L’actual situació de crisi econòmica i financera ha fet disminuir el nombre de cotitzants a la Seguretat Social fins el punt que ha agreujat la situació del sistema públic de pensions estatal i per aquesta raó el Ministeri d’Ocupació ha encomanat a un comitè format per dotze experts un informe urgent del qual extreure els paràmetres a tenir en compte per afrontar una reforma a fons de la qual es porta parlant ja fa temps i que les petites reformes dutes a terme fins ara com ara la reducció i penalització de les prejubilacions i la perllongació de la vida laboral només han suposat petits pedaços.

És a partir d’aquest informe que apareix el terme factor de sostenibilitat el qual sembla ser que serà el que ens modificarà substancialment l’actual sistema de càlcul al intervenir dos nous factors que seran els que marcaran la pauta una vegada aprovada la futura reforma.

Abans d’entrar a analitzar l’informe, caldrà recordar que el nostre sistema de pensions és de repartiment, no de capitalització. Que significa de repartiment? Doncs senzillament que les actuals cotitzacions socials d’empreses i treballadors serveixen per pagar les pensions dels actuals pensionistes. Aquest sistema, vàlid mentre l’índex d’atur no sobrepassa els actuals límits, és “sostenible”, el problema és quan el referit índex arriba a les cotes actuals del 27%. És en aquest punt quan, entre altres conseqüències, el sistema de pensions se’n ressent directament i més quan els nostres dirigents sembla que ja han abandonat la idea de fer polítiques que tornin a situar l’atur en els índex de l’any 2006 que és quan es va assolir la plena ocupació tret d’un petit (?) percentatge del 10% que es considerava d’atur estructural format per prejubilats i aturats de difícil col·locació.

Un sistema de capitalització, per comparar-lo amb el de repartiment, seria l’equivalent a un pla de pensions, com el que poden oferir bancs i caixes d’estalvis, en que les cotitzacions efectuades al llarg de tota la vida laboral del treballador restessin a disposició del pensionista una vegada aquest ha arribat a l’edat de jubilar-se.

Tornant al informe del Comitè d’Experts i al repetit factor de sostenibilitat, aquest, influït per l’exigència de la Comissió Europea, recomana desvincular l’import de les pensions als increments que experimenti l’Índex de Preus al Consum (IPC) per passar a ser el Producte Interior Brut (PIB) el nou referent. El segon i més important paràmetre passa a ser l’esperança de vida del pensionista. Actualment se situa per sobre dels 20 anys a partir dels 65 i els estudis preveuen un augment de 16 mesos més cada 10 anys.

Aquesta progressió, conseqüència d’una protecció social que empreses i treballadors han edificat durant dècades amb la seva contribució en forma d’impostos i cotitzacions, espanta l’executiu incapaç d’afrontar, amb polítiques generadores d’ocupació, la única alternativa vàlida com és la d’incrementar el nombre de cotitzants que lògicament equilibraria amb les seves aportacions la balança aquest moment desequilibrada per un atur descontrolat.

L’informe del Comitè d’Experts, vinculat la majoria a la banca i a companyies d’assegurances (només 2 vots en contra, el membre d’un sindicat i el d’un partit polític obrer) en la seva proposta, preveu la rebaixa de la pensió inicial en un 3,5% pels jubilats l’any 2019, d’un 9,5% pels que es jubilin el 2029 i d’un 19,2% els que ho facin el 2051. La pregunta que probablement no s’han fet és quin nombre de treballadors es podrà jubilar l’any 2050 si un dels requisits serà portar 38,5 anys cotitzats?

Francesc Romeu