Compte amb els préstecs familiars!
Encara que el préstec familiar sovint es percep com una opció més avantatjosa – ja que no tributa si es formalitza correctament –, la realitat ens demostra que comporta riscos importants si no es compleixen tots els requisits legals.
Un recent cas analitzat pel Tribunal Superior de Justícia d'Astúries que adjuntem (Sentència de 10 de desembre de 2024) ens aporta un precedent clar. En aquest cas, es va formalitzar un préstec entre una mare i els seus dos fills l’octubre de 2006, amb un termini de devolució de deu anys (fins a octubre de 2016). A l’oficina liquidadora es va declarar exempt, complint inicialment els requisits.
Tanmateix, l’any 2020 es va iniciar una inspecció. Els contribuents no van poder acreditar de manera fefaent la devolució del préstec: només presentaren un document privat posteriorment elevat a públic i alguns reintegraments en efectiu sense poder identificar clarament el destinatari. Com a conseqüència, l'administració va considerar que es tractava d'una donació encoberta, imposant la corresponent liquidació i sanció.
El Tribunal va confirmar l'actuació de l'administració, destacant que el termini de prescripció no començava en el moment d'atorgar el préstec, sinó a partir de la data de venciment del mateix (octubre de 2016). Això amplia significativament el marge d'acció de l'administració tributària.
Compte quan es formalitza un préstec:
Cal una formalització rigorosa: El préstec ha d'estar documentat, i s’ha de declarar degudament.
Cal acreditació dels pagaments: Cal acreditar els moviments de devolució amb traçabilitat (transferències bancàries, comprovants de pagaments...).
Cal donar compliment als pagaments: És fonamental respectar els terminis pactats i poder demostrar l’extinció de l'obligació.
Compte! poden haver-hi controls quan menys ens ho esperem: Existeix la possibilitat que l'administració controli els venciments declarats i iniciï revisions una vegada expirat el termini del préstec.
Consulteu la sentència: STSJ ASTURIES 10-12-2024 DONACIO vs PRÉSTEC
Recuperació de la “Moratòria Societària”
El dia 9 d’abril de 2025 s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (“BOE”), el Reial Decret-Llei 4/2025, de 8 d’abril, de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i de rellançament comercial.
Amb aquesta norma es recupera el règim extraordinari per les causes de dissolució per pèrdues greus, conegut com a “Moratòria Societària”, que ja es va preveure al Reial Decret-Llei 9/2024, però quina norma no va ser convalidada i va ser derogada en la sessió del Congrés dels Diputats de data 22 de gener de 2025.
El Reial Decret-Llei 4/2025 (“RDL 4/2025”), prorroga la moratòria societària per aquelles empreses que puguin incórrer en causa de dissolució per pèrdues que deixin reduït el seu patrimoni net a menys de la meitat del capital social, segons estableix l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol (“LSC”).
Segons disposa l’article 6 del RDL 4/2025, no es prendran en consideració les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 per determinar si la societat es troba incursa en causa de dissolució per pèrdues fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2025.
Si, excloses les pèrdues dels anys 2020 i 2021, en el resultat de l’exercici 2022, 2023, 2024 o 2025 s’aprecien pèrdues que deixin reduït el seu patrimoni net a menys de la meitat del capital social, sí s’apreciarà la concurrència de la causa legal de dissolució per pèrdues, pel que els administradors hauran de convocar o es podrà sol·licitar per part de qualsevol soci, en el termini de dos (2) mesos des del tancament de l’exercici i segons disposa l’article 365 de la LSC, la celebració de la junta per procedir a la dissolució de la societat, a menys que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient.
La disposició addicional primera del RDL 4/2025, també preveu un termini extraordinari per a la formulació de comptes anuals, per aquelles societats que, a l’entrada en vigor del reial decret-llei, ja hagin formulat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024, de manera que podran reformular-les en el termini màxim d’un (1) mes, a comptar des de l’entrada en vigor.
En aquest cas, la junta general per aprovar els comptes de l’exercici 2024 es reunirà dintre dels tres (3) mesos següents a la nova formulació.
De la mateixa forma, si la convocatòria de la junta general per aprovar els comptes de l’exercici 2024 ja s’hagués publicat abans de l’entrada en vigor del reial decret-llei, i no hagués tingut lloc la junta, l’òrgan d’administració podrà modificar el lloc, data i hora de la junta o revocar l’acord de convocatòria amb una antelació mínima de setanta-dos (72) hores, bé pels procediments de convocatòria previstos als estatuts, o bé mitjançant anunci publicat a la pàgina web de la societat o, si no tingués pàgina web, en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). En cas de revocació de l’acord de convocatòria, l’òrgan d’administració haurà de procedir a efectuar una nova convocatòria dintre del mes següent a la nova formulació dels comptes.
Aquest Reial Decret-Llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE.
Cal recordar que el RDL 4/2025 haurà de ser convalidat pel Congrés en un termini de trenta (30) dies des de la seva promulgació, d’acord amb allò que preveu l’article 86 de la Constitució.
Accés a la norma https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2025-7093
Obligatorietat de l’audiència prèvia en l’acomiadament disciplinari
El Ple del Tribunal Suprem, en la seva sentència de 18 de novembre de 2024 (STS 1250/2024), va establir que, abans d’adoptar l’extinció del contracte de treball per acomiadament disciplinari, l’empresa ha d’oferir al treballador la possibilitat de defensar-se dels càrrecs que se li imputen.
Aquesta doctrina ha estat reafirmada per la recent sentència del mateix òrgan (STS 1001/2025, de 5 de març de 2025), consolidant així la línia jurisprudencial que deriva de l’aplicació de l’article 7 del Conveni 158 de l’OIT, el qual es reconeix amb efecte directe. En conseqüència, es declara la obligatorietat:
“l'acomiadament disciplinari exigeix permetre al treballador defensar-se prèviament, fins i tot si no és representant legal ni sindical.”
Aquesta nova doctrina té el seu fonament en l’article 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), el qual estableix que "no es posarà fi a la relació laboral d’un treballador per motius relacionats amb la seva conducta o el seu rendiment sense que se li hagi donat l’oportunitat de defensar-se". Malgrat que aquest conveni va ser ratificat per Espanya al 22 de juny de 1982, fins ara no s’havia reconegut de manera clara el seu efecte directe en l’ordenament jurídic intern. Amb aquestes sentències, el Tribunal Suprem confirma que aquest article és directament aplicable i obliga les empreses a respectar aquest dret.
Davant d’aquesta evolució jurisprudencial, resulta imperatiu que les empreses procedeixin amb aquest deure formal en la tramitació dels acomiadaments disciplinaris, atès que la seva inobservança podria derivar en conseqüències jurídiques significatives, com ara la declaració de nul·litat de l’acomiadament o la imposició d’una indemnització addicional. Atès que es tracta d’una doctrina de recent configuració, caldrà observar la seva futura aplicació per determinar els criteris que els tribunals adoptaran en cas d’incompliment.
Novetats a Catalunya (Impost sobre transmissions patrimonials)
A partir de 27 de juny de 2025 entren en vigor algunes mesures que afecten l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) a Catalunya i els actes jurídics documentats.
Entre les mesures més importants, hi ha:
Trams i tipus impositius (escala):
- De 0,00 a 600.000,00 € → 10%
- De 600.000,00 a 900.000,00 € → 11%
- De 900.000,00 a 1.500.000,00 € → 12%
- A partir de 1.500.000,00 € → 13%
Tributació al 20% de l’ITP en aquests dos supòsits:
- Si l’adquirent té la condició de GRAN TENIDOR (sigui persona física o jurídica). S’exclou alguna tipologia d’immoble. Es considera gran tenidor:
- a) Persona física o jurídica amb més de 10 immobles d’ús residencial.
- b) Persona física o jurídica amb immobles amb superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial.
- c) Persona física o jurídica amb 5 o més immobles d’ús residencial en zones tensionades.
- Si es transmet un edifici sencer d’habitatges (tingui o no divisió horitzontal), amb algunes particularitats en cas de compra progressiva que acabi assolint l’edifici sencer, o de no aplicació quan sigui per a habitatge habitual de l’adquirent i dels seus familiars fins a 2n grau i amb 4 habitatges com a màxim.
Tributació reduïda del 5% de l’ITP en cas d’adquisició d’habitatge habitual, sempre que l’adquirent tingui menys de 35 anys (abans eren 32 anys). La resta de requisits es mantenen.
Bonificació del 50% per a l’adquisició d’immobles (habitatge, local o nau) que serveixin com a seu social o centre de treball de l’empresa o negoci professional. Cal complir els requisits de la norma.
En cas de renúncia a l’exempció d’IVA, l’AJD passa del 2,5% al 3,5%.
Aquestes son les mesures més rellevants pel que fa a ITP.
N'hi ha d'altres d'IRPF:
- Actualització de tarifa autonòmica
- Increment de 32 a 35 anys per deducció de lloguer de l'habitatge habitual i de 20.000 a 30.000 (base imposable general més estalvi).
I alguna mesura referent a l'Impost sobre successions per donació de diners per adquirir habitatge habitual, que passa de 3 a 6 mesos.
Entrada en vigor de "Veri*factu"
“Veri*factu” és un sistema impulsat per l'Agència Tributària que forma part del nou marc de facturació electrònica i control tributari. El seu objectiu principal és garantir la integritat, conservació, accessibilitat i traçabilitat de les factures emeses per empreses i professionals que utilitzen sistemes informàtics de facturació.
Avui, 2 d'abril de 2024, s'ha publicat al BOE el reglament que incorpora l'entrada en vigor del sistema de facturació anomenat "veri*factu".
Actualment ens trobàvem en una situació d'incertesa, atès que el desenvolupament reglamentari d’aquesta nova obligació havia experimentat diversos inconvenients i dificultats.
Segons la nova normativa, es preveu l'entrada en vigor, i corresponent obligació de compliment de la normativa corresponent al RD en els següents terminis:
- Contribuents de l'Impost sobre societats: 01/01/2026.
- Resta de contribuents (autònoms, comunitats de béns, etc...): 01/07/2026.
El TJUE obliga a implementar un sistema de registre horari en el règim especial de la llar
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència en què estableix que els ocupadors del règim especial de la llar estan obligats a implantar un sistema que permeti a les persones contractades computar la seva jornada laboral diària en igualtat de condicions amb la resta de treballadors. L’absència d’aquest sistema impediria a aquest col·lectiu determinar, de manera objectiva i fiable, el nombre d’hores treballades i la seva distribució temporal.
En la seva resolució, el TJUE recorda que la normativa espanyola, des del 2019, imposa una sèrie d’obligacions en aquesta matèria. Així mateix, subratlla que tant les autoritats dels estats membres com els seus tribunals estan vinculats a l’assoliment del resultat previst en les directives comunitàries. En conseqüència, qualsevol interpretació judicial o pràctica administrativa que eximeixi els ocupadors de l’obligació d’establir un sistema de registre de jornada per a les empleades de la llar resultaria contrària a la normativa europea sobre l'ordenació del temps de treball.
En aquest sentit, el Ministeri de Treball està treballant en un projecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral que preveu, en la seva tramitació imminent, la creació d’un marc reglamentari per al registre horari aplicable a totes les persones treballadores, incloses les empleades de la llar.
Per tot el que s'ha exposat, mentre no existeixin disposicions específiques en l'àmbit intern que regulin el registre horari en el règim de la llar, cal entendre que el règim general és d’aplicació sense restriccions en aquest àmbit. En conseqüència, a la llum de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), es recomana que els ocupadors implementin els sistemes de registre horari de manera immediata, amb l'objectiu de garantir el compliment de la normativa europea i evitar eventuals responsabilitats legals.
* Sentencia del Tribunal de Justicia en el asunto C-531/23 | [Loredas]
https://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2024-12/cp240206es.pdf
Informe sobre les notificacions massives de denegació de protecció internacional i el seu impacte
La Subdirecció General de Protecció Internacional ha notificat massivament, durant el present mes de març, la denegació de sol·licituds d’asil i protecció internacional a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Aquesta mesura es fonamenta en la imminent entrada en vigor del nou Reglament d’Estrangeria, prevista per al 20 de maig de 2025.
En particular, la disposició transitòria cinquena d’aquest reglament estableix una via excepcional per a la regularització de determinats estrangers en territori espanyol, aplicable exclusivament a aquelles persones la sol·licitud d’asil de les quals hagi estat denegada de manera ferma. Aquest procediment de regularització eximeix del compliment dels requisits de permanència exigits per a les autoritzacions de residència per raons d’arrelament. No obstant això, per acollir-s'hi, el sol·licitant haurà d’haver estat en situació administrativa irregular durant un període mínim de sis mesos abans de presentar la sol·licitud, que es podrà formalitzar entre el 20 de maig de 2025 i el 20 de maig de 2026.
Aquest procés de denegacions massives pot generar una situació d’irregularitat administrativa sobrevinguda per als sol·licitants d’asil que, fins ara, es trobaven en situació legal en virtut del procediment de protecció internacional.
Davant aquesta circumstància, es recomana a totes les empreses que revisin exhaustivament la situació legal dels seus treballadors amb permisos vinculats a la protecció internacional. La contractació d’un estranger en situació administrativa irregular constitueix una infracció molt greu, poden comportar sancions econòmiques d’entre 10.001 i 100.000 euros.
Finalment, en cas de denegació del permís de protecció internacional, l’estranger podrà continuar treballant només si interposa un recurs de reposició o un recurs contenciós administratiu i sol·licita expressament l’adopció de mesures cautelars que permetin mantenir la seva autorització per treballar. Si no sol·licita aquestes mesures cautelars, podrà romandre en situació administrativa regular fins a la resolució definitiva del recurs, però sense dret a exercir cap activitat laboral durant aquest període.
Novetats respecte els mòduls de 2025
L’Agència Tributària ha publicat una nota informativa que tracta sobre la pròrroga dels mòduls durant 2025. Segons interpreta l’Agència Tributària, com que la normativa de mòduls va estar vigent uns dies de 2025 (entre l'aprovació i la no convalidació del Reial Decret-Llei), la causa d'exclusió dels mòduls es donaria l’any 2025, però amb efectes per 2026 (segons disposa el reglament de renda, que és per l'exercici posterior a la causa).
Alguna mesura calia adoptar, doncs el mes d’abril s’havien de començar a preparar les autoliquidacions de l’IRPF i IVA dels contribuents que determinen els seus rendiments en estimació objectiva, també coneguts com a mòduls.
La solució pot ser discutible però en qualsevol cas, el criteri d’hisenda serà que els mòduls es mantenen vigents el 2025. Veurem què passa a partir de 2026.
Accés a la norma | Agencia Tributaria: Nota sobre los efectos, en el ámbito del IRPF, del Real Decreto-Ley 9/2024
Novetats a les declaracions de renda i patrimoni de 2024
El BOE de data 15 de març de 2025 va publicar l'Ordre HAC/242/2025, de 13 de març, que aprova els models de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i de l'Impost sobre el Patrimoni per a l'exercici 2024. Aquesta ordre introdueix diverses novetats rellevants que convé destacar:
AUGMENT DEL LLINDAR D'OBLIGACIÓ DE DECLARAR
S'eleva a 15.876 euros anuals el llindar de l'obligació de declarar per als perceptors de rendiments del treball en determinats supòsits.
DEVOLUCIONS A MUTUALISTES
Es materialitza la tramitació de les devolucions derivades de determinades prestacions per part de mutualitats de previsió social. La seva exigibilitat es distribuirà en quatre anys.
Així, el 2025 es podrà sol·licitar la devolució corresponent a l'IRPF de l'exercici 2019 i dels anteriors no prescrits.
L’article 14 de la norma preveu un formulari d’apoderament que s’haurà de presentar entre els dies 2 d’abril i 30 de juny de 2025, ambdós inclosos.
PROCEDIMENT DE RECTIFICACIÓ DE L'AUTOLIQUIDACIÓ
Es modifica el procediment per sol·licitar la rectificació d'autoliquidacions de l'IRPF. A partir d'ara, aquestes sol·licituds s'hauran de realitzar a través del mateix model de declaració, marcant la casella corresponent i emplenant la declaració en la qual es consignin les noves dades correctes que haurien d'haver figurat en la declaració originària.
A la pàgina 3 i 24 de la declaració s’incorporaren les caselles a marcar i el resultat, en cas que es tracti de discrepància amb el criteri administratiu.
A partir d’ara, tant les declaracions complementàries (resultat més perjudicial pel contribuent) com les declaracions rectificatives (resultat més favorable al contribuent) s’unifiquen sota el concepte de rectificativa.
El model incorpora també, com a novetat el canvi de la modalitat de tributació, individual o conjunta, prèviament declarada. Aquesta possibilitat consta a la casella 124.
En definitiva, les dues darreres mesures (devolucions a mutualistes i rectificació) busquen revestir de legalitat pràctiques difícilment justificables de l’administració tributària.
Rebràs l’herència, però passats dos anys de la meva mort
La Direcció General de Tributs ha publicat una consulta interessant sobre la tributació de l'Impost de Successions i Donacions (ISD) en casos on l'adquisició dels béns està subjecta a una condició suspensiva.
La consulta V0005-25, de 2 de gener de 2025, analitza el cas d'un ciutadà italià resident a Espanya que rep una herència del seu pare, resident a Itàlia, amb la condició que aquell o els seus hereus visquin de forma continuada a Itàlia durant dos anys.
Com es declara l’impost
Segons la resolució, en situacions d'adquisicions d'herències sotmeses a una condició suspensiva, el meritament de l'ISD no es produeix en el moment del traspàs del causant, sinó quan es compleix la condició establerta. Així doncs, el contribuent haurà de presentar la declaració dins dels sis mesos des de la defunció del causant, però l'obligació de pagament quedarà en suspens fins que es compleixi la condició.
Això implica que la valoració dels béns i l'aplicació de les normatives tributàries es faran en el moment en què la condició es compleixi, i no a la data del traspàs.
Tributació per obligació personal i real
En el cas concret d'aquesta consulta, l'hereu era resident a Espanya en el moment de la defunció del seu pare, per la qual cosa va estar subjecte a l'ISD per obligació personal, declarant tots els béns heretats. No obstant això, en el moment en què es compleixi la condició i passi a ser no resident a Espanya, només haurà de tributar pels béns situats a territori espanyol, canviant així a un règim d'obligació real.
Aquesta diferenciació és fonamental, ja que determinarà els béns que finalment tributen a Espanya i aquells que quedaran fora del sistema fiscal espanyol.
Perquè és interessant
La importància d'aquesta resolució rau en el fet que el pagament de l'impost queda diferit fins que es compleixi la condició suspensiva. Això pot tenir implicacions fiscals significatives per a aquells contribuents que estiguin sotmesos a situacions similars, especialment en casos d'herències internacionals on el canvi de residència pugui modificar les obligacions tributàries.
Per altra banda, cal valorar molt detingudament a nivell jurídic, quines cauteles s’han de prendre durant el termini que l’herència es troba jacent.