Històricament Catalunya ha estat un centre taurí important, contant amb places de braus a Barcelona, Girona, Olot, Figueres Lloret de Mar, Roses, Vidreres o inclús Torroella de Montgrí.

Aquest atractiu turístic, que durant els anys 70 va comportar grans beneficis també al sector de l’oci i l’hostaleria, creant al mateix temps nombrosos llocs de treball arreu de la geografia catalana, va ser l’orígen de l’auge del sector turístic a Catalunya.

Malgrat l’acceptació popular, aquesta festa ha entrat en decadència, sobre tot a Catalunya, i actualment només queda en actiu la plaça Monumental de Barcelona. On, des de l’any 2001 en que es varen celebrar 24 corrides de braus, ha anat disminuint fins les 16 de l’any 2008.

Ha estat la fallida econòmica de les empreses explotadores de la festa taurina, que recordem-ho ha estat i està gestionada el 100 % per empreses privades, la que ha portat irrevocablement al tancament de places, algunes testimonials encara en peu, posant a l’atur milers de persones. Tant mateix com el sector tèxtil, on al nostre país durant molt anys va ser el motor econòmic més important, i que hores d’ara només ens queden les innombrables colònies arreu de les nostres conques fluvials com a testimoni de tanta riquesa.

No obstant, malgrat no saber afrontar la crisi del sector, ha estat el resultat de la votació del Parlament de Catalunya, el que ha portat a diverses fonts pro-taurines a demanar compensacions econòmiques al govern català, per import aproximat de 400 milions d’euros, el que suposaria un cost de 57 a cada català. Pressupost equivalent a la construcció de sis hospitals o la construcció de 100 escoles o grans inversions en infraestructures. Cal que la ciutadania es faci càrrec del que no han sabut gestionar la empresa privada?

Amb independència dels detractors o dels amants de les corrides de braus, de la decisió presa pel Parlament de Catalunya, el sector taurí continua el seu declivi per manca de motivació, per no haver sabut evolucionar al pas dels anys. De la mateixa manera que els sector turístic a les costes catalanes ha sobreviscut amb una història de més de 50 anys, actualment aquest tipus de turisme no ha evolucionat. El concepte de sol i de platja i toros com a producte específic ha deixat d’atraure i cal un canvi, oferint tots els serveis que necessita el visitant, modificant i adaptant el concepte turístic per poder competir contra la gran oferta complementària, allotjament, restauració i activitats, que altres demarcacions turístiques ofereixen. La cultura popular és la que marca el destí d’aquests sectors empresarials.

Dit això, malauradament, el fet més rellevant és el degoteig constant de pèrdues de llocs de treball per manca de decisions empresarials que renovin i donin un impuls definitiu als diversos sectors afectats, malgrat que aquestes s’adaptin a un canvi de mentalitat de la cultura popular. La solució està en renovar-se o morir.

Rafael Garcia