Aquesta reflexió, contràriament al que podria donar a entendre el seu títol, no vol tractar sobre política, si mes no per la meva total i absoluta ignorància en relació a aquesta ciència la qual ja disposa dels seus professionals els quals representen i defensen els drets de la totalitat dels ciutadans, tant els que els varen votar com els que no.

El recentment nomenat primer ministre britànic David Cameron va mostrar públicament les seves queixes envers un estat asiàtic per la seva actitud tolerant amb el terrorisme. En el seu intent de matisar les seves declaracions, va reblar el clau afegint que, sense pretendre ofendre a ningú, al referit estat hi ha elements responsables d’exportar el terrorisme a l’estranger. Que havia passat? doncs que probablement a causa de la seva poca experiència havia estat traït pel seu subconscient.

Aquest exemple d’actitud, titllada per la diplomàcia internacional de políticament incorrecte, em serveix per intentar analitzar les declaracions del ministre de Foment José Blanco davant l’allau de baixes laborals  controladors aeris varen patir la setmana passada les quals varen ser la causa d’endarreriments i cancel·lacions de molts vols justament en el moment àlgid de la temporada turística i davant, no només de la comprensió, sinó fins i tot del recolzament sindical del conflicte. Al trobar-se en ple procés de la negociació col·lectiva del conveni, es justificaven les baixes en l’excés del nombre d’hores extraordinàries les quals repercutien negativament en el seu comportament al ocasionar-los esgotament, estrès i ansietat.

Mai fins ara s’havia qüestionat una baixa laboral i, en tot cas, davant qualsevol dubte en la seva expedició, a Catalunya, es posava en mans del ICAM, Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, el qual, en el termini aproximat d’un parell de mesos, dictaminava la procedència o no de la mateixa.

Doncs bé, segons recollia fa uns dies un diari de tirada nacional, progressista per ser més concrets, la Inspección Médica de la Seguridad Social, una setmana després de l’inici del conflicte, va comunicar que de 205 casos controlats, 136 varen passar a alta mèdica. Algunes d’aquestes altes, fins i tot, varen ser sol·licitades pel propi treballador. Quan el portaveu dels controladors es va queixar de que es forçava als controladors a treballar, fins i tot prenent medicació, el ministre espanyol va replicar a les queixes i va recalcar que “quan es pagaven com a hores extra, no patien tant d’estrès”.

Quan es prenen aquest tipus de mesures tant dràstiques normalment acaben pagant justos per pecadors però davant de la contundent resposta del ministre de Foment espanyol només em queda preguntar-me si va adoptar una actitud políticament incorrecte o va agafar el toro (no voldria ferir susceptibilitats) per les banyes.

Francesc Romeu