La importància de formalitzar correctament el cessament en el càrrec i les seves implicacions fiscals.
M’ha semblat interessant la consulta vinculant V2481-11 de la Direcció General de Tributs en la es planteja quina és la conseqüència d’haver cessat en els càrrecs d’una persona jurídica i sobre la possibilitat de que l’Administració tributària li pugui dirigir requeriments com a administrador d’aquesta persona jurídica.
Segons s’exposa en la resposta a la consulta, l’article 4.2.K) del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, estableix que en el cens d’obligats tributaris, i per al cas de persones jurídiques, figuraran el nom i cognoms o raó social o denominació completa i número d’identificació fiscal dels representants legals.
Igualment, els articles 9.1.2 i 3 ñ) del mateix reglament, quan regula les declaracions censals d’alta en el Cens d’Empresaris, professionals i retenidors, estableix que els que hagin de formar part d’aquest cens hauran de presentar una declaració d’alta en el mateix, que inclourà, entre d’altres les dades indicades en el paràgraf anterior.
En el mateix sentit, els articles 10.1 i 2.b) del mateix reglament, en regular la declaració de modificació en el cens indicat, que quan es modifiqui qualsevol de les dades recollides en la declaració censal d’alta o en qualsevol altre modificació posterior, l’obligat tributari haurà de comunicar-ho a l’Administració, mitjançant la corresponent declaració de modificació.
Per últim, l’article 110.2 i 3 del mateix Reglament, estableix que per les persones jurídiques hauran d’actuar les persones a qui correspongui la representació en el moment de l’actuació administrativa, i que els que van tenir aquesta representació quan es van meritar o s’havien de complir les corresponents obligacions o deures, hauran de comparèixer a requeriment de l’Administració tributària, en el seu propi nom i sense vincular a la persona jurídica o entitat. En l’apartat 3 es preveu que el legal representant haurà d’acreditar la seva condició davant l’administració tributària, però que es podran considerar els representants aquelles persones que consten inscrites com a tals en els corresponents registres públics.
Amb tots els antecedents exposats, la Direcció General de Tributs conclou que existeix el deure de les persones jurídiques de comunicar a l’Administració Tributària les variacions que es produeixin respectes els seus representants legals, perquè en cas contrari, aquesta administració podrà considerar com a representant legal els que als efectes els hi constin.
Arribats a aquest punts ens podem plantejar si quan es produeix un canvi d’administradors de qualsevol societat, s’hauria de comunicar aquest canvi a l’Administració Tributària, independentment de la seva obligatòria inscripció en el Registre Mercantil corresponent. Doncs sí, qualsevol canvi en els representants legals d’una societat mercantil s’haurien de notificar a l’administració tributària mitjançant la corresponent declaració censal, i no només a efectes de complir amb el que disposa la normativa d’aplicació sinó també a efectes d’evitar situacions com les que es plantegen en aquesta consulta quan una persona ha deixat de ser representant legal d’una societat.
En la mateixa consulta, també es planteja la possibilitat de què tot i haver cessat com a representant legal de la societat, l’Administració Tributària pugui sancionar a la persona requerida en cas de no atendre el requeriment.
Doncs bé, segons l’article 179.1 de la Llei General Tributària, preveu la possibilitat de sancionar per fets constitutius d’una infracció tributària quan resultin responsables dels mateixos, i entre les infraccions tributàries, l’article 203.1b) de la mateixa Llei, preveu com a infracció tributària el no atendre a un requeriment degudament notificat.
Així doncs, es recomana atendre els requeriments, encara que sigui per manifestar o provar que ja no és administrador de la societat, i evitar així la imposició de la corresponent sanció.
Josep Maria Huertas
