A finals de desembre de 2006 quan l’executiu ni flairava la crisi que ja començava a afectar-nos, va publicar la Llei 43/2006, de 29 de desembre, que, entre altres disposicions, modificava l’article 15è de l’Estatut dels Treballadors, afegint un 5è apartat el qual limitava l’encadenament dels contractes temporals. Concretament disposava que els treballadors que en un període de 30 mesos haguessin estat contractats mitjançant 2 o més contractes temporals durant un termini superior a 24 mensualitats, amb o sense solució de continuïtat, adquiririen la condició de treballadors fixos. En aquells moments, la taxa d’atur era del 9,5% i amb la referida disposició es pretenia acabar amb l’alt percentatge de contractació temporal en relació a la indefinida.

Ara, quan la taxa d’atur ja ha superat el 20% amb tendència a incrementar-se, el Consell de Ministres ha aprovat el RDL 10/2011, de 26 d’agost, el qual, entre una sèrie de mesures urgents, suspèn temporalment l’aplicació del referit punt 5è de l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors. Concretament, i fins el 31 d’agost de 2013, es podran encadenar contractes temporals sense cap tipus de limitació. D’aquesta manera, se suspenen per un termini de 2 anys les restriccions en matèria de contractació temporal que va imposar la Reforma Laboral i que endurien els requisits que hi havia fins aquells moments.

De totes maneres, i en relació a la referida suspensió temporal, cal fer dues matisacions:

  • 1. Aquesta mesura no suposa la possibilitat de fer contractes temporals sense cap “causa de temporalitat” recollida per l’Estatut dels treballadors i pels Convenis Col·lectius, perquè en aquest cas el contracte estaria fet en frau de llei i, conseqüentment, seria declarat indefinit en el supòsit de ser impugnat davant els tribunals.

 

  • 2. A més, segueix vigent, i no ha patit cap variació, l’apartat 1er del mateix article 15è de l’Estatut dels Treballadors que disposa que els contractes temporals per “obra o servei determinat” no podran  tenir una durada superior a 3 anys ampliable 12 mesos més per Conveni Col·lectiu.

 

Estem doncs davant un canvi de criteri important, encara que temporal, en relació a la contractació eventual la qual fins ara era considerada precària. Els alts índex de desocupació han modificat el criteri de consideració de precarietat laboral al prioritzar, finalment, la col·locació enfront la vertadera precarietat que no és altra que l’atur.

 

Francesc Romeu