La pregunta setmanal que planteja Assessoria Codina referent a l’adaptació de la jornada laboral del nostre país a la d’alguns dels nostres camarades comunitaris no hauria de caure en sac foradat.
L’adaptació de la jornada a la que fem referència consisteix en reduir a una hora el temps dedicat a menjar al migdia i avançar la hora d’entrada a la feina al matí, a les 8.00 aproximadament. Amb aquesta fórmula, la hora de sortida de la feina rondaria les 17.00 hores, i el temps dedicat a l’oci, tant del treballador com de l’empresari s’incrementa de forma exponencial.
Molts estudis demostren que un horari de treball concentrat augmenta la productivitat, optimitza les relacions entre els treballadors, alhora que concilia millor la vida familiar i laboral.
Alguna de les empreses que darrerament ha adaptat aquest horari a la seva plantilla és Iberdrola; ja han informat de les seves virtuts, entre les quals hi ha, a part de les anteriorment informades, el fet que s’eviten les hores mortes corresponents als llargs dinars i les corresponents a l’anada i tornada del treball. No hem d’oblidar que a data d’avui i en l’àmbit privat només algunes entitats bancàries i caixes d’estalvi (em feia gràcia fer servir un mot que aviat serà història) gaudeixen d’un horari similar al que plantegem.
L’empresariat sembla coincidir que el condicionant més important per fer un pas en aquest sentit és la por a perdre clients, però també és cert que han afirmat que aquesta por perdria significació si els clients, alhora, s’adaptessin a aquest horari.
Com que un moviment així s’ha de fer de forma conjunta, i ningú sembla voler fer el primer pas tot i voler-ne les conseqüències, animo a les autoritats a que aprovin sense contemplacions una mesura en aquesta direcció (presa amb nocturnitat i traïdoria com la llei antitabac, la limitació de velocitat a 110 Km/ hora, i la jubilació postmortem) de forma que sigui d’implantació pràcticament obligatòria a tots els sectors, i més endavant (com és costum al nostre país) ja arreglarem els desperfectes ocasionats amb motiu d’hàbits adquirits al llarg de la nostra història o aspectes culturals que puguin col·lisionar amb una mesura com aquesta.
De fet, si països punters de la Unió Europea es beneficien d’una situació com aquesta i el País Basc també ha iniciat un pla pilot per comprovar-ne els seus efectes beneficiosos, perquè els catalans hem de deixar passar una oportunitat similar… que segur que no és errada atenent a la identitat dels seus promotors?
Oscar Masó
