Sense ser-ne pràcticament conscients podíem haver estat testimonis de la ruptura sentimental més memorable de la història. El final de la història d’amor (la dels oposats) més famosa de dret tributari.
Sort que els nostres representants estan a l’aguait de tot el què passa i de tot el què perilla. Sort que han sabut respondre a temps i no han deixat que una de les històries d’amor més inqüestionables i incondicionals es trenqui sense més explicacions ni motius que una trista nota legislativa.
Ara… i arrel de les mesures que des de l’àmbit estatal s’han pres. En aquests moments… quan més necessitem la resposta dels nostres elegits, hem estat testimonis d’una reacció insòlita i captivadora per la seva romàntica postura: han considerat oportú apujar l’impost sobre transmissions patrimonials del 7% al 8%.
No hi ha resposta més apassionada per arribar a entendre el perquè d’una solució en aquest sentit que la que ens ha ofert el Sr. Castells manifestant que l’IVA i l’impost sobre transmissions patrimonials “VAN DE LA MÀ”.
Fins avui no havia sigut conscient de els impostos no canvien constantment per caprici dels qui l’apliquen i augmenten el dèficit… sinó que ho fan perquè tenen vida. Ara entenc perquè els impostos, com les taxes… neixen, creixen (augmenten els tipus) i en alguns casos moren (com el patrimoni).
Ara entenc perquè no es poden separar dos impostos fins avui tan íntimament lligats i alhora tan contradictoris. És una qüestió sentimental lluny de qualsevol intenció recaptadora.
Fem-los créixer abans que morin… i que visqui l’amor.
Oscar Masó
