Una recent resolució del TEAC de 30/05/2024 tracta el següent assumpte referent a l’impost sobre successions, concretament, la valoració del compliment del requisit legal de la principal font de renda del causant pel que fa a l’any que s’ha de prendre en consideració per a la comprovació dels requisits
Estableix com a criteri que, en aplicació de la doctrina continguda en la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de novembre de 2020, nº 1566/2020, rec. 420/2018, a efectes de comprovar si l’activitat econòmica desenvolupada pel causant constituïa la seva principal font de renda com a requisit exigit per al gaudi de la reducció prevista a l’article 20.2.c) LISD, el criteri general conforme l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per tal activitat és el de la defunció, és a dir, el del meritament de l’ISD, no significa que no pugui i, de fet, hagi de ser modulat o precisat en atenció a criteris de justícia i davant la manca de previsió legal, sempre que concorrin circumstàncies excepcionals:
(a) que es tracti d’una activitat, com per exemple l’agrícola, que per la seva pròpia naturalesa, no sigui susceptible de generar beneficis fins al segon semestre de l’any, i
(b) a més, que s’hagi acreditat suficientment que en els exercicis anteriors aquesta activitat econòmica era la principal font de renda del causant.
Al cas objecte de litigi es resolt informant que en aquest cas, l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per l’activitat agrícola és l’immediatament anterior al de la defunció.