Una recent resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central de 18 de març de 2024 nº00/01744/2022, recorda que el dret a compensar o a retornar l’IVA és una opció tributària.
Així doncs, diu el TEAC “a diferència de la deducció de les quotes d’IVA suportat, qualificada de l’exercici d’un dret i no d’una opció pel Tribunal Suprem en sentències de data 23 de febrer de 2023, en el present supòsit ens trobem davant l’exercici d’una opció subsumible a l’article 119.3 de la Llei General Tributària, ja que concorren dues alternatives diferents i excloents: consignar les quotes a compensar en períodes posteriors, o sol·licitar-ne la devolució (art. 99. Cinc Llei de l’IVA); i concorre un element volitiu, recollint-se en l’autoliquidació la manifestació de voluntat del subjecte passiu per una alternativa o l’altra.
Per tant, no tractant-se de l’exercici d’un dret, sinó d’una opció, la mateixa no seria susceptible de modificació amb posterioritat al seu exercici, després de finalitzat el període reglamentari de declaració.
En aquest sentit, s’ha anat pronunciant el TEAC, com es reflecteix a les resolucions de 10 de març de 2009 (RG 00-01549-2007) i de 14 de març de 2013 (RG 00-01386-2010).
