La diferent casuística va definint el tractament a l’Impost sobre Societats de les despeses corresponents als administradors.
En aquest cas, passa per no acceptar les indicades despeses com a deduïbles tot i estar comptabilitzades.
El Tribunal Suprem, en sentència de 8 d’abril de 2024 ha resolt que aquesta doctrina, s’ha de complementar, en el sentit que en un cas com el jutjat, les despeses d’indemnització a un administrador, en aquest cas president del consell d’administració, que tenen la seva causa en un acord per a la sortida negociada del directiu i el cessament de la seva relació contractual amb l’entitat mercantil, i que no estan previstes en els estatuts de la societat ni en cap contracte que vinculés al citat directiu amb l’entitat, manquen de causa obligacional correlacionada amb l’obtenció d’ingressos de l’activitat i no són despeses fiscalment deduïbles a efectes de determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats.
La indemnització ascendia a 13.928.868€, i l’entitat que ordena el pagament, BANKINTER.
