Davant l’elevat índex d’atur que hauria de constituir la principal preocupació dels nostres governants, hom es pregunta si des de les anomenades forces socials s’està fent tot el possible per fomentar i prioritzar el treball com una de les mesures per sortir de l’actual crisi que, al ser de caire global, ens podria fer sentir-la com aliena i conseqüentment com a inabastable.

Res mes lluny de la realitat, tots podem fer-hi quelcom més del que s’està fent fins ara, segur, no en tinc cap dubte.

A la vora de 3 dècades dedicant-me a l’assessorament laboral, em porten a recordar –no és nostàlgia, és pragmatisme- una modalitat de contractació anomenada de llançament de nova activitat la qual, sota l’empara del RD 2104/84 de 21 de novembre, permetia a les empreses de nou establiment o a les que iniciaven una nova activitat, servei o línia de producte, concertar un contracte de treball temporal amb una durada màxima de 3 anys que va tenir una gran acceptació i que va ajudar a incrementar la col·locació en uns moments en que feia prou falta.

Que tenia de bo aquest tipus de contracte? Doncs molt senzill, donava a l’empresa i al treballador un llarg marge de confiança per provar si aquesta nova activitat i aquest nou treball arrelaven. És de destacar que la majoria d’aquests contractes esdevenien indefinits arribada la data de la seva finalització.

En aquests moments en que joves emprenedors s’estrenen com a nous empresaris, modalitats de contractació com l’esmentada, els ajudaria prou en els seus inicis.

Veus crítiques segurament entendran que estic fomentant o justificant la contractació eventual –precària des del punt de vista sindical- front la indefinida, res més lluny de la meva intenció, simplement estic prioritzant el treball per davant de l’atur.

Notícies com la que aquest matí -3 de desembre de 2010- porten les pàgines econòmiques dels diaris en que el Comitè d’Empresa de la Nissan havia rebutjat les noves mesures laborals proposades per la direcció per guanyar competitivitat, a canvi de poder fabricar un nou model de furgoneta, em reafirmen amb la idea de que no s’està prioritzant el treball com mereix l’actual situació econòmica.

Francesc Romeu