Estem passant per una crisi molt profunda en què cada vegada més persones estan a l’atur i, el que és més greu, a moltes d’aquestes persones ja se’ls hi ha acabat el cobrament de l’atur. Poca feina per a molts llocs de treball. I ara ve la pregunta, no podríem fer com va fer Alemanya fa anys?
La solució que va posar en pràctica Alemanya va ser trossejar els llocs de treball, repartir-los i crear els ‘mini-jobs’, que eren treballs a temps parcial, amb un sou de 400 €, en els que el treballador no pagava impostos i abonava la cotització a la Seguretat Social de forma voluntària. A més, tenien dret a vacances pagades, maternitat, malaltia i acomiadament. La part positiva és que el treballador (la majoria dones) té un sou segur, petit però té un sou, i la part negativa és que dintre de 45 anys, quan es jubili, només tindrà dret a una pensió bàsica de 140 €. Cal que els treballadors sospesin si els interessa l’opció de treballar i cobrar (poc) o estar sense treballar i, per tant, sense cobrar. Treballant amb aquest sistema i amb aquest sou permet, com a mínim, cobrir les despeses més bàsiques. Cal optar entre tenir un treball mediocre, remunerat, o no tenir-lo. També és cert que amb l’opció de ‘mini-job’ el que es crea és treball per a tothom, però amb un nivell d’estat del benestar baix, i, d’altra banda, el Govern pot presumir d’haver rebaixat la taxa d’atur. Pensant en el dia de demà, quan aquests treballadors es jubilin, tindran poca pensió (ja que cotitzen per poc). Amb això hi ha pros i contres: + Feina per a molta gent + Menys atur + Cobriment de les despeses bàsiques + Dret a vacances, maternitat i malaltia pagades – Poc nivell de competitivitat – Nivell de l’estat del benestar baix – Poca cotització = poca pensió de jubilació Cal sospesar què convé al nostre país i al del costat (l’estat espanyol). Seria viable? Pensem-hi.
Júlia Rabell i Ginesta
