La sentència del Tribunal Suprem de 13 de març de 2024 determina que la manca de previsió de retribució als estatuts no elimina de forma automàtica l’existència d’una realitat jurídica i econòmica. En l’àmbit mercantil, si no hi ha previsió estatutària, s’assumeix que els lliuraments als administradors són gratuïts, tret que es demostri el contrari. Si es demostra que hi ha una contraprestació pels serveis prestats, com en el cas dels membres del Consell d’Administració que reben pagaments pel seu treball per a l’empresa, és a dir, es demostra la onerositat, aquests pagaments deixen de considerar-se gratuïts i poden ser deduïbles fiscalment si es compleixen certs requisits (inscripció comptable, imputació d’acord amb el meritament i justificació documental).
Sense cap mena de dubte, aquesta sentència és un complement ideal per poder defensar la despesa dels administradors quan manca algun requisit mercantil, juntament amb la que indicàvem ara fa uns mesos en aquesta notícia (Sentit comú a les retribucions dels administradors).
