En una recent sentència, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya ha donat la raó a un professional en la seva disputa amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) respecte a la data d’alta obligatòria al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
El professional en qüestió va tramitar la seva alta censal (hisenda) l’1 de novembre de 2019 i va procedir a la seva inscripció en el RETA (Seguretat Social) l’1 de febrer de 2020. No obstant això, la TGSS va iniciar un expedient al·legant que l’alta en el RETA hauria d’haver-se efectuat des de l’1 de novembre de 2019.
La clau de la sentència del TSJ de Catalunya radica en la interpretació de l’article 305.1 de la Llei General de la Seguretat Social, que estipula la inclusió obligatòria en el RETA d’aquells que exerceixin de manera habitual una activitat econòmica o professional a títol lucratiu. El tribunal va concloure que l’activitat del professional fins a l’1 de febrer de 2020 havia estat esporàdica i amb un nivell d’ingressos molt reduït, per la qual cosa no complia amb el criteri d’habitualitat exigit.
A més, es va destacar la importància de l’habitualitat en l’activitat econòmica per determinar l’obligatorietat de l’alta en el RETA, alguna cosa no sempre fàcil d’establir. En aquest cas, es va demostrar que el professional no va assolir el llindar d’habitualitat en la seva activitat, facturant una mitjana de 242,41 € mensuals en el període discutit.
Aquesta sentència subratlla la necessitat d’una avaluació detallada de cada cas abans de procedir a la inscripció obligatòria en el RETA, oferint una sortida o via de defensa a aquells professionals que, com en aquest cas, exerceixen la seva activitat de forma esporàdica i amb ingressos limitats.