisives.
En qualsevol cas, aquestes instàncies, tot i obrir un camí interessant, no vinculen a l’administració tributària ni als tribunals.
Accés a la notícia |
https://www.idealista.com/news/fiscalidad/2025/05/09/844199-los-tribunales-madrilenos-
permiten-aplicar-la-reduccion-del-irpf-a-alquileres-a-estudiantes
https://www-idealista-
com.cdn.ampproject.org/c/s/www.idealista.com/news/fiscalidad/2025/12/11/876099-via-libre-
para-aplicar-la-reduccion-del-irpf-a-viviendas-alquiladas-a-ong?amp
Accés a la sentència | STSJ_M_8239_2023.
Lloguers i subministraments: Com afecta l'IVA a la teva factura?
Si un propietari d'un immoble que lloga amb IVA (local, despatx, magatzem, etc..), una de les preguntes més comunes que es fa és: com s’han de gestionar les factures de llum, aigua o gas? Si el contracte està a nom del propietari, però el cost el paga el llogater, s’ha d'afegir IVA quan es repercuteixi la despesa?
Aquesta és una situació que sol generar dubtes. Recentment, una consulta de la Direcció General de Tributs (V1433-25) aclareix novament com actuar correctament per evitar problemes.
La clau: qui és el titular del contracte?
La primera pregunta que un s’ha de fer és: a nom de qui s’emeten les factures dels subministraments? La resposta a aquesta pregunta canvia completament el tractament fiscal.
Si les factures van a nom de l’arrendatari (inquilí): En aquest cas, si tu com a propietari avances el pagament, simplement estàs fent una bestreta (el que tècnicament es coneix com a "suplert"). El llogater et deu aquests diners, però no és un servei que tu li estiguis prestant. Per tant, li has de reclamar l'import exacte que has pagat, sense afegir-hi IVA.
Si les factures van a nom del propietari (arrendador): Aquí la situació canvia. Encara que la despesa sigui per compte de l’arrendatari, com que el contracte està a nom del propietari, hisenda considera que és el propietari qui rep el servei de la companyia de subministraments i, posteriorment, el "reven"; al seu llogater. Això s'anomena refacturació, i aquí sí que entra en joc l'IVA.
LA REFACTURACIÓ: UN SERVEI INDEPENDENT O PART DEL LLOGUER?
Quan es refactura una despesa, la norma general diu que has d'aplicar el 21% d'IVA.
Però en el cas dels lloguers, Tributs considera que els subministraments no són un servei independent, sinó que són accessoris al servei principal, que és el lloguer de l'immoble.
Què vol dir això? Que la refacturació dels subministraments ha de tenir exactament el mateix tractament d'IVA que el lloguer.
Cas 1: Lloguer d'habitatge (exempt d'IVA) Si es lloga un pis a una persona perquè hi visqui, aquest lloguer està exempt d'IVA. Com que els subministraments són un servei accessori, la seva refacturació també estarà exempta d'IVA. Li cobraràs al llogater l'import exacte de la factura, sense afegir-hi res més.
Cas 2: Lloguer de local, oficina, despatx, plaça d’aparcament... (subjecta a IVA) Si es lloga un local per a un negoci, la renda mensual porta un 21% d'IVA. En aquest cas, com que els subministraments són un servei accessori, quan es repercuteixi el cost de la llum o l'aigua, s’haurà d'afegir el 21% d'IVA.
QUADRE RESUM DEL TRACTAMENT FISCAL
A continuació, adjuntem un resum:
Accés a la consulta: CONSULTA TRIBUTS REFACTURACIO
La fi de la cita prèvia, i la possibilitat d'equivocar-se davant l'Administració de Catalunya
Recentment s'ha publicat la Llei 9/2025, de 13 de novembre, que modifica la llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
Aquesta norma introdueix canvis significatius que busquen una relació més propera, àgil i de confiança entre la ciutadania, les empreses i l'Administració. Però, sens dubte, la novetat més rellevant és el reconeixement del dret a rectificar errors sense por a ser sancionat i la fi de la cita prèvia.
El dret a rectificar errors sense sanció
Es regula al nou article 22 bis de la Llei 26/2010.
Fins ara, un simple error material en un tràmit o una declaració podia derivar en una sanció econòmica. Amb la nova llei, si es comet un error material o formal per primera vegada, actuant de bona fe i sense intenció de frau, la llei ara ho empararà.
En aquests casos, l'Administració no podrà imposar una sanció econòmica o privar d'una prestació a la qual s’hi tingui dret. En lloc de sancionar, haurà de donar l'oportunitat d'esmenar l'error en un termini determinat.
Aquest dret, però, té excepcions clares: no s'aplicarà si hi ha mala fe, frau, o si l'error afecta normatives de la Unió Europea o qüestions de salut pública.
La llei també incorpora altres millores destacades:
Fi de la cita prèvia obligatòria
L'article 21, en el seu darrer apartat, prohibeix expressament que la cita prèvia sigui un requisit obligatori per a accedir als serveis presencials. Només es podrà utilitzar com una eina per a millorar l'atenció, però mai com una barrera d'accés.
Llenguatge clar i administració proactiva: L’article 22 reformat, reforça el dret a una bona administració, exigint que les comunicacions siguin clares i comprensibles. A més, s'impulsa que l'Administració presti serveis de manera proactiva, anticipant-se a les necessitats de la ciutadania, sempre amb el seu consentiment explícit.
Protecció davant errors de l'Administració: Si es rep una prestació econòmica per error exclusiu de l'Administració (per exemple, ajuts per a necessitats bàsiques), la nova llei estableix que no es podran exigir interessos de demora i s'hauran d'oferir plans de devolució flexibles.
S’articulen dos nous principis en l’actuació de l’administració pública de Catalunya:
- Proactivitat, accessibilitat universal, personalització dels serveis i equitat territorial en l'accés als serveis.
- Bona administració, d'acord amb els principis de racionalitat, eficiència, economia, objectivitat, eficàcia, coordinació i confiança en les relacions jurídiques administratives.L'atribució i l'exercici de les potestats administratives i les relacions de les persones amb l'Administració es fonamenten en el principi de la confiança recíproca en l'acció correcta i legítima d'aquesta, dels seus empleats públics i de la ciutadania.