En una anterior col·laboració en aquest mateix blog, tot parlant de la vaga que els controladors aeris varen portar a terme el passat pont de la Constitució i que es va allargar durant tot el període de vacances de Nadal, definíem les condicions necessàries per a què una vaga sigui considerada legal. En aquell cas, la manca de convocatòria de la mateixa, afegida al gran nombre de baixes de malaltia aportades per justificar les absències, va ser considerada pel propi Govern com a abandonament injustificat del lloc de treball per la qual cosa va procedir a militaritzar el referit cos de controladors aeris i garantint, amb aquesta mesura, la lliure circulació de viatgers en dates tant assenyalades.
Aquesta vegada, el que ens porta a tornar a parlar del ús al dret de vaga, és la convocatòria efectuada pels sindicats d’Aena, CCOO, UGT i USO, de 22 dies de vaga que coincidirien amb les vacances de Setmana Santa, el pont de l’1 de maig, el pont de Sant Joan i l’operació sortida i tornada del període de vacances a primers i finals dels mesos de juliol i agost. La causa al·legada és l’anunciada privatització d’Aena la qual rebutgen els sindicats amb l’intenció de mantenir els 12.500 llocs de treball de la referida empresa pública.
Amb una causa i amb una convocatòria fefaentment notificades dins el preavís legalment establert, els Sindicats d’Aena ja han complert amb els requisits per a què la mateixa sigui legal. Què és doncs el que fa que sigui portada de la majoria de diaris? Probablement la seva exigència de mantenir els llocs de treball davant l’anunciada privatització, garantia que la resta de treballadors del sector privat no posseeixen, afegit a la desorbitada xifra d’aturats del mercat de treball propera als cinc milions de treballadors i que són una conseqüència de l’actual situació de crisi, qüestionen, no la legalitat aquesta vegada, però si l’ètica i la idoneïtat de la mateixa al incidir negativament en un sector, com és el turisme, que sempre ha estat capdavanter en l’economia d’aquest país.
Francesc Romeu
