Una de les darreres notícies que s’han donat respecte les operacions vinculades és la possibilitat que es flexibilitzi el seu règim d’obligacions en funció del volum de negoci de les empreses afectades o l’àmbit territorial d’aplicació.
El text que preveu la revisió, lluny d’haver satisfet alguns dels seus més acèrrims detractors (associació d’assessors fiscals, grans despatxos i CiU) ha obert la veda a les negociacions. El motiu: només es contempla la simplificació de la documentació per a les Pimes i respecte les operacions interiors.
El més trist de tot plegat no és que existeixi un règim fiscal especial per a les operacions vinculades que podria afectar inclús la relació de veïnatge o d’amistat (temps al temps), sinó que calgui negociar o canviar “cromos” per eliminar-lo. Que sigui en temps de crisi quan aquesta obligatorietat de documentació i valoració entren en ple funcionament. Que sigui un element més de pressió indiscriminada que afecta la competitivitat de l’empresa. Que sigui un destorb més que minva la seguretat jurídica de moltes operacions.
Entre d’altres crítiques que li plouen, hi ha la que té a veure amb la seva il•legalitat, doncs la normativa fiscal entén que el fet imposable s’ha de crear per llei (és una qüestió de seguretat jurídica) i tots hem estat testimonis com l’ajustament secundari, entre d’altres “detalls” s’han configurat amb una norma de menor rang. Un altre fonament de la seva inconstitucionalitat és que destrueix el principi de capacitat econòmica.
Finalment, i amb independència de tot plegat, només resta valorar les mesures que s’han aprovat i que finalment (abans d’entrar en vigor, o un cop en vigor però molestes) han passat a millor vida… han passat a formar part del “limb legal” de les normes fiscals oblidades… que bateguen amenaçadores la seva propera oportunitat i que desitgen, més que cap altra cosa al món… formar part d’alguna acta d’inspecció o expedient sancionador.
Si una norma s’aprova és perquè formi part del sistema vigent, si no és el cas perquè els temps no acompanyen, la millor solució és posposar qualsevol decisió al respecte fins el moment que la mesura sigui justificada. Només llavors, depenent de les circumstàncies i condicionants de la època, la seva redacció serà encertada.
Una solució de tècnica i qualitat legislativa ha de tenir en compte el tempo en què s’aproven les normes. No és el mateix legislar sobre protecció de dades ara que fa deu anys.Tot i tenir clars els conceptes, les necessitats o les previsions, no podem normar sense el coneixement que el propi pas del tremps ens obsequia.
Un exemple paradigmàtic ha estat la obligació de presentar els llibres registre d’IVA amb periodicitat mensual, víctima de dos ajornaments.
Més Informació | Art. 16 del reial decret legislatiu 4/2004 que aprova l’impost sobre societats+
Oscar Masó
