El Govern espanyol ha tancat un acord de reforma de pensions amb la Comissió Europea i l’ha presentat a la taula de diàleg social , a la qual ha convocat sindicats i patronal.

Segons aquest acord, a l’hora de calcular la pensió, els pensionistes podran triar entre dos períodes de cotització : l’actual, que preveu 25 anys; o un de nou, que contemplarà 29 anys.

 

Quan durarà aquest règim dual? 

Aquest règim dual del període de còmput estarà vigent durant els propers 20 anys, a partir del 2026. Aquesta possibilitat beneficiarà especialment els treballadors amb carreres irregulars, per exemple, aquells que hagin estat acomiadats al final de la seva vida laboral no veuran minvada la seva pensió per haver rebut menors ingressos els últims anys en actiu.

En cas d’escollir el segon sistema, se’n podran excloure els dos anys de pitjor cotització. La Seguretat Social aplicarà automàticament el sistema més beneficiós, però el pensionista tindrà l’oportunitat de triar.

La intenció de Seguretat Social és que, a partir del 2044, tots els treballadors que accedeixin a la jubilació només puguin escollir la fórmula de 29-2.

 

Quina opció hem de triar?

Els treballadors podrem triar l’opció que resulti més avantatjosa en el moment en què arribi la data de jubilació. Amb aquesta alternativa, el Ministeri vol que aquelles persones que tinguin trajectòries laborals més volàtils, per exemple acomiadats al final de la seva vida laboral, no vegin minvada la seva pensió per haver rebut menors ingressos els últims anys en actiu.

 

Què passa amb les pensions mínimes i les no contributives?

La reforma planteja una millora de les pensions mínimes en línia amb el que s’ha fet amb el Salari mínim interprofessional (SMI). Per això, s’estableix un procés de les pensions mínimes contributives per assegurar que arribin al 60% de la renda mitjana.

Per això es prendrà com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre el 2024 i el 2027 el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults.

En el cas de les pensions no contributives s’estableix un procés similar: creixeran fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.

 

I amb les pensions màximes?

Les pensions màximes es revaloritzaran any a any amb l’Índex de Preus al Consum (IPC) anual més un increment addicional de 0,0115 percentuals acumulatius cada any fins al 2050. A partir d’aquest exercici i fins al 2065 es produiran increments addicionals.

 

Canvis en les cobertures de llacunes per al càlcul de les pensions

L’ actual model de cobertura de llacunes es manté vigent, tot i que s’hi inclouen millores per a les dones. En concret, els buits de cotització es compensaran amb el 100% de la base mínima els primers 48 mesos (4 anys) i amb el 50% de la base mínima a partir del mes 49.

A les dones assalariats se’ls afegeix el 100% de la base mínima entre el mes de buit 49 i el 60 (fins al cinquè any) i el 80% de la base mínima entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any ).

 

Quota de solidaritat 

La “quota de solidaritat” és una nova figura que es crea amb la reforma per millorar els ingressos de la Seguretat Social. Es plantejava com un element temporal, però finalment es convertirà en un recàrrec permanent,

Aquesta quota de solidaritat s’aplica a la part del salari que actualment no cotitza per superar el límit màxim de cotització. Aquesta serà de l’1% el 2025 i anirà augmentant a un ritme de 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045.

A la pràctica suposa ‘destopar’ les cotitzacions de manera que, aquells que més guanyin, aportin més al sistema.

 

Mecanisme d’Equitat Intergeneracional

Amb la finalitat d’elevar els ingressos del sistema per fer front a la despesa de les pensions el Govern proposa duplicar la sobrecotització associada al Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Aquesta, que actualment és del 0,6%, pujarà fins a l’1,2% el 2029, a un ritme d’una dècima per any.

Un altre objectiu és pujar la base màxima de cotització , que es farà entre el 2024 i el 2050 sumant-li a la quantia anual de l’IPC una quantia fixa d’1,2 punts percentuals.

 

Bretxa de gènere

Es proposa que el complement de bretxa de gènere de les pensions s’incrementi un 10% addicional a la seva revaloració anual el bienni 2024-2025.

 

Terminis

Aquesta reforma està lligada al desemborsament del quart paquet dels fons europeus “Next Generation”. Per tant, Escrivà ha acordat el text amb la Comissió Europea i espera poder aprovar-lo al Parlament espanyol aquest primer semestre del 2023.

Es preveu que aquest sistema es començarà a aplicar el 2024 i es mantindrà fins al 2040 , quan començarà un període transitori fins al 2044 per deixar un sistema que beneficiï els més joves. Tant mateix, el règim dual del període de còmput estarà vigent durant els propers 20 anys, a partir del 2026.