El considerat pare del Dret Espanyol del Treball i de la Seguretat Social, Manuel Alonso Olea, va deixar dit que de vegades el preu d’un consens comporta acceptar ambigüitats. Potser aquesta característica és la molèstia reincident de la “Reforma Laboral”. Hi ha múltiples conceptes jurídics indeterminats que confonen fins i tot intèrprets privilegiats com a magistrats del Tribunal Suprem, catedràtics o inspectors de Treball. El text anirà madurant a mercè d’aquestes interpretacions paulatines. Així sigui.
Aquesta anhelada exigència de consens a més ha impedit contrareformar aspectes mediàtics més intensos, com ara les quanties indemnitzatòries en el supòsit de l’acomiadament disciplinari o les possibilitats de les modificacions substancials dels contractes de treball; entre d’altres.
No obstant això, si ha aconseguit incidir en qüestions no fútils com la prioritat, aplicabilitat o ultraactivitat dels convenis col·lectius; redefinició i exempcions dels ERTE, incloent un “nou mecanisme RED”, entre d’altres.
Però sens dubte l’èxit o el fracàs del nadó-RD-Llei es mesurarà per la seva efectiva o no capacitat de combatre la temporalitat clàssica del nostre model de relacions laborals.
Davant la posada en escena d’aquest propòsit convé ressaltar els mínims que tots hem de conèixer:
Primer i més important. Tot i l’existència de sorprenents i molestes imprecisions hi ha una música que ja era escoltada entre la jurisprudència i doctrina judicial. Aquesta música ara queda per escrit i ens fa ballar al so d’una presumpció inequívoca: “el contracte de treball es presumeix concertat per temps indefinit”. A partir d’aquí ve tota la resta. Tot és indefinit llevat que es demostri el contrari.
Segon. Per aconseguir aquesta música s’acompanya el contracte indefinit ordinari d’un instrument “reforçat”: el contracte fix-discontinu, el camp d’aplicació del qual ara s’intensifica amb noves possibilitats per utilitzar-lo.
Tercer. Les tres tipologies de contractes temporals de l’art. 15 de l’ET. (obra i servei; eventuals ; i interinidad) queden reduïts a dos. Els contractes d’obra i servei desapareixen; i els contractes eventuals i d’interinitat “es transformen amb foscors” en contractes per circumstàncies de la producció i en contractes de substitució, respectivament.
Quart. Els contractes formatius, de formació i pràctiques, són maquillats amb petits canvis sense alterar-ne l’essència, però si els costos. A l’alça.
Cinquè. Es potencien les conversions de contractes en indefinits, retallant càlculs pels encadenament de contractes.
I sisè, per no allargar. Per cada “incorrecte” contracte temporal concertat es podrà imposar
a les empreses una sanció de fins a 10.000 euros. Sí, 10.000 euros.
Per assumir i pair aquesta música contractual indefinida el regulador ha estat benèvol i ha concedit un període de vacatio legis de tres mesos. Serà aleshores quan tots haguem de saber la nova partitura, i utilitzar els instruments o modalitats contractuals més afinats.
Que Déu Apol·lo ens beneeixi.
