Interessant la sentència del Tribunal Suprem de 30/04/2024 que resolt que en la dissolució de comunitats de béns sobre béns indivisibles, si les prestacions dels comuners són equivalents i proporcionals a les seves respectives quotes de participació, resulta aplicable el supòsit de no subjecció a la modalitat de TPO, procedint la tributació per la quota gradual de AJD. Així mateix, s’estableix que no té rellevància a efectes fiscals si els béns adjudicats havien estat adquirits en virtut de diferents títols d’adquisició.
La sentència del Tribunal Suprem fa referència al concepte de patrimoni col·lectiu en el context de les comunitats de béns. Concretament, assenyala que, dins de l’àmbit civil, es reconeix l’existència del patrimoni col·lectiu, el qual està format per béns i drets que pertanyen en comú a diverses persones i que poden procedir de diferents negocis jurídics, ja siguin inter vivos o mortis causa.
El tribunal destaca que en aquest tipus de patrimoni, encara que els béns hagin estat adquirits mitjançant títols diferents o en moments diferents, la comunitat es regeix per les normes pròpies de la comunitat de béns si no hi ha una regulació específica. Així, l’element rellevant no és el títol d’adquisició dels béns ni si es van adquirir simultàniament o successivament, sinó la identitat dels subjectes, les quotes i les regles aplicables als béns que formen part d’aquest patrimoni col·lectiu.
En el cas concret, la sentència assenyala que els dos germans, comuners idèntics, mantenien la mateixa participació en la successiva adquisició dels béns que componien el patrimoni en comú. Per tant, es conclou que, conforme a la normativa fiscal, la dissolució de la comunitat de béns amb especificació dels drets de cada comuner no implica un canvi de titularitat si es compleixen els requisits d’equivalència i proporcionalitat respecte de l’adjudicació dels béns.
Aquesta interpretació permet que la dissolució de comunitats de béns tributi per la quota gradual d’actes jurídics documentats i no per transmissions patrimonials oneroses, sempre que no hi hagi excessos d’adjudicació declarats que s’hagin de compensar.
