Des que l’any 2012 el Tribunal Constitucional (TC) va introduir un canvi de visió extraordinari en la custòdia compartida al establir, com a doctrina jurisprudencial, que aquest sistema de custodia no era una mesura excepcional sinó que devia considerar-se normal i inclús desitjable, el Tribunal Suprem (TS) ha recollit aquesta doctrina i ha fixat, per la seva banda, els seus propis criteris a l’hora de valorar la conveniència o no d’adoptar la mesura de la guarda custòdia compartida.

 

D’entrada, i com a premissa principal, el TS no es cansa de repetir que ha de prevaldre sempre l’interès del menor per sobre de l’interès dels seus progenitors i que aquest interès del menor exigeix un compromís major i una col·laboració dels seus progenitors que aconsella, sens dubte, adoptar la mesura de la guarda custòdia compartida ja que, el que es pretén, és aproximar aquesta mesura al model de convivència existent abans de la ruptura matrimonial o de parella i garantir, al mateix temps, la possibilitat als pares de seguir exercint els drets i obligacions inherents a la responsabilitat parental i de participar en igualtat de condicions en el desenvolupament i creixement dels seus fills.

 

Amb consonància amb el que s’ha dit anteriorment, el TS considera que, dins l’àmbit de la custòdia compartida, és del tot necessari que entre els pares ha d’existir una relació de mutu respecte que permeti l’adopció d’actituds i conductes que en tot moment beneficiïn als fills, que no pertorbin el seu desenvolupament emocional i que, malgrat la ruptura afectiva dels pares, es mantingui un marc familiar de referència que sustenti un creixement harmònic de la seva personalitat.

 

Així, doncs, per obtenir una custòdia compartida caldrà tenir en compte els següents criteris fixats pel TS:

 

  • La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, així com les restants persones que conviuen en les domicilis respectius.
  • L’aptitud i conducta dels progenitors front a la cura dels seus fills; així com les possibilitats de procurar-los-hi un entorn adequat i saludable.
  • La voluntat de cada progenitor de cooperar i intentar educar als seus fills de forma conjunta, garantint-los estabilitat, una línia educacional flexible i una adequada relació entre ambdós progenitors.
  • El temps que cada progenitor ha dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar el seu benestar.
  • La pràctica anterior dels progenitors respecte a una custòdia compartida de fet o acords que voluntàriament haguessin posat en pràctica els progenitors en les seves relacions amb els fills.
  • L’opinió i desitjos manifestats pels fills.
  • El nombre de fills.
  • El resultat de l’Informe Pericial Psicològic que es realitzi a instància de les parts i, principalment, l’elaborat per l’Equip Tècnic de suport judicial
  • La proximitat dels domicilis dels progenitors i la seva adequació a les necessitats dels fills.
  • Els horaris laborals o professionals de cada progenitor.
  • Els temps lliures i vacacionals dels progenitors.
  • La inexistència de sentències o indicis fundats per actes de violència familiar o masclista.

 

En conclusió, la pràctica judicial ens ha ensenyat als advocats i advocades de família que els jutges valoren molt positivament que ambdós progenitors hagin participat en les rutines dels seus fills des del seu naixement i així, per exemple: els hagin portat i recollit a l’escola; hagin conegut als professors i assistit a les tutories; supervisin les seves activitats escolars i extraescolars; s’hagin preocupat de les qüestions i revisions mèdiques que afecten als seus fills; facilitin la relació i comunicació dels seus fills amb els respectius familiars; adoptin totes les mesures possibles per conciliar la vida laboral i familiar, com ara tenir una millor disponibilitat horària, reducció de jornada, optar per fer un teletreball o treball a distància; procurin una proximitat geogràfica tant pel que fa als respectius domicilis dels progenitors com per la distància a l’escola.

 

És important, doncs, que els jutges percebin que la custòdia compartida no solament és possible i beneficiosa pels menors sinó que serà exercida pels seus progenitors de forma responsable i amb igualtat de condicions, sense que en cap moment se’ls pugui titllar de ser uns simples “pares-visita”.

 

Només excepcionalment, i quan els menors no tinguin vincles afectius i emocionals amb els seus progenitors, l’autoritat judicial podrà atorgar la guarda i custòdia a persones diferents d’aquells com a ara als avis, tiets o parents més propers. En qualsevol cas, serà indispensable acreditar sempre que l’interès dels menors estarà millor protegit privant la custòdia als progenitors i atorgant-la als esmentats familiars.

Per a qualsevol dubte o aclariment al respecte, o si esteu interessats en sol·licitar i obtenir una custòdia compartida, podeu contactar amb el nostre Departament Jurídic.