A partir de la publicació de la Llei 10/1994, de 19 de maig, totes les disposicions dictades pel Ministeri de Treball en matèria de foment de l’ocupació, han estat encaminades a fomentar la ocupació indefinida.
En la darrera reforma laboral, vigent des del mes de juny i aprovada el passat mes de setembre, es torna a incidir en la “reducció de la dualitat del nostre mercat de treball” impulsant la creació de treball estable i de qualitat (contractació indefinida) front la contractació eventual introduint, com a mesura per fomentar la col·locació, un contracte de treball indefinit en el que la seva principal característica és una indemnització de 33 dies per any treballat en el supòsit d’acomiadament objectiu declarat improcedent.
Es pretén incrementar el nombre de contractes indefinits enfront la gran quantitat de contracte temporal, lloable intenció en moments de plena ocupació però allunyada de la realitat en uns moments en que l’atur es dispara fins el 20% (15,6% a Girona) de la població activa.
Després de publicar-se les darreres estadístiques de contractació per part de l’INE, la Consellera de Treball, es mostrava sorpresa de la poca acceptació que havia tingut la nova modalitat contractual.
Es continua considerant el treball eventual com anòmal, no se’l valora suficientment com a mesura per fomentar la col·locació. El RD 1989/84, de 17 d’octubre, que va ser la darrera disposició de contractació temporal com a mesura per fomentar la ocupació, establia una nova modalitat contractual que, amb una durada mínima de 1 any, màxima de 3 anys i amb una indemnització de 12 dies per any treballat que s’abonava a la seva finalització, va suposar un increment notable de la contractació i, conseqüentment, un descens proporcional de la xifra d’aturats.
Quan l’atur es converteix en la principal preocupació de la població, per davant fins i tot de la seguretat, fomentar el treball, sense distinció de la modalitat contractual, com a mesura per reduir l’elevat índex d’atur, hauria de ser la principal prioritat.
La precarietat no ve determinada per la modalitat de contractació sinó per la situació d’atur en que es troben, malauradament, tants treballadors.
Francesc Romeu