Es interessant veure com va agafant pes la crítica al còmput de l’afectació del vehicle a l’activitat en cas de cessió de vehicles a treballadors basat en estimacions. Per exemple, el càlcul basat en les hores treballades respecte el total d’hores que té l’any. Si es preten rebaixar la pressumpció del 50% a IVA, cal concretar més.
Tot i no ser de Tribunal Econòmic Central, sí és interessant tenir en compte la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya de 16/03/2023. Segons el Tribunal, i citem textualment:
“En aquest sentit, la determinació d’un percentatge en funció de les hores treballades (“el percentatge de disponibilitat per a fins particulars que tenen els empleats i el personal directiu”) constitueix una estimació forfatària que no compleix els dictats de la norma que únicament admet la destrucció de la presumpció sobre la base del percentatge efectiu d’afectació, com d’altra banda s’addueix..
A aquest efecte no resulta aplicable “mutatis mutandi” la doctrina administrativa que se cita (resolució del TEAC de 04/12/2017, R.G. 02787/2014, entre altres) que es refereix a un altre concepte impositiu (IRPF-Retencions) en el qual no existeix una norma ni idèntica ni similar a l’aquí controvertida (presumpció “iuris tantum” del 50%).”
Diguem que va agafant pes la crítica perquè, essent un cas que opta per aplicar un 50% d’IVA deduïble i tractar una problemàtica diferent, concretament la onerositat o no de la cessió dels vehicles als treballadors, la recent sentència del Tribunal Suprem de 29/01/2024 introdueix als seus fonaments criteris de la defensa, com l’estalvi de costos d’estacionament i vigilància i millores en l’eficiència dels desplaçaments des dels domicilis dels treballadors.
En efecte, argumenta, “l’ús tolerat fora de l’horari laboral dels vehicles, els quals són una mera eina de treball segons s’estableix en el model de document contractual descriptiu de les obligacions que assumeix el treballador en rebre un vehicle que consta en l’expedient.
De fet, aquest ús tolerat pot complir funcions empresarials perfectament legítimes, com evitar costos derivats de l’estacionament i vigilància dels vehicles si aquests romanguessin en les instal·lacions de l’empresa fora de l’horari laboral, o millores d’eficiència en els desplaçaments des dels domicilis dels empleats al centre de treball, o a altres localitzacions per motius laborals sense necessitat de realitzar trajectes previs a les instal·lacions de l’empresa per a recollir els vehicles”.
