Des de l’aprovació i entrada en vigor del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital (d’ara endavant LSC), que deroga, entre d’altres, l’anterior Llei de societats anònimes i la Llei de societats limitades, s’ha vingut produint una discordança entre la LSC i la regulació prevista en el Reglament del Registre Mercantil (d’ara endavant RRM), ja que el Reglament no s’ha modificat per recollir els canvis normatius produïts per la Llei i que afecten a aquesta norma reglamentària.

A tall d’exemple, i entre d’altres, podem citar les següents discordances:

• L’article 289 de la LSC obliga a les societats anònimes a publicar certes modificacions estatutàries en la pàgina web de la societat, o si aquesta no en té, a dos diaris de gran circulació de la província. En canvi l’article 163 del RRM només requereix la publicació en un diari de gran circulació.

• L’article 369 de la LSC obliga a les societats anònimes a publicar l’acord de dissolució en la pàgina web de la societat, o si aquesta no en té, en un diari de gran circulació de la província. En canvi l’article 247.2.1 del RRM encara obligaria a publicar el balanç de liquidació en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un diari de gran circulació.

• L’article 303 de la LSC obliga a què el balanç que serveix de base a l’operació d’augment de capital d’una societat limitada, quan es fa amb càrrec a reserves, hagi d’estar verificat per un auditor de comptes. L’article 199.4 del RRM no requereix la verificació del balanç per un auditor.

Entenem que, per una qüestió de jerarquia normativa, la Llei preval sobre el Reglament i per tant seria aquest el criteri a seguir, però no estaria pas malament que el RRM recollís aquests canvis normatius produïts en la LSC, evitant així qualsevol dubte d’interpretació quan es posen en la relació les dues normes.

Però la situació encara es complica més quan parlem de la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils (d’ara endavant LME) i la posem en relació al RRM, ja què la LME preveu noves operacions de modificació estructural, com poden ser nous supòsits de transformació societària, nous supòsits específics de fusió, la segregació, com a modalitat de l’escissió, que no estan previstos en el RRM, el que dona peu a moltes possibles interpretacions de la LME i per tant qualsevol operació quedarà subjecte al criteri del Registrador Mercantil que hagi de qualificar el document que recull l’operació en qüestió, provocant de nou una situació de gran incertesa.

Per si la cosa no fou prou complicada el govern ja ha redactat un avantprojecte de reforma de la LSC, que encara introduirà més canvis, pel que és d’esperar que el RRM no es reformi fins que aquesta reforma entri en vigor.

Algunes de les modificacions introduïdes per la LSC han sigut positives en el sentit que han vingut a aclarir situacions generadores de conflicte, o fins i tot, eliminar algunes obligacions formals excessives, però tot i així encara queden molts punts foscos que esperem que siguin objecte de modificació amb les noves modificacions previstes, i que juntament amb una reforma del RRM, ajudin a crear una situació en què l’abast de la norma sigui més concret i determinat evitant qualsevol dubte d’interpretació.

Josep Maria Huertas