Com que els ingressos municipals s’han reduït notablement, tothom se les empesca per trobar formules per fer calaix. A Barcelona sembla que volen ressuscitar un fantasma, el fantasma de l’ecotaxa. L’invent es va començar a aplicar a les Balears fa 10 anys fins que fou derogat el 2003 ( Llei 7/2003 de 22 d’Octubre). Per tal de contribuir a evitar que les males idees s’escampin, em permeto reproduir l’article que vaig publicar a El Punt l’any 2002. L’argumentació feta aleshores serveix perfectament avui:

L’EQUIVOCACIÓ DE L’ECOTAXA

S’han començat a sentir veus demanant que a Catalunya cometem l’equivocació del Govern Balear i cobrem una taxa als turistes que visitin el nostre país (Llei 7/2001 de 23 d’Abril, de l’impost sobre les estades a empreses turístiques d’allotjament, destinat a la dotació del fons per a la millora de l’activitat turística i la preservació del medi ambient ). Malgrat haver rebut un nom atractiu –Ecotaxa- que suggereix una finalitat lloable, la seva implantació a les Balears està generant nombrosos problemes i, encara avui, a poc temps de començar la temporada d’estiu, es desconeixen molts de detalls sobre com funcionarà la seva recaptació, tasca que ha caigut sobre les espatlles dels hotelers que, als múltiples serveis que presten als seus hostes, hi hauran d’afegir la de cobrador d’impostos.

M’agradaria contribuir al debat oferint el punt de vista d’una empresa d’hosteleria que té un establiment a les Balears i varis a Catalunya. No cal recordar la importància que el turisme té per a l’economia de Catalunya i d’aquí que cregui que aquest tema és fonamental. Espero que, a casa nostra, la cosa és quedi en un debat teòric i que tinguem la sort de que el tema de les Balears surti tan malament que desapareguin les ganes de copiar una mala idea.

He dit que l’Ecotaxa és una equivocació i ho és per les següents raons,

(1) És un impost antipàtic, que converteix a un destí turístic en poc atractiu si el compares amb destins on no es cobra per anar-hi. Podrà dir-se que es tracta de quantitats petites, que representen un percentatge petit del cost de les vacances, però el fet de “cobrar per entrar” destrueix la imatge de benvinguda, d’acolliment amable del visitant. Costa molt fer un destí turístic atractiu; inversions en infrastructures ( carreteres, aeroports), en els hotels, neteja de les platges, formació del personal; i costa molt fer que la gent torni; i costa molt aconseguir una imatge positiva, i saber-la reflectir en una bona publicitat i distribuir-la en centenars de Fires. Es una tasca d’anys, que hem sabut fer bé. En canvi, en pocs moments tota aquest esforç se’n pot anar en orris, per exemple, per culpa d’una bomba terrorista o d’un impost anti-turista. Només cal veure el ressó negatiu que l’Impost Balear ha tingut a Europa sense que encara hagin recaptat un Euro. No tindria sentit que destinéssim diners dels pressupostos de la Generalitat i els municipis en promocionar Catalunya si desprès espantéssim als turistes amb un impost que els castigués per venir-se a gastar els seus diners aquí.

(2) És un impost que els que l’han dissenyat l’han fet pensant en una imatge del turisme que no es correspon amb la realitat. Pensen en un estranger que s’allotja en un hotel de categoria, que ha reservat per telèfon o per internet, que, quan marxa, demana la factura, que serà enorme,i al final de la suma, s’hi trobarà una petita quantitat ( 2 € per dia?), gairebé una almoina, per a que la destinem a conservar el país. Però no és així com es cobra a la immensa majoria de turistes. Aquests senyors son principalment treballadors, que contracten paquets organitzats al seus països, amb preus tancats, i que no paguen als hotels, que per cobrar s’entenen amb les agències de viatges. Intentar ficar la cullerada en aquest procés significa optar entre obligar als hotels a presentar una factura als clients, exclusivament per l’import de la taxa, o a incrementar l’import del paquet en l’import de la taxa, el que vol dir que, per mantenir preus competitius els hotelers i les agències hauran de reduir els seus marges, el que significa, en definitiva, que acabaran pagant l’Ecotaxa.

(3) Perquè a les Balears els substituts dels contribuents ( en definitiva, els responsables de pagar davant l’Administració) son els hotelers. Aquesta és una altra injustícia de l’impost. Els hotels paguen els mateixos impostos que les demés indústries, reben menys subvencions que altres sectors, contaminen molt menys que nombroses indústries, però en el tema de l’Ecotaxa els ha tocat el rebre. Ningú sembla recordar que els que s’estan als apartaments contaminen igual que els que s’estan als hotels. Imaginem-nos per un moment Platja d’Aro, on hi ha molt pocs hotels i nombrosos apartaments. Tothom va a la platja, trepitja les voreres, gasta aigua, embruta, agafa el cotxe, contamina; però els únics que pagarien l’Ecotaxa serien els quatre que s’allotjarien als hotels del municipi. Absurd? Això és el que passarà a les Balears.

En conclusió, crec que ja tenim un sistema fiscal modern i que no ens calen invents propis de països del tercer món per aconseguir esgarrapar uns pocs diners. Protegir el medi ambient és lloable, preservar pels nostres fills les riqueses del país és intel·ligent; però mai hem de fer-ho causant uns danys terribles a una de les principals fonts de riquesa del país.

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina