El títol podria fer pensar en aquella comèdia romàntica protagonitzada per Meg Ryan i Tom Hanks, però el cert és que la pel·lícula i l’article només comparteixen una cosa: el correu electrònic.
S’està coent el projecte d’ordre ministerial que regularà els supòsits de notificacions i comunicacions administratives de recepció obligatòria per mitjans electrònics en l’àmbit de l’agència estatal d’administració tributària.
Per tal que ens entenguem, es tracta d’una norma que un sol ministre és competent per aprovar i que suposarà la obligació per part de les empreses (bàsicament societats anònimes, limitades, unions temporals d’empreses, entitats el NIF de les quals comenci per V i entitats no residents el NIF de les quals comenci per N) de rebre notificacions de l’agència tributària per mitjans telemàtics.
S’han acabat els temps en què podíem rebutjar notificacions per mil motius o entendre que se’ns havia notificat quelcom de forma defectuosa per molts altres. Ara serà tan senzill com el següent:
L’agència tributària emetrà una notificació que penjarà a la direcció electrònica habilitada de l’empresa; llavors aquesta haurà d’accedir a la seva bústia electrònica dia sí dia també perquè en cas de no fer-ho, passats deu dies des de la seva emissió s’entendrà rebutjada de forma automàtica.
Sense cap mena de dubte es tracta d’un procés de notificació ràpid, econòmic i ecològic, però no tinc clar que sigui convenient en segons quins casos:
Un dels primers problemes que detecto és que si bé abans un empleat podia fer-se càrrec d’una notificació sense necessitat de donar-li accés a dades o elements altament confidencials del subjecte a qui es volia notificar, ara no serà possible. Penso que només els empleats de màxima confiança o apoderats han de poder accedir a les notificacions d’aquest tipus ja que serà necessari disposar de la firma electrònica (conjunt de dades amb les que es poden fer moltes bestieses).
A més, i conseqüència del que he exposat, detecto un segon obstacle: per al cas que es pugui apoderar a algú (empleat o professional) per a rebre única i exclusivament notificacions electròniques de l’administració tributària (evitant així que es cometin d’altres bestieses), ja m’agradarà veure qui serà el valent que acceptarà fer-se’n càrrec; doncs de la mateixa manera que abans l’administrat al•legava que l’administració no li havia notificat de forma correcta una actuació, no vull saber què farà quan pugui declarar que no tenia coneixement de la mateixa perquè l’apoderat no li ha transmès… podent-li exigir, a més en aquest cas, responsabilitats al respecte. Per exemple repercutint les desastroses conseqüències d’una actuació tributària perquè no tenia coneixement de les mateixes.
Una de les notes positives que trec de la lectura de la norma és que no hauré de tornar a veure aquells sobres tintats de negre, ni tocar o obrir missives de paper malsonant al tacte.
No deixa de ser curiós, novament, que l’administració pionera en la obligatorietat d’aquest tipus de notificacions sigui la que genera més tresoreria.
Més informació Articulat del projecte de llei
Oscar Masó
