La llei 1/2010 (BOE 2 de març de 2010) de reforma de la llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista informa de la obligatorietat de les empreses que porten a terme vendes a distància (dins de les quals s’inclouen les vendes per internet) d’inscriure’s en el Registre de vendes a distància.  

Aquest registre té un abast estatal i el ministeri encarregat de gestionar-lo (Indústria, turisme i comerç) té la obligatorietat d’informar les empreses que s’inscriuen a les diferents comunitats autònomes.El registre per part de les empreses s’ha de dur a terme en el termini de tres mesos següents a l’inici de les vendes. 

Aquesta obligació afecta igualment a aquelles empreses estrangeres que executin vendes al territori espanyol. És curiós que la norma, alhora, obligui a les comunitats autònomes a informar a l’estat de les inscripcions que es produeixin en els seus respectius registres.  

Massa registres per una època de crisis.  

La veritat és que si el que es vol és eliminar traves administratives, estem lluny de posar-hi ni tan sols la intenció si la primera norma amb rang legal de 2010 informa d’una gestió més a fer per poder operar al mercat online.  

Més informació | Llei del comerç minorista.     

 
Oscar Masó