“ Yo no sé muchas cosas, es verdad. Digo tan sólo lo que he visto. Y he visto: Que la cuna del hombre la mecen con cuentos, que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos, que el llanto del hombre lo taponan con cuentos, que los huesos del hombre los entierran con cuentos, y que el miedo del hombre… ha inventado todos los cuentos ”

La Llei 31/1995 entén la prevenció de riscos laborals com el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases de la activitat de la empresa amb el fi d’evitar o fer disminuir els riscos derivats del treball.

“ A la feina cap risc ! ” – ja deia el Departament de Treball de la Generalitat al 2004.

El treballador té el dret d’exigir que el seu lloc de treball sigui segur i l’empresa té l’obligació d’adoptar les mesures de prevenció adients i vigilar la seva aplicació.

Queda clar , avaluarem els riscos i planificarem la solució. Com ?

Segons les darreres dades publicitades ( del 2003 !!! actualització ja !!!) per l´INSHT (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo) la modalitat organitzativa implantada amb un 73,4% a les empreses es mitjançant la externalització emprant un SPA (Servei de Prevenció Aliè). Evidentment estem parlant d’empreses complidores amb la llei que el que volen es evitar problemes amb l’administració i que fan tot el que SPA els hi encomana. “Haberlas haylas”.

Però i si després hi ha un accident de treball ? A creuar els dits , sobretot si esdevé greu.

Apareix el llop-inspector de treball aplicant la responsabilitat objectiva . No es cap exageració estilística. El tipus de responsabilitat administrativa mantingut per la doctrina jurisprudencial es pacífica : la simple incompliment de la obligació genera la responsabilitat. Es més , ni cal que es produeixi un accident !! . La sanció administrativa pot arribar per la falta de mesures preventives, amb agreujants ( 39.3.c LPRL : “la gravetat dels danys produïts o que s’haguessin pogut produir …” ); amb la possibilitat de responsabilitat en matèria de seguretat social , recàrrec de prestacions , responsabilitat civil o inclús penal . Tot això està passant i de res servirà haver contractar un SPA . No es cap argument defensiu útil “tenir feta la prevenció”. La culpa sempre per la empresa , per la manca de mesures concretes o per la genèrica “culpa in vigilando”. L’activitat implica riscos ! . La prevenció mal entesa paràlisis . Aquesta és la realitat.

Podem preocupar-nos , criticar … però potser sigui més pràctic “ocupar-nos” de la prevenció , exigint la màxima implicació i responsabilitat als nostres SPA i treballadors. En cas contrari , ens espera el conte de l’administració , els bens jurídics lesionats , l’irreal zel protector i la sanció.

“Yo no sé muchas cosas, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos… y sé todos los cuentos.”

Carles Subils