El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per diversos membres d’una família contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. La controvèrsia se centra en si la societat familiar, dedicada a l’arrendament immobiliari, complia els requisits per beneficiar-se de reduccions fiscals en l’impost sobre successions i donacions (art. 20.2.c) llei impost sobre successions i donacions 29/1987).

La sentència d’origen va determinar que la societat no realitzava activitat econòmica, ja que externalitzava gairebé totes les gestions dels seus arrendaments (uns 14 arrendaments) i el treball de l’empleat contractat no justificava una jornada completa.

Els recurrents argumenten que s’han infringit diverses normatives estatals i europees, i que la qüestió presenta un interès cassacional per determinar si, per a les activitats d’arrendament immobiliari, és suficient complir formalment amb el requisit de contractar una persona a jornada completa, o si aquesta contractació ha de ser justificable des d’un punt de vista econòmic.

La Secció d’Admissió del Tribunal Suprem ha considerat que la qüestió plantejada requereix una clarificació jurisprudencial, donat que pot afectar un gran nombre de situacions i perquè hi ha precedents que no condicionen l’activitat econòmica a la mera existència d’empleats. El recurs es tramitarà per establir si la justificació econòmica de la contractació és un requisit necessari per aplicar les reduccions fiscals en qüestió.

Tot i que afecta normativa estatal, i la normativa autonòmica catalana no serà objecte d’estudi al present cas, la solució a l’assumpte pot resultar rellevant.

Paral·lelament, una recent resolució que afecta exclusivament a l’Impost sobre societats i respecte a una entitat internacional amb un gran volum d’immobles, ha informat “…en circumstàncies anàlogues a les que concorren en el present supòsit, ha considerat complerts els requisits assenyalats a l’article 5.1 de la LIS, i ha conclòs que l’entitat consultora desenvolupava una activitat econòmica, encara que els mitjans materials i humans necessaris per intervenir en el mercat no eren propis sinó subcontractats a una entitat aliena al grup mercantil (vegeu, entre d’altres, les consultes V3859-16, de 13 de setembre de 2016, V1606-17, de 21 de juny de 2016 i V1794-17, de 10 de juliol de 2017).”

Accés a la resolució del Tribunal Suprem

Accés a la resolució de la Direcció General de Tributs