Espanya : 6,2 milions d’aturats , taxa d´atur del 27% (juvenil del 57,2%) , PIB en recessió (millor dir depressiu?) , taxa pobresa 22,5% , comptes públiques en situació de dèficit generant un deute públic creixent ( l´acumulat de deute públic conjuntament amb el de bancs, empreses i famílies quadruplica el PIB ), creixent nombre d´ERO presentats , de treballadors afectats o concursos empresarials … cal prendre mesures per canviar la situació.
Lázlo Andor , Comissari d’ocupació d’origen socialista , va assenyalar de manera no oficial al CONTRACTE UNIC OBERT (d’ara en endavant “CUO”) com una “possibilitat” per millorar del mercat laboral espanyol. La Ministra Báñez diu que seria inconstitucional … (amb quin article ? però si ho fos i el CUO es una solució … reforma exprés com agost 2011? . Curiosament la ministra afirmava no fa un mes en que treballen en una “simplificación administrativa de los modelos de contratos”. (Actualment hi ha unes 40 modalitats contractuals aplicables i diferents programes de beneficis de cotitzacions).
Tot i no tenir competències aquesta extralimitació ha generat debat , “aprofitem per fer reflexió” diu el president de la CEOE.
Primera. No es una “possibilitat”/reflexió nova : Implícitament hi era a les recomanacions fetes per la Comissió Europea el passat 10 d’abril ; també a l’acadèmic “Manifiesto de los 100” a l’abril del 2009!! … o la mesura 2 de la pagina 37 del programa electoral del PP a les eleccions del 2011. (Està incomplint el PP el seu propi programa ?).
Segona. La simplificació administrativa es bona per se. Cal traslladar clarament al teixit productiu que disposa d’una eina senzilla i eficaç, seguretat jurídica. Sense complicar-ho amb lletra petita , requisits o condicionants carregosos.
Tercera. La bondat o no del CUO queda supeditada a la seva redacció definitiva. Quin import d’indemnització tindrà? serà creixent en funció de l antiguitat ? (això ja existeix actualment:”per any de servei”) , tindrà en consideració el volum de la empresa ? hi haurà retroactivitat ?, què vol dir “obert” ? acomiadament quasi gratis ?
Quarta. El CUO vol també combatre la dualitat del mercat laboral, entre treballadors amb contractes temporals i indefinits. La mitja europea de temporalitat es del 15%, a Espanya del 34% al 2006 ha passat al 25% perquè els temporers son el primers a ser acomiadats. Son també els que cobren menys de mitjana, tenen una indemnització menor en cas d’acomiadament o reben menys formació … temporalitat i precarietat ?.
Tothom, excepte en supòsits de nul·litat per lesió de drets fonamentals o discriminació, pot ser acomiadat, la qüestió es quan costa fer-ho.
Actualment quan una empresa amb menys de 25 treballadors acomiada per causes objectives (ex.: està sobredimiensionada) paga 12 dies per any de servei (Fogasa, llevat aplicació de topalls, assumeix la resta). El 97,91% de les empreses espanyoles tenen menys de 20 treballadors. Quan rescindeix un contracte temporal iniciat al 2013 que arriba a la seva finalització s’ha de pagar una indemnització de 10 dies per any de servei (però ja està aprovat que a partir del 01-01-2015 la indemnització sigui també de 12 dies per any de servei) : en aquests casos ja no hi haurà diferència a nivell indemnitzatori entre temporals i indefinits.
Si volem reduir la dualitat de fet només caldria disposar de més inspectors de treball per verificar que molts treballadors cobreixen “necessitats habituals de les empreses”, i per tant, son en realitat indefinits d’origen, és a dir, falsos temporals.
Cinquena. La crisis econòmica no té un origen laboral però eines d’aquest àmbit han d’ajudar a la flexibilitat de la dinàmica empresarial. La reforma laboral va arribar tard i moltes empreses van haver de pagar imports que haurien d’haver sigut més raonables. Cal tenir mecanismes àgils preparats per quan les empreses en comptes d’acomiadar, suspendre o reduir es plantegin contractacions.
I sisena. Caminem cap al model austríac?. Acomiadaments sense o menor indemnització empresarial on el treballador genera un fons de capitalització que es pot endur quan canvia d’empresa, i que pot cobrar en cas d’acomiadament o quan es jubili.
Avui és el CUO , demà els interventors europeus satisfaran les apetències insaciables dels mercats modificant el sistemes de pensions, retallant en educació, sanitat o privatitzant allò públic. La voràgine legislativa no s’atreveix amb el sistema financer, bancs centrals , especuladors, borses, paradisos fiscals, reguladors dels mercats, monarquies, sicavs , lobbies , privilegis parlamentaris, ineficients administracions … forts amb els dèbils i dèbils amb els forts : perdrem la possibilitat de treure de la crisis un món millor?
Carles Subils