Article publicat al Diari de Girona el 13 de març de 2010.

L’actual situació econòmica de crisi generalitzada origina que, dia rere dia, les pàgines econòmiques dels diaris s’omplin de notícies que contenen les sigles ERO, les quals es corresponen amb el procediment denominat Expedient de Regulació d’Ocupació.

 

Un ERO és un expedient administratiu d’extinció de contractes de treball (acomiadament col·lectiu), de suspensió temporal de contractes de treball, o de reducció temporal de jornada, basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives, o de força major.

 

Quan una empresa, per les referides causes, ha de prendre la decisió d’acomiadar, ha de saber que la normativa laboral considera acomiadament col·lectiu l’extinció de contractes quan, en un període de 90 dies, el nombre de treballadors afectats sigui al menys de 6 treballadors, si afecta a la totalitat de la plantilla i, si l’afectació de la plantilla és parcial, dependrà del nombre de treballadors de l’empresa (10 treballadors en empreses de menys de 100, 10% de la plantilla en empreses de entre 100 i 300 treballadors i 30 treballadors en les empreses de més de 300 treballadors).

A diferència dels acomiadaments individuals, per poder acomiadar col·lectivament cal l’autorització de l’Administració mitjançant la tramitació d’un ERO. L’autorització de l’autoritat laboral dóna dret a que el treballador percebi una indemnització de 20 dies de salari per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats i accedeixi a la prestació d’atur, sempre que reuneixi els requisits de cotització. En empreses de menys de 25 treballadors, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) abonarà el 40% de la referida indemnització.

En el cas d’expedients en què se sol·licitin mesures de suspensió temporal de contractes de treball, l’ERO no requereix el requisit de nombre mínim de treballadors afectats així com tampoc es preceptiu l’abonament de cap indemnització.

El de reducció de jornada de treball, potser dels menys utilitzats i no per això menys important, s’ajustaria molt al denominat model alemany (kurzarbeit) que els representants dels ministeris d’Economia i Treball estan estudiant de potenciar com a una de les mesures de la propera reforma laboral i mitjançant el qual es compensa la reducció de la jornada amb la percepció de la prestació d’atur.

L’expedient s’inicia amb la sol·licitud de l’empresari dirigida a l’autoritat laboral i simultàniament amb la comunicació als representants dels treballadors de l’obertura d’un període de consultes de 15 a 30 dies naturals depenent del nombre de treballadors de l’empresa. Tant la sol·licitud com la comunicació d’inici del període de consultes, hauran d’anar acompanyades de tota la documentació que justifiqui la causa al·legada per al acomiadament col·lectiu.

Durant el període de consultes, la causa que majoritàriament determina la manca d’acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, és la quantia de la indemnització. Malgrat que, com hem dit, legalment és de 20 dies de salari per cada any treballat i a que quan es presenta un ERO el que menys hi ha a l’empresa és liquiditat, moltes vegades l’acord es supedita a indemnitzacions superiors. Tots hem vist acords, a ERO presentats a empreses multinacionals com Nissan, Lear o Levi’s, en els quals es superaven en molt els referits 20 dies de indemnització fins arribar, en alguns casos, als 60 dies, superior fins i tot a la indemnització de 45 dies per cada any treballat amb un màxim de 42 mensualitats prevista en acomiadaments improcedents.

A l’obtenció d’aquests acords, amb indemnitzacions superiors a les legalment establertes, hi pot ajudar la recentment aprovada Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació, la qual eleva de 20 a 45 dies el límit d’exempció de les retencions aplicades a indemnitzacions percebudes per acomiadaments mitjançant ERO tramitats com a col·lectius per a causes econòmiques.

La mateixa Agència Tributària està recopilant informació d’empreses que varen pagar indemnitzacions a partir del 8 de març de l’any passat per contactar amb els afectats i informar-los que poden optar a la devolució, en la pròxima declaració de l’IRPF del 2009, de les retencions aplicades als imports que excedien dels 20 dies.

Finalitzat el període de consultes, si acaba existint acord entre les parts, l’autoritat laboral, en el termini de 15 dies naturals, dictarà resolució autoritzant a l’empresa a extingir els contractes en els termes de l’acord. El silenci administratiu autoritza l’acord.Si no hi ha acord, en el mateix termini de 15 dies naturals, l’autoritat laboral dictarà resolució estimant o desestimant en tot o en part la sol·licitud empresarial.

Per acabar podríem dir que els ERO són una de les darreres mesures que tenen les empreses per reduir els seus costos i que, quan s’arriba a aquest punt, es que existeix una situació empresarial critica i real. Quan les coses no van be, i l’actual crisi hi ajuda, aquella empresa que en el seu moment va proporcionar ocupació i que ara es veu en la determinació de prendre les mesures oportunes per no haver de tancar no se l’hauria de penalitzar imposant-li condicions que no estan previstes a la Llei. És per tot això que, tornant a l’esmentada reforma laboral, probablement no seria necessari abaratir l’acomiadament com alguna vegada s’ha comentat donat que, en tot cas, només caldria aplicar estrictament la normativa.

Francesc Romeu