Calendari fiscal: els terminis de març que has de tenir en compte
Calendari fiscal: els terminis de març que has de tenir en compte
Tenir els impostos al dia és clau per evitar problemes i sancions innecessàries. Aquest mes de març, hi ha diverses obligacions fiscals que poden afectar la teva empresa o activitat. No ho deixis per última hora! Pren nota de les dates més importants i, si necessites ajuda, som aquí per ajudar-te.
12 de març
- INTRASTAT - Estadística Comerç Intracomunitari: Si operes amb mercaderies dins la UE i estàs obligat a informar de les teves transaccions, aquest és el termini per presentar la declaració de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)
20 de març
- Impost sobre els Habitatges Buits (Model 510): Si tens habitatges desocupats a Catalunya, és el moment de presentar la declaració. (Agència Tributària de Catalunya)
- Renda i Societats: Grans empreses, preneu nota! Últim dia per presentar les declaracions de retencions i ingressos a compte dels models 111, 115, 117 i 123 del mes de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)
- IVA: Presentació de la declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries (model 349) de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)
31 de març
-
Model 720: tens béns a l'estranger?
Si tens béns o drets a l’estranger per un valor superior a 50.000 euros, és obligatori presentar el Model 720. Això inclou comptes bancaris, valors, assegurances o béns immobles fora d’Espanya. La presentació és telemàtica i la data límit és el 31 de març.
- IVA: Autoliquidació de l'IVA de febrer per als grups d'entitats (models 303, 322 i 353). (Agència Tributària Govern Espanyol)
Si vols evitar errors i assegurar-te que ho tens tot sota control, no esperis a l’últim moment! Parlem-ne i t’ajudem a gestionar-ho sense complicacions.
No residents i l'impost sobre el patrimoni: per què el TEAC rebutja aquestes 4 reclamacions comunes?
No residents i l'impost sobre el patrimoni: per què el TEAC rebutja aquestes 4 reclamacions comunes?
Una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), datada el 20 d'octubre de 2025, ha tornat a posar sobre la taula les principals batalles fiscals que lliuren els contribuents no residents en relació amb l'Impost sobre el Patrimoni (IP). El cas analitzat, que va culminar amb la desestimació de la reclamació d'un contribuent, ens ofereix una guia clara sobre els arguments que l'Administració no accepta i subratlla la importància d'una planificació fiscal rigorosa.
A continuació, desgranem les quatre al·legacions clau que el contribuent va presentar i els motius pels quals el TEAC les va rebutjar.
1. La (in)constitucionalitat de l'impost: una via equivocada
L'al·legació del contribuent: L'impost és confiscatori, atempta contra el principi de capacitat econòmica i, per tant, és inconstitucional.
La resposta del TEAC: El Tribunal recorda que la seva funció no és jutjar si una llei s'adequa a la Constitució. Aquesta tasca correspon exclusivament als tribunals de la jurisdicció contenciosa-administrativa i, en última instància, al Tribunal Constitucional. La via econòmico-administrativa es limita a revisar actes de gestió, inspecció i recaptació. Per tant, aquesta al·legació va ser desestimada per falta de competència.
Veurem com acaba aquest pretesa inconstitucionalitat, actualment pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional, fent referència als exercicis 2021 i següents.
2. El límit del 60% (quota conjunta IP-IRPF): només per a residents
El contribuent sol·licitava l'aplicació del límit establert a l'article 31 de la Llei de l'Impost sobre el Patrimoni, que impedeix que la suma de les quotes de l'IP i de l'IRPF superi el 60% de la base imposable de l'IRPF.
La resposta del TEAC ha estat que la normativa és taxativa: aquest límit s'aplica exclusivament als subjectes passius per obligació personal, és a dir, els residents fiscals a Espanya. El reclamant, en ser no resident, tributa per obligació real, i per tant, no té dret a aquest benefici. El TEAC justifica aquesta diferència de tracte per la impossibilitat de l'Administració espanyola de conèixer i verificar la situació fiscal global del contribuent al seu país de residència. Tot i que el Tribunal Suprem té pendent un pronunciament sobre si aquesta distinció és discriminatòria, de moment la llei s'aplica de manera literal.
Els contribuents no residents no poden, a dia d'avui, beneficiar-se del límit de la quota conjunta IP-IRPF.
3. El parament de la llar i el mobiliari: la importància de provar-ne el valor
Es demanava minorar el valor de l'immoble restant-li el valor del parament de la llar, el mobiliari i els elements ornamentals inclosos en la compravenda.
La resposta del TEAC és que l'escriptura de compravenda no desglossava el valor d'aquests elements, per la qual cosa s'entén que el preu pagat correspon íntegrament a l'immoble. El contribuent va aportar una llista d'inventari, però sense una valoració econòmica individualitzada i fefaent. En absència de proves sòlides que acreditin el valor separat d'aquests béns mobles, el Tribunal considera que no es pot restar cap import del valor d'adquisició de l'immoble.
Si es vol diferenciar el valor del mobiliari del de l’immoble, és imprescindible que quedi clarament especificat i valorat en l’escriptura de compravenda o, si no, aportar una prova pericial que ho acrediti de manera indubtable.
4. L’IVA en el preu de compra: sí que forma part de la base imposable
S’argumenta a la reclamació que l'IVA suportat en la compra de l'immoble no hauria de formar part del seu valor a efectes de l'Impost sobre el Patrimoni.
La resposta del Tribunal, reiterant el seu criteri, alineat amb el de la Direcció General de Tributs és clara: el concepte de "preu, contraprestació o valor de l'adquisició" inclou totes les despeses i tributs inherents a la compra. L'IVA és un d'aquests tributs i, per tant, s'ha d'incloure en el valor de l'immoble per calcular la base imposable de l'IP.
El valor d'adquisició d'un immoble a efectes de l'Impost sobre el Patrimoni és el cost total real, incloent-hi l'IVA, les despeses de notaria, registre i altres tributs associats a la compra. També inclouria ITP, AJD, etc...
Tractament de les vendes ocultes en cas de regularització
El TEAC, en resolució de 24/09/2024 ha fixat el criteri que, en casos de vendes ocultes, el preu de les operacions ha de considerar-se “IVA inclòs” en tots els períodes, independentment que el dret de l’Administració a liquidar l’IVA estigui prescrit o no. Aquesta decisió es basa en la coherència lògica i la necessitat de seguretat jurídica, assenyalant que no és raonable que una mateixa operació es diferent en funció de la possibilitat de liquidar l’IVA.
Amb aquesta decisió, El TEACreitera que el preu pactat en operacions no declarades ha de considerar-se amb IVA inclòs per a la base imposable de l’IRPF, fins i tot si l’IVA ja no pot regularitzar-se per prescripció. Això evita incoherències i assegura la correcta aplicació del principi de neutralitat de l’IVA