La sentència del Tribunal Suprem 2433/2024 ha resolt que les despeses relatives a la retribució que perceben els socis que, al mateix temps, són administradors o apoderats, com a conseqüència de l’efectiva prestació de serveis, diferents dels derivats d’aquesta condició, en favor de l’activitat empresarial de la societat, constitueixen despeses fiscalment deduïbles a efectes de l’Impost sobre Societats, encara que no consti l’acord de la Junta General que contempla l’article 220 del Text Refós de la Llei de Societats de Capital, sempre que existeixi inscripció comptable de la despesa, s’imputin d’acord amb el meritament i revesteixin justificació documental.
El cas correspon a dos socis (50% cadascun), un d’ells administrador únic i l’altre apoderat, amb retribucions de 34.647,55€ cadascun d’ells.