Malgrat totes les dades i percepcions negatives que rebem contínuament sobre la salut de l’economia espanyola, semblaria que estem recuperant la competitivitat més ràpidament que qualsevol altre país de la zona euro.

El passat 10 d’abril, el departament de recerca del BBVA va publicar una anàlisi econòmic en anglès titulat: “Leaving stereotypes behind: Spain recovers competitiveness and productivity faster than any other eurozone economy” (Deixant els estereotips enrere: Espanya recupera competitivitat i productivitat més ràpid que qualsevol altra economia de la zona euro).

Traduïm les conclusions finals de l’estudi:

“En poques paraules, per què argumentem que Espanya recupera la competitivitat més ràpid que qualsevol altre país de la zona euro?

  • 1.   Les exportacions espanyoles han estat creixent a un ritme de dos dígits en els darrers anys. Han crescut en un 30% des del començament del 2009 i, de fet, al final del 2011 les exportacions estaven un 9,5% per damunt dels nivells anteriors a la crisi (primer trimestre del 2008). La darrera xifra gairebé duplica els resultats d’exportació d’Alemanya o Irlanda durant el mateix període. En un clar contrast, a finals del 2011 les exportacions de la zona euro continuen aproximadament al mateix nivell que l’any 2008.
  • 2.   Després d’aquesta recent recuperació, les exportacions espanyoles representen un 30% del PIB (quatre punts percentuals més del PIB que abans de la crisi), un rati que està en línia amb el del Regne Unit, i més alt que els de França i Itàlia. Tot i així, encara està força per sota del promig de la zona euro.
  • 3.   La setmana laboral promig a Espanya s’ha incrementat un 2,6% (una hora per setmana) des del començament del 2008, mentre en el conjunt dels països de l’OCDE de fet ha baixat. Això té una cara negativa en l’increment de l’índex d’atur, però la setmana laboral més llarga ha augmentat la productivitat.
  • 4.   La productivitat per empleat ha crescut un 11,1% des del començament de 2008, l’increment més gran de la zona euro. Fins i tot tenint en compte la setmana laboral més llarga, la productivitat per hora ha pujat un 8,3% a Espanya, en línia amb les dades d’Irlanda, i 7 punts percentuals per damunt del promig de la zona euro.
  • 5.   El tipus de canvi efectiu d’Espanya s’ha depreciat un 7% des del primer trimestre del 2008. A la zona euro, només Irlanda ha vist el seu tipus de canvi efectiu depreciar-se més. El tipus de canvi efectiu de la zona euro s’ha depreciat un 1,4% en el mateix període.
  • 6.   Els salaris per empleat a Espanya s’han mantingut gairebé constants des del final del 2009 (+0,1%). El promig pels països europeus amb dades disponibles és del 3,7% i per Irlanda és de l’1,7%. La productivitat està superant el creixement de salaris des de mitjans del 2009. En termes reals, els salaris han crescut un 1,2% des del 2001 (2,2% a Alemanya, 30,2% a Irlanda).
  • 7.   Els costos laborals per unitat (ULC) nominals han caigut un 4,2% des del començament del 2008. Només Irlanda ha vist una caiguda més gran entre els països de l’eurozona. A l’eurozona els ULC s’han incrementat de fet en un 6,5%. Això vol dir que Espanya ha recuperat una gran part de la competitivitat en preus que va perdre la dècada abans de la crisi: entre el 2001 i el 2011, els ULC a Espanya van créixer només un 2% contra un increment promig del 19,7% a la zona euro.
  • 8.   El diferencial d’inflació per béns amb la zona euro ha estat favorable a Espanya des del 2007 (per 0,5 punts percentuals en promig anual). El diferencial d’inflació de serveis ho ha estat des de mitjans del 2009 (per 0,2 pp).
  • 9.   Des del 2001, els costos laborals unitaris reals a Espanya han caigut gairebé un 10%, la caiguda més gran dels països de la zona euro, i aquesta tendència s’ha accelerat en els darrers trimestres. A la zona euro els ULC s’han mantingut pràcticament iguals en promig, mentre que a Alemanya han caigut un 3,5%. A Irlanda han crescut un 12,3%

Des del 2008 alguns dels països perifèrics de la zona euro, especialment Espanya i Irlanda, han recuperat un bon grau de competitivitat que havien perdut la dècada abans de la crisi. Siguin quins siguin els indicadors emprats, tots ells apunten a millores en productivitat, baixada dels costos laborals i gran millora de les exportacions. De fet, després d’una dècada de competitivitat de preus estancada, Espanya supera als altres països de la zona euro. Fins i tot en un dels punts més febles d’Espanya a l’hora de recuperar la competitivitat en relació a la resta d’Europa, l’evolució dels salaris, ha començat a mostrar signes encoratjadors. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat superant el creixement dels salaris des de finals del 2009. De fet, els salaris han restat pràcticament constants els darrers dos anys. A més, la recent aprovada reforma laboral garanteix que els salaris nominals creixeran per sota la productivitats al menys en els propers anys.

Tos aquests factors són prou encoratjadors. Després d’aquestes recents tendències, les diferències en productivitat (al menys diferències amb Irlanda i Espanya) ja no són prou grans per causar distorsions en el bon funcionament de la zona euro. Òbviament, en el curt termini Espanya ha de solucionar els seus problemes en termes de consolidació fiscal, reestructuració bancària, redimensió del sector promotor i altres. Però recuperar competitivitat alleujarà el dolor a curt termini d’aquests ajustaments. Totes les dades de dalt demostren que Espanya està fent bons progressos en relació a la competitivitat, i aquesta millora pot posar Espanya no només en el camí de la recuperació, sinó també en el camí dels alts índexs de creixement sostingut que solia tenir abans de la crisi.”

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina