Arran d’una situació viscuda recentment, no deixo de donar voltes a una paraula, confiança, la qual penso que està estretament lligada a les complexes relacions humanes que formen part de les nostres vides.
En matèria de relacions internacionals, per exemple, els pactes entre els estats, estan fonamentats en la confiança que es tenen o, al menys, en la que estableixen tenir-se. Quan per qualsevol causa aquesta confiança es trenca ja tenim un conflicte internacional obert, i això, quan no acaba en guerra.
Les relacions mercantils entre una persona i una entitat financera, diguem-ne caixa o banc, estan basades en la confiança que el client diposita en la caixa o banc per a que tingui cura dels seus estalvis. De la mateixa manera, les relacions professionals que mantenen un pacient amb el seu metge, estan basades en la confiança que es dipositen mútuament, l’un confiant-li el seu patiment i l’altre aportant tot el seu coneixement per guarir-lo.
En les relacions de parella, independentment de l’amor i estimació que poden sentir l’un per l’altre, la confiança és l’eix en el que gira la convivència de dues persones que han decidit que les seves vides vagin en paral·lel. Per diferències que tinguin entre elles, la confiança que es tenen les ajuda a anar avançant en el, a vegades difícil, camí d’aquesta convivència tal i com diuen els del grup Manel en la cançó corrandes de la parella estable: “…i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí”.
En les relacions d’amistat, sense necessitat de dir-s’ho, els amics és donen i es professen mútuament confiança.
Les relacions laborals també estan basades en la mútua confiança doncs inicialment l’empresa confia en el seu treballador per a desenvolupar una tasca i aquest en la seva empresa i en els pactes convinguts i concertats en el contracte de treball. L’extralimitació en l’ús d’aquesta confiança suposa abús de la mateixa i, conseqüentment, el trencament de la relació laboral. La normativa laboral, concretada en l’Estatut dels Treballadors, contempla l’abús de confiança com a causa d’acomiadament disciplinari, es a dir, autoritza la ruptura de la relació que vinculava les dues parts.
És tant important la confiança que quan la perdem a algú, sense arribar a sentir-nos frustrats, ens podem sentir decebuts, molt decebuts.
Francesc Romeu