La recent resolució del TEAC de 30/10/2023 indica que la compensació de l’excés de quotes suportades sobre les repercutides no deduïdes en períodes anteriors constitueix un dret del contribuent i no una opció tributària de l’article 119.3 LGT, atès que no reuneix els elements fonamentals per a delimitar les opcions tributàries, perquè la norma tributària no concedeix una alternativa d’elecció entre règims jurídics tributaris diferents i excloents.
Això es dedueix del que indica el Tribunal Suprem en sentències, entre altres, de data 23 de febrer de 2023, recursos de cassació números 6007/2021 i 6058/2021, en les quals es delimiten les opcions tributàries a què es refereix l’article 119.3 LGT enfront d’altres supòsits.
Essent això així, l’exercici de tal dret podrà efectuar-se en l’autoliquidació del període de liquidació següent al qual es generi el saldo a compensar i en els successius, de la mateixa manera que podrà modificar-se posteriorment d’haver-se ja exercitat, sempre que, en tot cas, ens trobem dins del termini de quatre anys comptats a partir de la presentació de la declaració-liquidació en què s’origini aquest saldo, conforme al que preveu l’article 99.5 de la Llei de l’IVA.