Estimat Sr.Rawls* :
Fa uns dies dos senyors, tots dos amb 65 anys, ens van venir a veure per calcular la seva futura pensió de jubilació.
-El Sr. A ha treballat com a autònom durant tota la seva vida laboral com a fuster. Uns 40 anys cotitzant per la base mínima de cotització. Pensió resultant : 748,07 euros. (Com a curiositat : si només un any dels darrers 15 no hagués estat donat d’alta la pensió resultant seria de 699,20 euros).
-El Sr. B ha treballat dins del règim general 15 anys també amb bases mínimes, encadenant percepcions per desocupació amb llargs períodes d’inactivitat. Pensió resultant : 679,70 euros. (Quantia mínima amb cònjuge a càrrec).
El premis assolits son desproporcionats respecte als esforços contributius efectuats. En aquest cas , és just un sistema que tracta igual realitats diferents ? quin sentit té un igualitarisme no equitatiu?
Si la meva filla, de tres anys, aprèn que si plora quan jo parlo per telèfon li dono una galeta, plorarà a la propera trucada; … no cal ser economista … Si la empresa paga comissions per objectius, els treballadors treballen més … no cal ser defensor d’Adam Smith. Els incentius importen.
Al treball hem de promoure el treball. La implicació del treballador al projecte empresarial recolzada amb formació continuada. No diguem res d’original, no cal!
Sempre podem pensar que la nostra empresa existirà tota la vida, que els clients son pesats, que el “jefe” bla,bla,bla. Podem ser “aguilistes” o simplement no pensar i no acceptar que estem competint i que podem perdre.
No cal ser injustos amb el Sr. B , cal ser justos amb el Sr. A.
El govern espanyol va anunciar que als darrers mesos del 2010 iniciarà la reforma del sistema de pensions. Alea iacta est.
Atentament ,
Carles Subils
*John Rawls fou un filosof nord-americà autor de la “Teoría de la Justicia”(1971).
