La normativa que s’ha vingut aplicant fins ara distingia dues situacions davant l’inici del període vacacional del treballador quan aquest coincidia amb una situació de baixa d’Incapacitat Temporal.

La primera era quan el treballador es trobava en situació de baixa abans d’iniciar el període de vacances. La jurisprudència aplicable en aquest supòsit, li permetia fixar un nou període de vacances.

La segona situació esdevenia quan, una vegada iniciat el descans vacacional, el treballador patia una situació d’IT. En aquest cas, s’interpretava com un fet imprevisible la conseqüència del qual no es podia imputar a l’empresari i, per tot això, el còmput del període de vacances no s’interrompia.

Aquesta operativa, si més no, tenia la seva lògica però, en canvi, portada a les últimes conseqüències, ocasionava situacions contradictòries. Per exemple, davant una llarga malaltia de 18 mesos de durada, el treballador podia arribar a acumular 3 mesos de vacances en el moment de reincorporar-se: un mes corresponent al any en curs més dos mesos més dels dos anys anteriors.

Ja no en parlem si aquesta llarga malaltia finalitzava en una incapacitat laboral permanent. A les hores, com que el treballador passava a ser pensionista i no podia gaudir de les vacances, es creava una situació de difícil solució.

Ara, a partir de la Sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea, de 21 de juny de 2012, en la qual es reconeix al treballador el dret a gaudir de les seves vacances anuals encara que en el transcurs de les quals es produeixi una situació d’Incapacitat Temporal, afegit a la darrera Reforma Laboral que posa límit a l’acumulació del període de les mateixes, s’obre un nou marc en base a dues argumentacions que parteixen de la definició dels conceptes vacances i baixa.

Mentre que l’objectiu de les vacances és descansar disposant d’un període de lleure i esbarjo, la finalitat de la baixa d’Incapacitat Temporal és la recuperació d’un procés de malaltia. Tots dos conceptes, vacances i baixa, tenen un mateix objectiu, la recuperació del treballador per a la seva vida laboral.

En relació a la acumulació del període de vacances, la darrera Reforma Laboral la limita als 18 mesos següents a l’acabament de l’any natural en què les hauria d’haver gaudit.

El resum de tot plegat és que, malgrat la baixa d’Incapacitat Temporal, el treballador gaudirà de vacances el període del qual podrà acumular, però, de forma limitada.

Francesc Romeu