Les notificacions efectuades al domicili del contribuent que constava a la base de dades d’hisenda i posteriors edictals (quan la regularització de l’IRPF es fa precisament amb motiu de la venda del citat immoble) no poden ser acceptades i causen indefensió, sobretot tenint en compte que la venedora es va desprendre de l’únic immoble que tenia, que constava a l’administració que la venedora era funcionària a l’estranger, i a l’escriptura de venda informava d’un altre domicili (casa dels seus pares).
Diu el Tribunal Suprem “Com assenyala la STS de 13 de juny de 2013, recurs de cassació núm. 3373/2011 “… atès que la notificació edictal és de caràcter excepcional, quan s’han esgotat les possibilitats per la notificació personal, com tantes vegades s’ha dit per aquest Tribunal, com l’actuació de l’Administració duent a terme les notificacions a través del Butlletí Oficial, sense realitzar les gestions més elementals que les dades que consten i l’elemental lògica indicaven per fer factible primer la identificació de l’obligat tributari i després el lloc del seu domicili, vicia in radice tot el procediment.”