Reflexions personals de la 2ª Mostra d’Emprenedors de l’Assesoria Codina

“Ja sabem que l’ambient empresarial no és bo, tots rebem cada dia nombroses informacions sobre la crisi i experimentem vivències personals que ens fan sentir el seu alè pudent ben a prop. Per això estic content de poder donar bones notícies, de poder escriure sobre empreses i empresaris en positiu; i és que ahir, a la 2ª Mostra d’Emprenedors organitzada per l’Assessoria Codina, vaig veure com tenim una gent de primera i un país de primera i vaig estar segur de que tenim un gran futur per endavant.

És evident que l’emprenedoria és la clau de volta sobre la que s’ha d’aixecar la nostra recuperació econòmica. Necessitem empreses que facturin, que exportin, que creixin. Bona part dels problemes que ara vivim venen de realitats com la de que a l’Estat espanyol hi ha 47 milions d’habitants i que exclosos nens, estudiants, pensionistes, aturats, funcionaris, resulta que només 15 milions de persones treballen a l’empresa privada, generant de fet la riquesa sobre la que reposa tot el demés (un aclariment: no dic que els funcionaris no treballin; tots tenim molt clar que si que ho fan: vigilen l’ordre públic, ensenyen als nostres fills, guareixen als malalts, administren el nostre patrimoni cultural, gestiones els impostos, administren justícia, etc. Treballen de valent i permeten que les coses rutllin i la riquesa es generi, però no la creen).

Ahir doncs, vam poder veure una mostra d’aquestes empreses i d’aquests emprenedors. L’acte va tenir dues parts, en la primera dues empreses en funcionament ens explicaven els seus projectes, el que en varem dir els seus “casos d’èxit”. En la segona part, cinc joves emprenedors ens varen explicar quatre projectes d’empreses acabades de néixer i amb un gran potencial.

En Xavier Colomer de l’empresa Castey ens va deixar bocabadats quan vàrem veure una empresa gironina fabricant a Xina, exportant als Estats Units a Japó i als països àrabs. Jo vaig tenir fa molts anys el privilegi d’assessorar a Barberí ( l’embrió de l’actual Castey i la segona empresa més antiga de l’estat espanyol) i conèixer a un jove Ramon Castey quan l’empresa era a Olot. Si a qualsevol de nosaltres ens haguessin dit de fer paelles i cassoles hauríem dit “si això ho pot fer qualsevol; no és negoci!” Però hauríem estat equivocats: amb innovació (resulta que d’un producte com una paella se’n poden treure nou patents !!) i disseny ( assessorats per en Philippe Starck entre d’altres) des de Riudellots es pot conquerir el món.

L’amic David Molas de Vinyes dels Aspres ens va presentar la segona empresa ja consolidada. Modestament, va voler presentar-se com un negoci petit, no comparable al volum de Castey. Tot i així ens va explicar un model de negoci honest, arrelat a la terra, respectuós amb les tradicions i en un català correctíssim que feia goig de sentir. El resum, que fent un vi amb varietats de raïm autòctones i produint 40 mil ampolles l’any pots tenir quatre vins amb més de 90 punts a la llista d’en Parker (el mateix any!) i exportar arreu del món. Tots ens vam quedar amb ganes d’anar a Cantallops i tastar el S’Alou!

Un cop acabades aquestes dues exposicions vàrem començar amb els emprenedors. Primer vàrem tenir en Pere Saurina de “We watch the match” (ja ens va dir que l’empresa no es diu així però el seu producte estrella ha acabat donant-los el nom amb que són coneguts). En Pere ens va fer una presentació a l’americana, la més Silicon Valley de totes, i ens va fer veure el potencial de creixement exponencial de les xarxes socials combinades, en el seu cas, amb el que en podríem dir el “forofisme” esportiu. El cert és que la seva idea no té competència, milers de locals i d’usuaris s’hi estan apuntant en massa i una empresa ubicada al Parc Tecnològic de Girona ha tancat contractes amb competicions i clubs importants ( si, el Barça també) i té usuaris a llocs tan exòtics com Nigèria o l’Oreillys Irish Pub de Kampung Sungai Nibong de Malaysia. Un cop més, de Girona al món.

La segona exposició dels emprenedors va anar a càrrec d’en Sergi Teixidó de l’empresa Glodos. Sabíeu que una empresa gironina fabrica una elegant moto de joguina que es ven més a Australia que a Espanya? I que han aconseguit que es vengui a botigues de joguines tan emblemàtiques com FAO Schwartz de Nova York? La idea dels fundadors de Glodos és crear una joguina bonica, ben dissenyada, d’un material sòlid, consistent i amb un “packaging” molt original i pràctic. Ara acaben de llençar al mercat el seu segon producte i esperen anar-se fent un lloc en un mercat enorme i molt competitiu. Un cop més, una empresa nostre oberta al món, amb presència a les revistes de disseny més reconegudes i a programes de televisió de llocs com Polònia ( i no la de TV3!). Potser m’avanço, però varen guanyar el premi de la nit d’acord amb els criteris que, en nom del jurat, ens va explicar l’Anna Albar, Presidenta de Fira de Girona.

En tercer lloc, en Sergi Baster ens va presentar PuntCentric, la seva idea per combinar les avantatges de la compra per Internet amb la proximitat i calor humà del comerç tradicional. La idea és molt prometedora i després d’un llarg temps de preparació – també des del Parc tecnològic de Girona – ha començat a aixecar el vol incorporant una quantitat notable de comerços en molt poques setmanes. La presentació d’en Sergi va ser molt correcte formalment i molt ben estructurada. Caldrà estar atents a la seva plana web i estalviar-nos cues i mals de cap a l’hora de comprar a la carnisseria!

Finalment, les dues emprenedores Glòria Salomó i Ingrid Rahola varen fer-nos la presentació més esbojarrada de la nit ( esbojarrada en sentit positiu, el dels discurs de l’Steve Jobs “Estigueu afamats. Estigueu esbojarrats”). Són les fundadores de Llagurt una empresa de iogurts inspirada durant una estada a Chicago, però orgullosa de fer servir productes de qualitat de la nostra terra. Tenen obertes dues botigues ( Girona i Platja d’Aro), han signat la primera franquícia a Vic, i tenen una llista de 160 sol·licituds per obrir franquícies arreu. Van dir-nos que no volen fer-se riques, que se’n conformen amb veure botigues de Llagurt a tots els llocs on vagin, i van aclarir-nos els hàbits de consum del ciutadans d’origen xinés que viuen a casa nostra ( no gasten enlloc excepte a Llagurt, sembla). Una presentació molt espontània i divertida per rematar la Mostra.

Després varem tenir l’oportunitat de compartir uns vins de Vinyes dels Aspres i un fantàstic pica-pica ( presentat per Bonàpat). Ara d’això se’n diu fer “networking” i així vaig saludar a en Pere Quera i en Pere Cornellà, amb qui vam parlar dels vins de l’Empordà i de la seva personalitat davant, per exemple, els de Rioja. També vaig estar parlant amb en Joaquim Roca i la Marta Curanta, en Manel Puigdemont i la seva filla Clàudia i el Notari José Mª Estropà; també vaig veure en Joan Collell i en Miquel Casals i molts altres amics que ens van fer el favor d’assistir a la Mostra.

Els membres del jurat del premi, l’Anna Albar, presidenta de Fira de Girona, en Jaume Fàbregas, que representava la Cambra de Comerç de Girona, l’Eduard Batlle, conegut periodista, i en Joan Codina, advocat ( i el seu alter ego, el ninotaire JC Negre) ens van explicar els criteris que els havien fet decidir d’atorgar el premi als emprenedors de Glodos.

Un cop fora, a punt de marxar cap a casa, vaig parlar amb en Robert Bellsolà, una mica decebut perquè “Passi el que passi” no havia tingut l’èxit de taquilla que s’esperava. Però, un moment, Robert: has fet una pel·lícula sense subvencions, amb molta feina i pocs diners, has aconseguit que se’n parli arreu, projectar-la a 13 sales de cinema a Catalunya i estàs decebut perquè en Harry Potter et va fer la competència? Hauries d’estar-ne orgullós i recordar que ningú recorda la primera pel·lícula de l’Spielberg però ningú ha oblidat la segona ( “Tiburón”): has de continuar amb el teu esperit emprenedor i fer la segona!”