Avui en dia ningú discuteix la legitimitat del dret dels treballadors a la vaga com l’eina més important que tenen per defensar els seus drets. El seu exercici en condicions molt difícils durant el segle passat va servir per acabar amb injustícies terribles, com el treball infantil, els horaris esclaus i els salaris de misèria i va obrir les portes a l’estat social de dret o del benestar del que avui, en teoria, tots en gaudim.

Darrerament, i coincidint amb un moment històric en el que la globalització ha fet tancar moltes industries tradicionals a Catalunya, amb la conseqüent desaparició de llocs de treball que han anat a parar a països amb salaris més baixos i menys drets laborals, s’ha començat a posar en qüestió la necessitat del dret de vaga, sobre tot quan aquest és usat per defensar privilegis o situacions absurdes. Exemple paradigmàtic d’això el podem trobar en els controladors aeris, treballadors amb salaris superiors als 300.000 € anuals que han sabut aprofitar-se d’un desequilibri entre l’escassetat de personal format i l’augment fortíssim del tràfic aeri, per defensar aferrissadament una situació de privilegi usant el dret de vaga en moments claus del moviment de passatgers. Avui ja no calen vagues de mesos, amb la producció parada, els treballadors resistint heroicament sense cobrar, subsistint amb les caixes de resistència del sindicats, caixes alimentades pels seus germans proletaris. Avui n’hi ha prou amb fer, o avisar de la intenció de fer, una vaga en un moment vital per al negoci de l’empresa per aconseguir el que es demana. A Girona en tenim un exemple amb el tema dels treballadors de la recollida d’escombraries que, demanant un increment de salaris del 5%, convoquen vaga just els dies de l’exposició anual de flors, moment en el que nombrosos visitants venen a Girona i, com és lògic, esperen trobar-se-la ben neta i polida.

Acabo d’escoltar a la ràdio que els treballadors de Rodalies de Renfe/Generalitat, concretament els maquinistes, han convocat vaga avui dilluns, causant les naturals molèsties a milers d’usuaris i perjudicant al mateix temps l’economia del país. Com que hi ha una gran crisi econòmica i 4’6 milions d’aturats, el primer que un es pensa és que la vaga serà per algun d’aquestes temes tan importants. Doncs no. Els senyors maquinistes fan vaga perquè volen que les places de pàrquing que ara tenen a la seva disposició a l’estació de Sants siguin cobertes. Una petició ben “legitima” per conservar millor els cotxes i evitar que es glacin a l’hivern o que s’escalfin molt a l’estiu, que tots sabem que és molt desagradable entrar a un cotxe que ha esta aparcat al sol el mes de juliol. No cal dir que de l’exercici del dret de vaga per combatre els abusos patronals i els salaris de misèria al seu exercici per tenir el cotxe tapat hi ha una gran diferència. I aquesta gran diferència és la que hi ha entre l’ús legítim i l’abús, que és el que estan fent aquests senyors. I quan el dia de demà s’estudiï perquè el nostre estat del benestar se’n va anar en orris, amb tota seguretat es considerarà que l’abús del dret de vaga i la seva conversió en instrument de xantatge per defensar privilegis absurds hi va tenir una gran influència.

Agustí Codina

Advocat i Soci d’Assessoria Codina