Després d’assistir a una de les sessions informatives que ha convocat la Generalitat de Catalunya amb motiu de la imminent entrada en vigor de l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics, me’n vaig a casa amb un regust amarg.

Si com a País hem de confiar en una Agència Tributària Autònoma, aquesta ha de ser capaç de gestar, coordinar, aplicar i sobretot preveure les conseqüències o els resultats que pot provocar la creació d’un tribut.

És cert que ningú neix ensenyat, però hi ha errors que no s’haurien de donar.

Que sobre l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics s’hi hagi de repercutir l’IVA, i que fins ara no s’hagi dit res al respecte, pot ser per dos motius:

  • a) EL MENYS PROBABLE: Que ho sabien i no varen fer-ho públic. Penso que no és el que ha passat, en primer lloc perquè m’agrada pensar en els nostre representants impera la bona fe, i en segon lloc perquè seria molt trist arribar a la conclusió que han creat un impost finalista que hauria de tenir origen i destí de fons a Catalunya, però respecte el qual una part directament associada a la seva creació, se’n va cap a l’Estat.
  • b) EL MÉS PROBABLE: No hi varen pensar, no hi varen caure… Sincerament, tot i ser més honorable, no sé si és pitjor que el primer dels motius, doncs diu molt dels diferents intervinents que varen estar immersos en la negociació i concepció del tribut. Aquest dany col·lateral és contrari al principi que l’inspira: destinar tots els fons recaptats al foment del turisme a Catalunya.

De la mateixa manera que ningú neix sabent, de savis és rectificar. A la sessió s’ha informat que el tribut, com qualsevol altre, està viu, i que serà – segurament – objecte de modificacions futures.

El meu humil consell és que de la mateixa manera que es varen equivocar en confeccionar el tribut perquè no varen tenir en compte aquesta problemàtica de l’IVA, facin el favor de tornar a la xistera l’impost sobre les estades en establiments turístics i aprofitin l’errada per ser més curosos i canviar-ne la configuració de manera que no meriti l’IVA.

Es podria modificar el fet imposable? Eliminar la figura del substitut del contribuent? No em pertoca a mi la solució.

Potser la solució és molt extremista, però en qualsevol a grans mals, grans remeis. Si es vol vendre l’impost com una eina amb caràcter finalista, han de saber que res té de finalista que un 10% de la recaptació amb motiu de la creació d’un tribut se’n vagi a tercers, excepte que sigui estrictament necessari.

Oscar Masó