VERSIÓ CRÍTICA

Conversa recurrent en matèria laboral un dia de gener analitzant el següent precepte d’un conveni col·lectiu: “Per l’any 2.011 les retribucions dels treballadors seran incrementades segons l´IPC previst per govern per aquest any ”.

– Queda clar ?

– Claríssim !! … però on trobem aquest IPC previst.

– Hmmm, a la Llei de Pressupostos :

Després de una llarga recerca ( s’ha fet de nit ) :

– No ho trobo.

Ni podrà fer-ho perquè aquella Llei no ho diu de manera explícita .

Veu en off (Resposta de l’oracle I.N.E. i altres savis) : “heu de deduir l’IPC dels increments que es vegin a la Llei de pressupostos“ .

– Si el S.MI. s’ha incrementat en un 1,3% , l’I.PR.E.M s’ha congelat , les pensions mínimes s’han incrementat un 2,3% , la resta de pensions queden iguals … (podríem seguir) aleshores , davant d’aquesta riquesa … què fem ? és el 1,3% ; el 0% ; el 2,3% ó el 3,14159265358979323846.

Juguem als daus ?

A partir d’aquí ni veu en off ni res . Silenci . Es tanca el teló . Surt un atrevit : “aplicarem el xx%”. (Evidentment no m’arriscaré).

I si a finals de l’exercici 2011 l’IPC real final < IPC previst ? La empresa ha pagat de més . O no , per que ha complert amb allò que deia literalment el conveni ? . Però això ja seria una altra tragicomèdia: “l’art d’interpretar el que la norma no preveu”.

VERSIÓ PRÀCTICA. El JOC de l’IPC en 4 passes.

Regla bàsica : Els treballadors amb millores voluntàries absorbibles abonades per la empesa no es poden fer il·lusions donat que ja cobren per sobre de conveni. S’accepten al joc aquells treballadors que hagin pactat amb la seva empresa vincular les seves percepcions al mateix.

Punt de partida :

Jaimito cobra 1000 euros.

  • 1 pas: Arriba gener 2011.

L’empresa li puja segons l’IPC previst , l’indiscutible 1,3% .

Per tant , nou sou : 1000 + 13 = 1013 euros.

  • 2 pas: Arriba gener 2012 i coneixem que l’IPC real final de l’any 2011 : 3%.

La empresa ha d’actualitzar els imports , donat que hi ha hagut una desviació entre l’IPC previst i el real .

Per tant , 1000 * 3 % = 1030 .

  • 3 pas: Pagar endarreriments.

De gener a desembre es va pagar 1013 euros mensuals quan havien de ser 1030 euros. Hi ha una diferència de 17 euros mensuals.

Per tant , 17 * 12 mesos = 204 euros a pagar d’endarreriments.

  • 4 pas: amb el sou de 1030 tornar a començar un nou joc amb l’IPC previst per l’any 2012.

Curiositats : els treballadors reben endarreriments per mantenir el seu poder adquisitiu . Les empreses no poden generar factures per endarreriments als seus clients pels diferencials soferts. Però això ja seria una altra tragicomèdia: “l’art de comparar”.

Carles Subils