Recentment ha sortit publicada la llei 15/2010 que té per objecte millorar les condicions de cobrament respecte les empreses creditores, sense perjudici que el legislador ha cregut convenient incloure altres beneficis tals com… corregir desequilibris i aprofitar les condicions de les nostres empreses amb la finalitat d’afavorir la competitivitat i assolir un creixement equilibrat de l’economia espanyola, que ens permeti crear ocupació de forma estable, en línia amb una concepció estratègica de l’economia sostenible.
La veritat és que amb independència de com es vengui el seu contingut, la reforma aprova que el termini de pagament entre empreses no podrà superar els 60 dies des de la recepció de mercaderies o serveis, alhora que no podrà ser ampliat per acord entre les parts amb la finalitat d’evitar pràctiques abusives de grans empreses sobre petits proveïdors.
De fet, el termini de 60 dies no és d’aplicació immediata perquè la reforma és d’aplicació progressiva d’acord amb el següent calendari:
• Des de l’entrada en vigor de llei i fins el 31 de desembre de 2011, el termini màxim serà de 85 dies.
• Entre l’ 1 de gener de 2012 i el 31 de desembre de 2012, seran 75 dies.
• A partir de l’1 de gener de 2013, aplicarem els 60 dies.
En el cas de tractar-se d’aliments frescos o peribles, el termini de pagament es limita a 30 dies a partir de la data de la seva recepció. Si parlem d’aliments que no compleixen les anteriors condicions, el termini no superarà els 60 dies.
A més, els proveïdors d’aliments hauran de documentar la operació de posada a disposició i recepció de la mercaderia amb concreció expressa de la data i concretar a la factura el dia del calendari en què s’ha de produir el pagament. Les factures s’hauran de rebre per part del destinatari abans dels 30 dies de la data de recepció de les mercaderies.
Finalment, i pel què fa al pagament de les factures que van a càrrec del sector públic, es redueix a un màxim de trenta dies el termini de pagament, tot i que serà d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2013, seguint un període transitori per a la seva entrada en vigor menys exigent que el vist amb anterioritat.
Una altra novetat és l’aprovació d’un procediment probablement més efectiu i àgil que els actualment existents per a fer efectius els deutes dels poders públics, amb inclusió de les costes per al cas d’incompliment en el termini de pagament. Seria una espècie de procediment monitori administratiu aplicable als casos que l’administració no respongui al pagament.
No poso en dubte que el termini de cobrament sigui un element essencial de les condicions de contractació, ara bé, tampoc puc posar punt i final al present escrit sense traslladar-vos la meva desconfiança en l’efectivitat que tindrà la mesura a aquestes alçades tenint en compte les actuals condicions de mercat. Perquè ens entenguem, si una llei m’hagués exigit fer l’espagat fa 15 anys probablement hagués pogut complir-la; a data d’avui és una missió impossible, i per al cas que el portés a terme, seria l’últim que faria… en vida.
Potser seria més efectiu si es vol dinamitzar el mercat, posar límits respecte les garanties reclamades per al cas d’impagament, amb destí a les empreses, entitats bancàries i la pròpia administració.
