La legislació sobre protecció de dades, tot i ser una normativa de vegades excessivament carregosa que pot arribar al punt de la desnaturalitzar la gestió eficaç de qualsevol organisme o empresa, ha de ser mínimament respectada; i més encara quan es tracten dades sensibles a l’afectat o quan s’han de remetre documents oficials de caire privilegiat; per cert, dades o documents amb els quals es poden cometre multitud d’actuacions fraudulentes i en perjudici de tercers com ara comprovarem.

Aquest cas que ara explicaré pot ser més comú del què pensem i es podria evitar amb una mica més d’atenció per part de les entitats obligades a complir la normativa sobre protecció de dades. Els causants de tot plegat, sense perjudici d’un penques en cerca i captura a qui lògicament li ha de caure tot el pes de la llei (en aquests casos sí que quan més obesa i feixuga millor), són entitats provinents tant del sector públic com del privat, ambdós amb prou mitjans i coneixements… però no sé si amb prou voluntat de destinar-hi recursos.

Bé, el fet és que un senyor (el penques que abans comentava), a qui gràcies a Déu només se li va acudir fer altes de telefonia mòbil, utilitzava per a formalitzar contractes amb les companyies telefòniques i suplir la identitat de l’afectat un contracte d’obertura de compte corrent original a nom de l’afectat que una entitat bancària havia enviat amb anterioritat per correu ordinari, alhora que feia ús d’un permís de conduir que tot i emès amb les màximes garanties legals, amb posterioritat va ser enviat per l’administració de trànsit al seu legítim titular també per correu ordinari. En fi, que ens trobem davant un agut estafador que és coneixedor de la importància que té i no hauria de tenir el correu ordinari: un mitjà d’enviament de documentació a ulls de qualsevol poc infal·lible i gens personal.

De fet, i pel què fa al permís de conduir, com acte administratiu que és, s’hauria de notificar amb les garanties que informa l’article 59 de la Llei 30/1992 sobre el Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, és a dir, la notificació ha de ser per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la seva recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat, l’acreditació del qual s’incorporarà a l’expedient. Segur que a ningú se li acut pensar que el correu ordinari reuneix aquests requisits.

No cal dir-vos que aquest mateix estiu he estat testimoni directe, en demanar un duplicat del permís de conduir, de la pregunta: “rep el correu amb normalitat?”

Tampoc cal que us detalli quin ha estat el viacrucis que ha hagut de superar el perjudicat per l’estafa quan va començar a pagar factures de les corresponents companyies subministradores per trucades fetes amb terminals mòbils que mai havia comprat. Per fer-nos una idea de com tracten les companyies telefòniques, els seus serveis d’atenció al client i algunes sucursals de les anteriors als consumidors, TV3 ha emès recentment un documental al programa “30 minuts” titulat “mantinguis a l’espera”.

Amb independència de tot plegat (que no és poc) us faré esbós de quines serien les gestions que podria dur a terme un altre penques amb més de “morru” que l’anterior amb un permís de conduir aliè (un mitjà d’identificació vàlid d’acord amb la jurisprudència i la doctrina més destacada):

• Per començar, i d’acord amb l’article 85 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General que diu “la identificació de l’elector, es realitzarà mitjançant Document Nacional d’Identitat, passaport o permís de conduir, que aparegui la fotografia del titular o, a més, tractant-se d’estrangers, amb la targeta de residència” el seu il·legítim posseïdor podria votar al PP si som d’esquerres o a l’inrevés. No sé si és millor que comprin terminals…

• Sortint de la votació (cap de setmana) i segons disposa l’article 32 de la Ordre de 9 de gener de 1979 i l’article 31 de la Ordre de 9 de gener de 1979, podria passar pel Casino o el Bingo i cometre alguna què altra bestiesa un cop admès al local amb la nostra identificació.

• Finalment, si resultés que el dilluns alhora que trist per no haver obtingut els guanys esperats al bingo, s’assabenta que el partit que havia votat en nom propi i aliè perd les eleccions, li pot venir de gust comprar armes, drogues o qualsevol altre element de dubtosa legalitat perquè li siguin enviats per servei postal. Tinguem presents que el Reial decret 1829/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament en el qual es regula la prestació dels serveis postals informa que la persona que es faci càrrec del paquet podrà identificar-se, entre d’altres mitjans, amb el permís de conduir.

• Per el pagament d’alguns dels capritxos que pugui tenir tampoc hauria de tenir molts problemes, doncs alguns bancs admeten el permís de conduir per realitzar operacions bancàries… en qualsevol cas us podria recomanar el mateix banc que va enviar el contracte bancari per correu ordinari i veure què tal.

Però no us altereu, que no tot perjudica. També podria fer ús del nostre permís de conduir un ciutadà model, un heroi encobert de les col·locacions laborals contrari a l’atur més acarnissat i en comptes d’optar per dur a terme accions de tan tràgiques conseqüències, personar-se i aprovar unes oposicions a jutge, fiscal, o qualsevol altre càrrec de l’administració en el nostre nom. Sabeu com podrà identificar-se en fer l’examen a les proves de selecció?

Oscar Masó