El proper dia 29 de març de 2012 tindrà lloc la vaga general que ha estat convocada per les comissions executives de les Confederacions Sindicals de la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) en resposta a la promulgació del RDL 3/2012, de 10 de febrer, comunment conegut com a “reforma laboral”. Totes les empreses i treballadors han de tenir en compte una sèrie de punts bàsics per saber quina és la forma legal de procedir davant d’aquesta aturada general, sense perjudici del que pugui establir l’Ordre que previsiblement i al respecte es publicarà properament.
1. Dret fonamental. La vaga és un dret fonamental i individual dels treballadors que es troba especialment protegit. Tots els empleats sotmesos a una relació laboral, ja siguin de caràcter ordinari o especial, tenen dret a secundar-la durant tot el dia 29 de març o durant part de l’esmentat dia. A més, l’empleat pot afegir-se a la vaga, i igualment abandonar la vaga a què es va adherir prèviament.
2. Comunicació prèvia. Els treballadors que s’uneixin a la vaga no estan obligats a comunicar-ho a l’empresa prèviament, per la qual cosa és possible que fins al mateix dia 29 de març l’empresa no tingui coneixement fefaent dels treballadors que decideixin afegir-se a la vaga.
Un dels temes més complexos és si l’empresa pot preguntar o no prèviament als treballadors si secunden la vaga. La recomanació general és que no s’hauria de requerir els empleats aquesta informació, ja que qualsevol mesura que s’interpreti com una manera de desincentivar la participació dels treballadors en la vaga podria ser considerada una violació del dret de vaga.
Tanmateix, els experts laboralistes també creuen que sí es pot arribar a preguntar amb caràcter merament informatiu, sense cap exigència sens dubte, sempre i quan l’empresa objectivament necessiti aquesta informació per garantir el dret a treballar dels que no volen secundar la vaga.
Per exemple, “seria lògic preguntar al vigilant de seguretat si té pensat venir a treballar, perquè en cas negatiu una altra persona haurà d’ocupar-se d’obrir la porta de l’edifici i controlar l’accés dels empleats que vulguin venir a treballar,” expliquen. En tot cas, la resposta que donés el treballador no seria vinculant: “en qualsevol moment podria afegir-se a la vaga o desistir de la seva participació inicial”.
3. Assemblea informativa. El Comitè d’Empresa, els delegats de personal o els propis treballadors poden sol·licitar a l’empresa la convocatòria d’una assemblea, avisant amb 48 hores d’antelació, per tractar el tema de la vaga. En aquest cas, la companyia ha de facilitar un lloc del centre de treball, si bé la mateixa s’haurà de desenvolupar fora de l’horari laboral.
4. Remuneració. L’exercici del dret de vaga és una de les causes de suspensió del contracte de treball i, en conseqüència, les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball queden exonerades.
El treballador en vaga no percep el salari corresponent als dies o hores no treballades. El dret de vaga repercuteix tant sobre el salari base com els complements salarials, incloent-se la part proporcional de la retribució dels dies de descans setmanal i de les pagues extraordinàries, així com el complement de participació en beneficis i excloent-se únicament les percepcions extra salarials.
Les vacances no es veuen afectades per l’exercici del dret de vaga, ni en la seva durada ni en la seva retribució.
5. Obligacions establertes. Durant la suspensió del contracte de treball per la vaga, les obligacions complementàries d’ambdues parts es mantenen, com el deure mutu de bona fe, deure de secret i sigil professional, prohibició de competència deslleial, etc. i el seu incompliment podrà donar lloc a l’aplicació de mesures disciplinàries.
6. Sancions. La companyia no pot exercir cap mesura que s’entengui lesiva del dret de vaga. En aquest sentit, l’exercici del dret de vaga no pot ser causa d’acomiadament que podria ser qualificat com a nul-, ni tampoc pot donar lloc a la imposició de cap altre tipus de sancions. Així mateix, mentre es desenvolupi la vaga, l’empresa no pot substituir els vaguistes.
7. Serveis mínims. Excepcionalment, la llei permet que les companyies puguin establir serveis mínims de manteniment i seguretat per evitar danys o deterioraments en el patrimoni de l’empresa durant la vaga. En aquests casos l’empresa haurà d’acordar els esmentats serveis mínims i designar aquells treballadors que s’hagin d’encarregar de la prestació dels mateixos d’acord amb el Comitè de Vaga.
8. Piquets. Durant la vaga, l’empleat pot donar publicitat sobre la mateixa a altres treballadors de forma pacífica, així com fer piquets informatius o persuasius. Tanmateix, el treballador vaguista no pot coaccionar físicament o verbalment cap altre treballador per a què s’uneixi a la vaga, ni pot realitzar manifestacions ofensives contra altres treballadors o contra la pròpia empresa.
9. Seguretat Social. Quant als aspectes en matèria de Seguretat Social de la vaga, si aquesta afecta la totalitat de la jornada, se suspèn l’obligació de cotitzar per part de l’empresa i del propi treballador. Si la vaga afecta part de la jornada, existeix obligació de cotitzar únicament per la retribució percebuda proporcionalment al temps treballat, cotitzant-se pels salaris realment percebuts.
10. Possibles disturbis. Finalment encara que actualment no s’espera que la vaga comporti l’existència d’actes violents o agitació social de caràcter gravi, les companyies han d’estar preparades i adoptar les mesures que siguin raonables si existeix qualsevol senyal de disturbis o possibles danys personals o materials en la companyia. Les mesures a adoptar dependran en qualsevol cas de les circumstàncies concurrents però podrien incloure avisar a la policia, el tancament de l’oficina o requerir els empleats que no acudeixin a treballar.
Francesc Romeu