Majors de 65 anys i residències: Una nova oportunitat per no tributar per la venda de l'habitatge habitual?
Una recent decisió del Tribunal Suprem, no admetent un recurs que havia plantejat l’Estat, pot tenir una rellevància important per a molts contribuents majors de 65 anys que, després d’haver-se traslladat a una residència, venen el que havia estat el seu habitatge habitual, segons publica idealista.
La qüestió se centra en l’exempció prevista a l’IRPF per la transmissió de l’habitatge habitual per contribuents majors de 65 anys. Amb caràcter general, perquè l’immoble mantingui la condició d’habitatge habitual a aquests efectes, la venda s’ha de produir mentre encara ho és o dins dels dos anys següents al moment en què es va deixar d’habitar de forma efectiva.
Aquest termini de dos anys ha estat tradicionalment interpretat per l’Administració tributària de forma molt estricta. Així, si la venda es produïa un cop superat aquest termini, Hisenda negava l’exempció, encara que el contribuent hagués abandonat l’habitatge per motius de salut, dependència o ingrés en una residència geriàtrica.
Ara bé, el criteri judicial comença a obrir una via de defensa molt rellevant. En el cas analitzat, el TSJ de Catalunya va reconèixer el dret a aplicar l’exempció a una contribuent major de 65 anys que havia deixat el seu habitatge habitual en ser traslladada a una residència i que el va vendre més de dos anys després. El tribunal va considerar determinant que existissin circumstàncies justificades: empitjorament de la salut, impossibilitat real de tornar al domicili i necessitat de fer front a les despeses de la residència.
L’Administració va intentar portar el cas al Tribunal Suprem, defensant que el trasllat a una residència no havia de permetre superar el termini reglamentari de dos anys. No obstant això, el Suprem ha inadmès el recurs de cassació. Tot i que aquesta inadmissió no fixa una doctrina general nova, sí que deixa ferma la sentència favorable al contribuent i reforça la idea que aquests supòsits s’han d’analitzar cas per cas.
Aquest criteri contrasta amb la posició mantinguda pel TEAC en resolució de 7 d’abril de 2026, relativa a un supòsit de trasllat laboral, en què l’òrgan administratiu va negar l’aplicació de l’exempció quan la venda es va produir transcorreguts més de dos anys des del cessament de l’ocupació efectiva. El TEAC va considerar que la jurisprudència del Tribunal Suprem de 5 de maig de 2023 només era aplicable als casos de separació, divorci o nul·litat matrimonial, i no a altres causes justificades.
Per tant, ens trobem davant d’un escenari de conflicte entre una interpretació administrativa restrictiva i una línia judicial més flexible, que permet valorar les circumstàncies personals i familiars del contribuent. En aquests casos, la prova serà essencial: informes mèdics, resolucions de dependència, documentació de l’ingrés en residència, justificació de la impossibilitat de retorn al domicili i acreditació de la necessitat de venda poden resultar determinants.
Resolució del TEAC desfavorable | DYCTEA
Sentència del Tribunal Suprem favorable als separats i divorciats
Shakira, els 183 dies i una lliçó pràctica sobre residència fiscal
El cas Shakira serveix per fer una mica de cultura tributària internacional i entendre millor com funciona la residència fiscal.
En primer lloc, cal recordar que els exercicis fiscals són independents. Això explica que uns anys puguin seguir un curs penal —com els exercicis 2012 a 2014, que es van remetre al Ministeri Fiscal— i altres no. L’exercici 2011, en canvi, va continuar en via administrativa, que és l’àmbit que ara centra la notícia i la sentència corresponent.
En segon lloc, la residència fiscal es determina any a any. Dit de forma gràfica: una persona podria ser resident fiscal en països diferents al llarg de diversos exercicis, si les circumstàncies de cada any així ho determinen.
En tercer lloc, en una inspecció tributària es pot estar d’acord amb determinats elements i discrepar-ne d’altres. No tot és necessàriament blanc o negre.
Una curiositat del cas són les quanties reals relatives a l’exercici 2011:
Quantia del recurs: 55.034.906,52 euros.
IRPF 2011: 19.941.432,10 euros de quota i 4.769.204,55 euros d’interessos de demora.
Sanció IRPF 2011: 24.926.790,13 euros.
Impost sobre el Patrimoni 2011: 2.167.915,66 euros de quota i 519.669,50 euros d’interessos de demora.
Sanció IP 2011: 2.709.894,58 euros.
Una altra dada curiosa és que una de les societats vinculades a l’entramat societari de Shakira es deia Carpe Diem.
La qüestió central, però, és el còmput dels dies de permanència a Espanya. El TEAC estableix que s’ha de computar com a dia de permanència qualsevol dia en què existeixi prova fefaent que el contribuent ha estat en territori espanyol, encara que sigui durant un període molt breu.
A més, diferencia entre dies de presència certificada i dies presumptes. Els primers són aquells en què hi ha una prova clara de presència a Espanya. Els segons són els dies intermedis entre dues dates acreditades de presència a Espanya, que també poden arribar a computar-se com a dies de permanència.
Pel que fa a les absències esporàdiques, el TEAC recorda que les absències temporals o ocasionals no trenquen, per si soles, la residència fiscal a Espanya. Ara bé, perquè siguin esporàdiques han de ser breus i puntuals. Una absència prolongada, especialment si supera els 183 dies, no pot considerar-se una simple absència esporàdica.
En el cas concret, l’Administració només va poder acreditar la presència a Espanya durant 163 dies l’any 2011. Segons la defensa, eren 143 dies. La resta, fins superar els 183 dies, es pretenia integrar com a absències esporàdiques. La defensa, per la seva banda, qüestionava aquest criteri i va aportar un certificat de residència fiscal a les Bahames.
Ara bé, convé recordar una idea important: disposar d’un certificat de residència fiscal estranger no és, per si sol, determinant. No “salva” automàticament el contribuent.
Altres elements rellevants del cas són que l’any 2011 no hi havia vincle matrimonial, tot i que sí una relació sentimental coneguda, ni tampoc fills. Aquestes circumstàncies van permetre concloure que no existia encara un nucli familiar a Espanya en aquell exercici. El primer fill va néixer l’any 2013.
Una última curiositat: en el còmput internacional de dies es poden produir sumes superiors a 365 dies. Si en un mateix dia queda acreditada la presència en dos països diferents, el còmput pot ser 1-1: un dia a Espanya i un dia a l’altre país.
En definitiva, l’Audiència Nacional resol que, si el contribuent acredita que ha estat més de 183 dies fora d’Espanya, no es pot sostenir la seva residència fiscal espanyola únicament invocant absències esporàdiques. El cas reforça una conclusió pràctica: quan la residència fiscal està en discussió, la documentació precisa dels dies de presència en cada país és absolutament decisiva.
Comprar barat no sempre vol dir pagar menys impostos
Trobar un “xollo” immobiliari pot ser una bona notícia per al comprador. Ara bé, en matèria fiscal, el preu realment pagat no sempre és el que mana.
Des de la reforma introduïda per la Llei 11/2021, en les compravendes d’immobles subjectes a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, i també en determinats supòsits de Successions i Donacions, la base imposable no es calcula necessàriament sobre el preu pactat entre comprador i venedor, sinó sobre el valor de referència del Cadastre, si aquest és superior.
Dit d’una manera senzilla: si algú compra un immoble per 120.000 euros, però el seu valor de referència és de 180.000 euros, l’Administració pot exigir que l’impost es liquidi sobre aquests 180.000 euros. I això encara que el preu pagat sigui real, estigui perfectament documentat i no existeixi cap indici de diner negre.
Aquesta qüestió ha tornat a l’actualitat arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 23/4/2026, que ha confirmat que el valor de referència pot prevaldre fins i tot en adquisicions mitjançant subhasta, quan aquest valor és superior al preu d’adjudicació. En el cas analitzat, el comprador havia adquirit l’immoble per un import inferior, però l’Administració va prendre com a base el valor de referència cadastral, criteri que el tribunal ha avalat.
La idea és important: el valor de referència no és una presumpció de frau ni una acusació encoberta contra el comprador. És una regla objectiva de quantificació fiscal. L’Administració no diu necessàriament que s’hagi pagat més del que consta a l’escriptura; simplement aplica una base mínima legal quan el valor de referència és superior al preu declarat.
Això pot sorprendre especialment en operacions en què el comprador ha obtingut un bon preu: immobles amb pressa de venda, subhastes, adjudicacions, oportunitats puntuals, habitatges en mal estat o operacions entre parts sense tensió competitiva. Fiscalment, però, comprar bé no sempre redueix l’impost.
Ara bé, el valor de referència no és intocable. Es pot impugnar si no reflecteix el valor de mercat real de l’immoble o si parteix de dades cadastrals incorrectes. Però no n’hi ha prou amb dir que s’ha comprat més barat. Cal aportar prova tècnica sòlida, normalment mitjançant informe pericial ben fonamentat, que analitzi les circumstàncies concretes de l’immoble: estat de conservació, ubicació, antiguitat, càrregues, defectes, ocupació, limitacions urbanístiques o altres factors rellevants.
En definitiva, un bon preu de compra pot ser una oportunitat immobiliària, però no sempre és una oportunitat fiscal. En transmissions immobiliàries, el “xollo” pot existir, però Hisenda pot calcular l’impost sobre una base superior si el valor de referència així ho determina.
Publicada la Resolució regulant l'autoavaluació i certificació preventiva el servei de la llar familiar
El BOE de 15 de maig de 2026 va publicar la Resolució de 8 de maig de 2026, de la Direcció General del Servei Públic d’Ocupació Estatal, per la qual s’estableix el procés d’autoavaluació i certificació de la formació en matèria preventiva realitzada per les persones treballadores en l’àmbit de la relació laboral especial del servei de la llar familiar. Aquesta Resolució desenvolupa el que preveu el Reial decret 893/2024, de 10 de setembre, pel qual es regula la protecció de la seguretat i la salut en l’àmbit del servei de la llar familiar, i concreta el sistema mitjançant el qual les persones treballadores de la llar podran realitzar, acreditar i certificar la formació preventiva corresponent.
Objecte de la Resolució
La Resolució té per objecte establir les activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals que hauran de realitzar les persones treballadores del servei de la llar familiar, així com regular el sistema d’autoavaluació previst en la normativa reglamentària. Així mateix, determina el procediment per certificar la realització d’aquesta formació, de manera que la persona treballadora pugui disposar d’una acreditació formal de l’activitat preventiva cursada.
Nota. El Reial decret 893/2024, de 10 de setembre, va establir el marc general de protecció de la seguretat i salut en l’àmbit del servei de la llar familiar i va reconèixer, entre altres qüestions, el dret de les persones treballadores de la llar a rebre formació preventiva. Aquesta formació s’articula com un dret de la persona treballadora, finançat pel SEPE i gestionat a través de FUNDAE. La nova Resolució de 8 de maig de 2026 concreta aquest dret i desenvolupa la peça operativa que restava pendent: determina el contingut de la formació, la seva modalitat en línia, el sistema d’autoavaluació i la forma d’acreditació mitjançant certificat o diploma. Ara bé, cal no confondre aquesta formació preventiva amb l’avaluació de riscos del domicili familiar. La Resolució no regula l’avaluació de riscos de la llar, sinó l’activitat formativa que la persona treballadora té dret a rebre. Es tracta de mòduls preventius vinculats als diferents tipus de tasques pròpies del servei de la llar familiar, amb controls de seguiment i autoavaluació, que finalitzen amb l’obtenció d’un certificat de participació o, si escau, d’un diploma d’aprofitament.
D’aquesta manera, s’han de diferenciar clarament dues eines:
Prevencion10.es — INSST: eina dirigida a la persona ocupadora perquè pugui complir amb l’obligació d’avaluar els riscos i planificar l’activitat preventiva en l’àmbit de la llar familiar.
Plataforma eFundae — FUNDAE: eina dirigida a la persona treballadora perquè pugui realitzar i acreditar la formació en prevenció de riscos laborals prevista a l’article 5.3 del Reial decret 893/2024.
Activitats formatives previstes (Prevencion10.es — INSST)
La formació preventiva s’estructura al voltant de set activitats vinculades als riscos generals i específics del servei de la llar familiar, d’acord amb el mapa de riscos elaborat per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Les activitats identificades són les següents: tasques de neteja; servir i preparar menjars i begudes; conducció de vehicles; cura de persones; treball nocturn o en règim intern; tracte amb mascotes; i treballs de jardineria.
La pròpia Resolució assenyala que les cinc primeres activitats tenen una especial rellevància preventiva.
Formació a través de la plataforma eFundae
Les activitats formatives es desenvoluparan mitjançant la plataforma de formació en línia eFundae, gestionada per la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació. La formació haurà d’incorporar un sistema d’autoavaluació que permeti comprovar el grau d’adquisició dels coneixements preventius. A aquest efecte, es preveuen controls periòdics de seguiment vinculats a les activitats formatives realitzades. L’autoavaluació es durà a terme dins de la pròpia plataforma eFundae, de manera que el sistema formatiu i el sistema d’acreditació queden integrats en una mateixa eina.
Certificat de participació i diploma d’aprofitament
La Resolució distingeix entre dos documents acreditatius.
En primer lloc, el certificat de participació, que podrà obtenir la persona treballadora quan hagi finalitzat l’activitat formativa. A aquests efectes, es considera finalitzada quan s’hagi realitzat el 75 % dels controls periòdics de seguiment.
En segon lloc, el diploma d’aprofitament, que podrà obtenir-se quan, a més d’haver realitzat la formació, la persona treballadora obtingui una avaluació positiva en el 75 % dels controls.
Tant el certificat com el diploma estaran disponibles per a la persona participant a través de la plataforma eFundae des de la data de finalització de l’activitat formativa.
Impacte pràctic per a les persones ocupadores
Des d’una perspectiva pràctica, les famílies ocupadores hauran de distingir clarament entre les seves obligacions preventives pròpies i el dret formatiu de la persona treballadora. La persona ocupadora continua sent responsable de complir amb les obligacions preventives que li corresponen en l’àmbit de la llar familiar, entre elles l’avaluació de riscos i l’adopció de les mesures preventives adequades. Per la seva banda, la formació regulada en aquesta Resolució es canalitza a través d’eFundae i permet que la persona treballadora pugui acreditar formalment la seva formació preventiva.
En conseqüència, no n’hi ha prou amb entendre la prevenció en l’ocupació de la llar com una mera obligació formal. La nova regulació reforça la necessitat de documentar adequadament el compliment preventiu, conservar els justificants formatius quan existeixin i coordinar la gestió de l’avaluació de riscos amb la formació preventiva de la persona treballadora.
Conclusió
La resolució té per objecte establir les activitats de formació en matèria de prevenció de riscos que han de realitzar les persones treballadores del servei de la llar i establir el sistema d'autoavaluació previst a la disposició addicional cinquena del Reial decret 893/2024, de 10 de setembre, pel qual es regula la protecció de la seguretat i la salut en l'àmbit del servei de la llar familiar. També es preveu el procediment per certificar la realització d’aquesta formació.
En definitiva, la norma consolida un marc preventiu més exigent en el servei de la llar familiar i aconsella revisar la documentació laboral i preventiva d’aquest tipus de relacions especials, especialment en aquells supòsits en què existeixin tasques de cura de persones, règim intern, treball nocturn, conducció de vehicles, jardineria, preparació de menjars o contacte amb animals.
Saps que pots generar dos guanys (i pagar impostos per tots dos) per una mateixa inversió a l'estranger?
Quan un resident fiscal a Espanya inverteix en accions amb moneda estrangera, com el dòlar, pot enfrontar-se a dos fets imposables diferents en l'IRPF.
No només tributa el guany de l'acció, sinó també la fluctuació de la divisa.
Això genera dos guanys (o pèrdues) patrimonials que s'han de declarar:
Guany per la venda de les accions: Es calcula la diferència entre el preu de venda i el de compra en la moneda original (dòlars). Aquest resultat es converteix a euros aplicant el tipus de canvi del dia de la venda.
Guany pel canvi de divisa: Es produeix per la variació del tipus de canvi entre el moment de la compra dels dòlars i el moment de la seva conversió final a euros. les diferències que es produeixin pel canvi de moneda estrangera a euros poden generar un guany o una pèrdua patrimonial.
Això passa per la diferència entre el valor d’adquisició de la moneda estrangera i el valor que té en el moment en què es transmet, es canvia o es reemborsa.
Per calcular-ho, s’ha de tenir en compte el tipus de canvi vigent en la data de la transmissió o del reemborsament.
Modificació del reglament d'estrangeria i regularització administrativa de persones migrants
Ahir es va publicar al BOE el Reial decret 316/2026 Reial decret 316/2026, de 14 d'abril, que activa un procés extraordinari de regularització adreçat a persones estrangeres que ja eren en territori espanyol en situació administrativa irregular. Així mateix, el marc operatiu del procediment s'insereix a la normativa vigent en matèria d'estrangeria i en instruments complementaris ja aprovats, com ara el Registre Electrònic de Col·laboradors d'Estrangeria.
Ens trobem davant d'una mesura de caràcter excepcional que habilita una via temporal d'accés a la residència i el treball per a determinats col·lectius, amb un sistema que combina presentació presencial i telemàtica, admet una pluralitat de mitjans de prova i preveu la intervenció d'entitats col·laboradores i professionals habilitats. Des d'una perspectiva pràctica, es tracta d'un procés que exigirà una preparació documental adequada, especialment en els supòsits en què s'hagi d'acreditar arrelament material, situació familiar o condició de vulnerabilitat.
I.- TERMINI DE PRESENTACIÓ I VIES HABILITADES
Les sol·licituds es podran presentar des de l’entrada en vigor del real decret i fins al dia 30 de juny de 2026, tant per via presencial com per via telemàtica. El dia 16 d’abril de 2026 entra en vigor el Reial decret i, des d’aquella mateixa data, queda operativa la presentació telemàtica a través de la plataforma “Mercurio”, disponible de forma continuada, les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Igualment, des del mateix dia es podrà sol·licitar cita prèvia per a l’atenció presencial, que tindrà caràcter gratuït. La presentació presencial de sol·licituds començarà el dia 20 d’abril de 2026 en els punts expressament habilitats a aquest efecte. Un cop finalitzat el termini de presentació, el 30 de juny de 2026, continuarà la tramitació i l’estudi dels expedients degudament registrats dins de termini.
II.- DUES NOVES VIES DE REGULARITZACIÓ
A) Sol·licitants d’asil
S'afegeix la nova disposició addicional vintena del RD 1155/2024, de 19 de novembre , que permet sol·licitar una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament a persones estrangeres que, abans de l'1 de gener de 2026 , hagin presentat o formalitzat sol·licitud de protecció internacional a Espanya, sempre que compleixin els requisits. L'autorització es pot sol·licitar fins al 30 de juny de 2026. Aquesta nova autorització durarà un any, amb possibilitat de pròrroga en algun cas concret, i es considerarà una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament social.
Entre els requisits esmentats figuren, entre altres, ser major d'edat, trobar-se a Espanya en presentar la sol·licitud, no ser titular d'autorització d'estada o residència ni part interessada en procediments sobre aquestes autoritzacions, haver estat a Espanya de forma ininterrompuda durant els cinc mesos anteriors , no tenir antecedents penals en els termes fixats per la norma i no representar una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat.
Respecte dels antecedents penals caldrà estar al que preveu la lletra d) de l'article 126 del Reglament d'Estrangeria que assenyala: «Mancar d'antecedents penals a Espanya i als països on hagi residit durant els cinc últims anys anteriors a la data d'entrada a Espanya, per delictes previstos a l'ordenament jurídic espanyol». Així mateix, la valoració d’aquest requisit s’ajustarà al que recull l’apartat 9 de la DA 20a del RD 1155/2024, de 19 de novembre. La norma preveu a més que, des de la comunicació d'inici de la tramitació i fins a la resolució , la persona sol·licitant quedi habilitada provisionalment per residir i treballar per compte aliè o propi a tot el territori nacional i en qualsevol ocupació o sector d'activitat. El termini màxim de resolució és de tres mesos i, transcorregut sense notificació, la sol·licitud s'entendrà desestimada per silenci administratiu. Si la resolució és favorable, la persona estrangera haurà de desistir de la sol·licitud de protecció internacional o del recurs pendent, si escau.
B) Persones en situació administrativa irregular
S'afegeix la nova disposició addicional vint-i-unena del RD 1155/2024, de 19 de novembre , la qual crea una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament extraordinari per a persones estrangeres que es trobessin a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 , i que també es pot sol·licitar fins al 30 de juny . La vigència serà d'un any amb possibilitat de pròrroga en algun cas.
A més dels requisits generals similars als previstos per a la disposició addicional vint, caldrà acreditar almenys una d'aquestes circumstàncies: haver treballat o acreditar intenció de treballar; romandre a Espanya amb la unitat familiar formada per fills i filles menors o grans amb discapacitat que requereixi suport o ascendents de primer grau convivents; o trobar-se en situació de vulnerabilitat acreditada per les entitats competents o, en determinats casos, per entitats del Tercer Sector inscrites al Registre Electrònic de Col·laboradors d'Estrangeria regulat per l' Ordre ISM/164/2026, de 2 de març.
També en aquest supòsit es reconeix habilitació provisional per residir i treballar des de l’inici de la tramitació, amb un termini màxim de resolució de tres mesos i silenci administratiu desestimatori.
III. ALTRES MODIFICACIONS D’INTERÈS DEL REGLAMENT D’ESTRANGERIA
Familiars de persones de nacionalitat espanyola
Es reforma l’article 97 del Reglament d’Estrangeria per tal de permetre que alguns familiars de ciutadans espanyols puguin instar, ja des de territori espanyol, una autorització de residència temporal. Igualment, s’hi incorpora la possibilitat que, un cop la sol·licitud hagi estat admesa a tràmit, la persona interessada pugui disposar d’una habilitació provisional per residir i treballar mentre es tramita i resol l’expedient.
Requisits de l’arrelament
L’article 126 del Reglament d’Estrangeria introdueix un nou requisit per accedir a l’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per arrelament. En concret, s’exigeix no ser titular d’una autorització d’estada o residència, ni constar com a interessat en procediments relatius a la concessió, pròrroga, renovació o modificació d’aquest tipus d’autoritzacions.
Arrelament social, socioformatiu i sociolaboral
La lletra c) de l’article 127 del Reglament d’Estrangeria precisa quin és l’informe exigible en els supòsits d’arrelament social i socioformatiu, així com l’òrgan competent per emetre’l, el termini aplicable i el contingut que ha d’incorporar.
D’altra banda, l’apartat 5 de l’article 130 del Reglament d’Estrangeria estableix expressament que, una vegada s’hagi admès a tràmit la sol·licitud d’arrelament sociolaboral, la persona sol·licitant quedarà provisionalment autoritzada per residir i treballar per compte d’altri.
Pròrrogues amb un règim més flexible
L’article 132 del Reglament d’Estrangeria modifica la lletra a) del seu apartat segon amb la finalitat d’atorgar una major flexibilitat a la pròrroga de l’arrelament de segona oportunitat, sociolaboral o social quan concorrin circumstàncies justificades que dificultin o impossibilitin l’accés a una ocupació, com pot succeir en casos de malaltia, discapacitat o assoliment de l’edat ordinària de jubilació.
Menors d’edat tutelats
Es revisa l’apartat segon de l’article 172 del Reglament d’Estrangeria i s’elimina la referència al silenci desestimatori, amb l’objectiu d’adequar-ne la redacció al que disposa l’article 35.7 de la LOEX en relació amb la residència regular de les persones menors d’edat tutelades a Espanya.
Modificació des d’una estada per estudis
L’apartat 6 de l’article 190 del Reglament d’Estrangeria amplia el règim aplicable a la sol·licitud de les autoritzacions que aquest precepte regula. A més, s’hi preveu que la presentació de la sol·licitud dins del termini legal comporti la pròrroga automàtica de la vigència de l’autorització anterior fins al moment de notificació de la resolució.
Autoritzacions per motius humanitaris
L’apartat 7 de l’article 191 del Reglament d’Estrangeria s’adapta per permetre que les persones titulars d’una autorització de residència per raons humanitàries prevista a l’article 128.1.a) del RD 1155/2024, de 19 de novembre, puguin acollir-se al règim de modificació contemplat en el mateix article 191.
Supòsits d’especial rellevància
S’afegeix un apartat tercer a la disposició addicional segona del Reglament d’Estrangeria amb la finalitat de concretar i perfilar millor quins són els supòsits que han de considerar-se d’especial rellevància.
Protecció temporal
La nova redacció de la disposició addicional dinovena del Reglament d’Estrangeria permet que les persones beneficiàries de protecció temporal reconeguda a l’empara de la Decisió d’Execució (UE) 2022/382 del Consell, de 4 de març de 2022, puguin sol·licitar autoritzacions d’estada i residència sempre que es tracti de procediments que, d’acord amb el Reglament d’Estrangeria o amb la Llei 14/2013, de 27 de setembre, puguin iniciar-se des del territori espanyol.
IV. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I DEROGACIÓ
El RD 316/2026, de 14 d'abril , incorpora la disposició transitòria primera per facilitar autoritzacions de residència a filles i fills menors d'edat, o majors amb discapacitat o que no puguin proveir les seves necessitats per raons de salut, quan els seus progenitors o tutors sol·licitin les autoritzacions de les noves disposicions addicionals vint-i-vuit. La regulació flexibilitza determinats requisits i preveu una resolució simultània.
La disposició transitòria segona estableix un règim transitori per a sol·licituds presentades a l'empara de la disposició transitòria cinquena del Reial decret 1155/2024, de 19 de novembre, relativa a les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament, així com per a determinades sol·licituds d'autoritzacions per circumstàncies excepcionals que estiguin en tramitació.
La disposició transitòria cinquena del Reial decret 1155/2024, de 19 de novembre, relativa a les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament, queda derogada pel RD 316/2026, de 14 d'abril.
La Generalitat "aclareix" el concepte de gran tenidor: Diferents interpretacions per diferents àmbits
La Direcció General de Tributs i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya han publicat un informe conjunt per resoldre els dubtes interpretatius sobre la figura del gran tenidor, una qüestió de gran rellevància per al sector immobiliari i amb un impacte directe en la tributació de les operacions de compravenda.
Una de les principals novetats de l'informe és la distinció constant entre la "vessant fiscal" i la "vessant habitatge".
Per exemple, a efectes fiscals només computen els immobles situats a Catalunya, mentre que a efectes de la normativa d'habitatge es poden arribar a comptabilitzar els de tot el territori espanyol.
Aquest document, que respon a les consultes plantejades pel Col·legi Notarial de Catalunya, busca unificar criteris i aportar seguretat jurídica en un àmbit que afecta tant a particulars com a societats.
L'informe explica els criteris per ser considerat gran tenidor a efectes fiscals a Catalunya:
- Ser propietari de més de 10 immobles d'ús residencial o d'una superfície construïda superior a 1.500 m² d'aquest ús.
- En zones de mercat residencial tensionat, el llindar es redueix a la titularitat de 5 o més immobles urbans d'ús residencial.
L’informe tracta els casos d’estructures societàries, com es computen els immobles, les quotes indivises, quins immobles s'inclouen o s'exclouen, com és el cas dels habitatges d'ús turístic, rústics, etc.
La conseqüència fiscal més rellevant és l'aplicació d'un tipus del 20% en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a grans tenidors que adquireixin habitatges, incloent-hi fins a dues places de pàrquing i un traster.
Si bé aquest informe pretén aportar seguretat jurídica, el que realment evidencia és la complexitat de la matèria, les diferents vessants afectades i la litigiositat latent que pot haver-hi respecte els criteris de l’administració.
Publicada l'ordre que aprova la declaració de la Renda 2025: Novetats destacades del model
Avui, 28 de març, s'ha publicat l'ordre que aprova la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i de l’Impost sobre el Patrimoni corresponent a l'exercici 2025, introduint diverses novetats que els contribuents hauran de tenir en compte.
Entre els canvis més rellevants, destaca la modificació dels terminis de presentació. La campanya de la Renda 2025 s'iniciarà el 8 d'abril de 2026 i finalitzarà el 30 de juny del mateix any.
En qualsevol cas, i per molta publicitat que faci l’Agència Tributària, el cert és que la campanya telefònica d’hisenda no comença fins el dia 6 de maig, i la presencial fins el dia 1 de juny.
Una de les novetats operatives és la introducció d'una nova deducció en la quota líquida per a contribuents (en actiu) amb rendiments del treball inferiors a 18.276 euros anuals. Aquesta mesura té com a finalitat reduir la càrrega fiscal per a les rendes més baixes, especialment per als perceptors del nou Salari Mínim Interprofessional (SMI).
A més, s'ha creat una nova casella en l'autoliquidació rectificativa que permetrà sol·licitar que una declaració prèvia es consideri no presentada, en cas de no existir l'obligació de declarar.
En l'àmbit autonòmic, la informació publicada no detalla noves deduccions específiques per a Catalunya per a l'exercici 2025. No obstant això, es recorda als contribuents la vigència de deduccions pròpies rellevants, com la destinada a aquells obligats a declarar per tenir més d'un pagador, d'acord amb el que disposa l'Artículo 96. Obligación de declarar..
Modificació de l'Impost sobre estades en establiments turístics
El Constitucional avala el valor de referència dels immobles
El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat sobre el sistema del valor de referència del Cadastre com a base imposable en l’ITP, AJD i també en Successions i Donacions.
El tribunal d’Andalusia que va plantejar el dubte considerava que aquest sistema podia vulnerar el principi de capacitat econòmica, ja que fixa de manera objectiva el valor dels immobles, sense atendre —en principi— a les circumstàncies concretes de cada cas.
El Tribunal Constitucional, però, conclou que el sistema és constitucional, perquè:
- Té una justificació objectiva (simplificació, seguretat jurídica i lluita contra el frau).
- Manté una connexió raonable amb el valor de mercat.
- Permet al contribuent impugnar-lo i acreditar un valor inferior.
Amb aquesta sentència, el valor de referència queda consolidat com a criteri vàlid per determinar la base imposable en les transmissions immobiliàries que afecten certs tributs.