Quan Mafalda va anar al seu primer dia de classe de filosofia la professora va preguntar : “Algú ha sentit parlar de Sòcrates ?. La nena va respondre : “Defineixi algú”. Quelcom semblant passa amb l’anàlisi de les diferents modalitats contractuals.
L’article 15 de l’Estatut dels treballadors possibilita realitzar un contracte temporal en les següents causes : 1. Per necessitat de fer una obra o servei determinat amb autonomia pròpia dins l’activitat de la empresa; 2. Per atendre acumulació de tasques o excessos de comandes ; i 3. Per substituir treballadors amb dret a reserva del seu lloc de treball ( per exemple , una incapacitat temporal).
Hi han altres possibilitats molt minoritàries de confeccionar un contracte temporal que atenen a objectius molt concrets : contractes de formació ( per incorporar col·lectius mancats de formació ) ; de pràctiques ( per incorporar col·lectius sense experiència en la seva titulació ) ; de relleu ( per compensar la jornada deixada de treballar per un jubilat anticipat ) …
En definitiva , la vàlida confecció d’un contracte temporal queda supeditada a la vàlida acreditació de la causa del mateix .
La contractació temporal és causal.
El creixent establiment via normativa o convencional de nous requisits , els inestables criteris administratius o doctrinals , o les resolucions jurisprudencials dificulten a la pràctica la possibilitat de concertar vàlidament un contracte temporal.
I recordem , en cas de no poder encabir una situació concreta en les previsions causals la contractació esdevé INDEFINIDA.
Per fer-ho curt , la realitat pràctica diu el següent : tothom es INDEFINIT sempre que no es demostri el contrari. ( Curiosament es concedeixen bonificacions a les empreses per fer contractes indefinits , és a dir , per fer el que legalment s’ha de fer ).
Les empreses han de poder adaptar competitivament la seva plantilla a les seves necessitats de manera ràpida i econòmica. La flexibilitat de les modalitats contractuals implicaria girar la pràctica anterior : tothom es TEMPORAL .
Quan una persona es contractada ho és per atendre unes necessitats concretes d’una empresa. Si finalitzen aquelles necessitats aleshores … què fem amb la persona i el seu contracte ? . Per què ha d’existir el contracte indefinit ? Per què no evitem sobre dimensionar les empreses i fer-les flexibles ? ( i facilitar el seu dimensionament ) . Per què carreguem a les empreses de costos amb tasques assistencials ? Son ONG´s ? No correspon fer això de manera més eficient a altres ?
Pel propi interès de les empreses i els treballadors .
Carles Subils
