A Espanya hi ha aproximadament 1.000 nous casos anuals de càncer infantil.

La durada mitja del tractament és de 2 anys.

Per tant, hi ha una mitja permanent de 2.000 famílies afectades.

El cost mitjà familiar s’incrementa en 500 euros mensuals per fer front a la malaltia.

El 80% dels casos es curen.

En un 30% dels casos un dels pares perd la seva feina per poder tenir cura del seu fill.

Un altre 30% demana baixes mèdiques per depressió, ansietat …

La resta demana excedències , permisos no remunerats , esgota vacances …

Només 1 de cada 10 empreses facilita la continuïtat amb flexibilitat horària, treball al domicili familiar , canvi de torn …

A partir de l´1 de gener del 2.011 , mitjançant les disposicions finals 22 i 23 de la Llei 39/2010 de Pressupostos Generals , s’incorporen 3 novetats sociolaborals:

  • 1ª : A fi de fer possible la compatibilitat de la vida familiar i laboral neix el dret a reduir la jornada , amb la disminució proporcional de salari , de un mínim de la meitat per tenir cura, durant la hospitalització i tractament continuat , del menor de 18 anys a càrrec afectat per un càncer o qualsevol altre malaltia greu que requereixi hospitalització de llarga durada i atenció directa, continuada i permanent. (Nou art.37.5.III E.T.)
  • 2ª : A fi de no perdre poder adquisitiu neix el dret a sol·licitar una nova prestació a la seguretat social (via mútua o entitats gestores) per la cobrir la falta d’ingressos per la part de la jornada que es deixa de treballar. (Nou art.135 quáter L.G.S.S. )
  • 3ª : A fi de continuar cotitzant per les mateixes bases de cotització s’efectua el reconeixement d’aquests períodes de reducció de jornada com si haguessin estat treballats al 100% a efectes de computar futures prestacions (p.ex.: jubilació o incapacitats permanents ). (Ampliació de l´art.180.3.II L.G.S.S.)

El impacte global que pateixen les famílies reben aquesta nova regulació després de 16 anys de reivindicació continuada. Entre d’altres , La Federació de pares amb nens malalts de càncer , la Fundació “Mujer, Familia y Trabajo” , i finalment , la darrera iniciativa de Mª Concepció Tarruella, membre del grup parlamentari CIU , recolzada per PSOE i PP, aprovada per unanimitat al Congrés de Diputats, fan efectiu allò que ja establia el Parlament Europeu a la Carta Europea del Drets del Nen (DOCE nº C 241, de 21 de Setembre de 1992) : el dret dels nens malalts a estar amb els seus pares.

Mancant encara el desenvolupament reglamentari que inclogui un catàleg de malalties incloses , o existint dubtes interpretatius davant determinats aspectes de la nova regulació, cal ser positius.

Tot això no representa cap cost per les empreses , ajusta la legalitat a la realitat responent a problemes reals , evitant fraus i inspeccions o valoracions mèdiques … els nens malalts , enmig de “químios” o transplantaments , es quan més necessiten seguretat i protecció. Iniciatives com aquestes , o com les de xaropclown , ens han d’encoratjar per creure en el millor , en un futur sense crisis i sà.

Carles Subils