En aquest cas parlem de l’impost sobre actes jurídics documentats pagat per el prestatari en formalitzar una hipoteca.
Sobre la sentència del Tribunal Suprem que ha sortit als mitjans i que tracta l’impost sobre actes jurídics documentats, és important tenir en compte que l’assumpte discutit és sobre una liquidació tributària emesa per l’Oficina Tècnica de la Inspecció de Tributs de la Comunitat de Madrid. No es tracta de cap reclamació a una entitat financera.
El contingut de la decisió del Tribunal Suprem passa per anul·lar l’apartat 2 de l’article 68 del reglament que desenvolupa l’impost sobre actes jurídics documentats que a continuació subratllem:
“Article 68. Contribuent:
Serà subjecte passiu l’adquirent del bé o dret i, si no, les persones que insten o sol·liciten els documents notarials, o aquells en l’interès s’expedeixin.
Quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considera adquirent a prestatari.”
Per tant, l’assumpte afecta la relació jurídica-tributària, amb efectes estrictament fiscals.
Una altra cosa és que es pugui aprofitar per reclamar a les entitats financeres (qüestió d’ordre civil a valorar en els casos que hagi prescrit el dret a reclamar l’impost davant l’administració tributària).
Per això, la solució segurament passarà per recórrer el mateix camí que es correrà amb les prestacions per maternitat, quin serà procedir a instar, davant l’administració competent, una rectificació de l’autoliquidació presentada el seu dia pel prestatari, amb devolució d’ingressos indeguts que corresponguin.
Per acabar, i excepte en els casos que estiguin a punt de prescriure (escriptures signades a finals de setembre de 2014 d’ara endavant), el millor consell és esperar uns dies per veure com evoluciona l’assumpte i si faciliten mitjans de reclamació.
Accés a la sentència
