La discussió segueix oberta, tot i ser el criteri de l’administració tributària molt restrictiu a la hora d’aplicar les exempcions per rendes del treball obtingudes a l’estranger per part dels consellers i administradors.
La recent sentència del Tribunal Suprem de data 20/06/2022 fa una especial referència als rendiments següents, de l’article 17.2 de la Llei de l’IRPF, i que segons l’administració tributària no són creditors de l’exempció:
1.- Les retribucions dels administradors i membres dels Consells d’Administració, de les Juntes que facin les seves vegades i altres membres d’altres òrgans representatius. (…)
2.- Les retribucions derivades de relacions laborals de caràcter especial.
Referent a les primeres retribucions, indica el Tribunal Suprem que manca de sentit admetre que en l’àmbit de l’exempció no s’incloguin les retribucions dels administradors, encara que existeix una previsió expressa en aquesta lletra e) de l’article 17.2 LIRPF, sense discutir la categoria del treballat realitzat, sobretot quan, com ha quedat acreditat en la instància, les retribucions percebudes pels dos administradors deriven de l’exercici de funcions executives i de gestió; i aquesta valoració no pot revisar-se en cassació.
